Gemma Permanyer
L’Èrika de Juan defineix la seva família com a “molt nòmada”. Va marxar de Moià quan tenia 18 anys per estudiar i fa un any que hi ha tornat, amb 43 anys, i acompanyada del seu marit Quim Hugas i dels seus tres fills Odri, Gina i Àlex, de 7, 4 i 2 anys.
El Quim és enginyer geòleg i ella és nutricionista amb consulta pròpia. Tots dos, a més, són instructors de submarinisme i això els ha permès viure, al llarg dels últims 20 anys, en llocs tan diversos com Indonèsia, l’Uruguai, Egipte, la República Dominicana i Nova Zelanda. Fins al 2019 vivien a Torroella de Montgrí però necessitaven un canvi. “Les temporades de calor cada cop són més llargues i ens calia més muntanya, un poble més petit i més tranquil”, relata De Juan. El juliol de 2019 i per circumstàncies familiars es van traslladar al poble del Quim, Sant Just Desvern, on els va agafar el confinament, el fet clau per tornar a canviar. “Era tot molt desconegut i va ser quan vam dir ‘nosaltres no encaixem en aquest format de ciutat”, confessa. I van decidir començar a buscar casa a Moià. En van trobar una que sempre els havia agradat molt i de seguida van poder-s’hi traslladar.
L’Èrika defineix el retrobament amb el poble com un fet impactant, ja que “hi ha coses que són exactament iguals” i, en canvi, “encara em sorprèn veure cases a llocs que abans eren muntanya”.
Estan satisfets amb el canvi, especialment pels nens, que participen en activitats extraescolars com l’Escola de Trail del Moianès o l’Espai Musical i que, segons Èrika de Juan, “fa la sensació que si fóssim a una altra banda no podríem fer”. Troben molt a faltar una piscina coberta on poder anar a nedar, ja que ara s’han de desplaçar a Manresa o a Caldes.
Moià és el lloc definitiu per a aquesta família? “Nosaltres mai sabem si és el lloc definitiu. Ara som aquí i estem molt contents i feliços”, diu. El temps dirà.
