El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) s’ha convertit en un maldecap per l’Ajuntament de Manlleu. Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar-lo l’any passat per haver-se aprovat sense el preceptiu informe d’inundabilitat. Aleshores, l’Ajuntament hi va treure ferro i va presentar un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem (TS). El TS, però, no ha admès ni a tràmit el recurs, motiu pel qual la sentència és ferma. Ara cal veure quina afectació té aquesta resolució sobre tots els actes urbanístics realitzats a l’empara d’un POUM que està en vigor des de l’any 2008.
La resolució del TS, dictada el 21 de maig, just abans de les eleccions, no ha transcendit fins ara. L’argument per no admetre a tràmit el recurs és que les sentències dictades per la sala del contenciós administratiu del TSJC “només seran recurribles en cassació si el recurs pretén fonamentar-se en infracció de normes de dret estatal o comunitari europeu”. I no és el cas: “Estem davant d’un cas d’interpretació i aplicació del dret autonòmic, qüestió en què el TSJC té l’última paraula per ser, com ja s’ha dit en altres ocasions, el suprem jutge”. Les costes processals s’imposen a l’Ajuntament. La sala fixa la quantitat en 1.500 euros.
El POUM, per tant, ara torna a estar suspès. I la sentència, que en origen declarava nul el pla parcial Pont Est i per extensió també tot el POUM, ja ordenava que “es retrotreguin les actuacions al moment immediatament anterior a emetre l’informe ambiental”. Ara falta veure si queden qüestionades de naturalesa urbanística o de la qualificació del sòl que es deriva del POUM, la clau de volta per al cobrament de determinats tributs. Definir l’abast de la sentència serà el debat jurídic que ara s’haurà d’obrir. Consultat per EL 9 NOU sobre aquesta resolució, el lletrat de la part demandant, Salvador Morera, sempre ha dit que no pretenen perjudicar Manlleu i que la voluntat que ha perseguit el seu representat, Josep Colom, és que el pla parcial Pont Est, l’origen del litigi i que inclou el vial al polèmic pont de la Devesa, desaparegui i passi a ser sòl rústic. En aquest indret, ara, hi ha camps de conreu. Per això, van interposar el contenciós contra els acords de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona de 15 de novembre de 2007 i de 30 d’abril de 2008 pels quals, respectivament, s’aprovava definitivament el POUM i el seu text refós. Aquest document havia estat aprovat provisionalment per l’Ajuntament el 26 de juny de 2007. Això sí, sense el pla d’inundabilitat. El consistori va sostenir que hi havia hagut un canvi normatiu i que un informe de l’ACA ja feia les funcions de l’informe d’inundabilitat, un argument que la sentència no va considerar vàlid.
