Sant Quirze vol municipalitzar les minicentrals hidroelèctriques per revertir els beneficis al poble

Després de més de 160 anys l’Ajuntament de Sant Quirze veu l’oportunitat ara de gestionar directament una de les tres minicentrals hidroelèctriques que hi ha al Ter en el seu terme perquè els beneficis que se’n deriven reverteixin al poble. El motiu és que l’any 2024 acaba la concessió de la central de Can Trinxet a privats que l’han estat explotant des de 1858 –amb un canvi a la dècada de 1940–. Es dona el cas que aquesta és la segona de les conques internes de Catalunya que gestiona l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) en què ha de finalitzar la concessió i revertir a mans públiques, expliquen Joan Mena, membre de la Comissió de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sant Quirze, i el segon tinent d’alcalde i regidor de Medi Ambient, Arnau Bosch (SP-CUP). “Som els primers a començar a moure’ns” per poder-se fer càrrec en un futur de la gestió de la central. La voluntat del consistori, que aquests dies ha tirat endavant una moció en aquest sentit, és avançar “cap a la sobirania energètica municipal”. Segons Mena i Bosch, el procés es pot començar fins a tres anys abans que finalitzi, comenten que encara està “en estat embrionari” i que la idea és que “fer com altres municipis: vendre l’energia a la xarxa i revertir els beneficis al municipi”. Posen com a exemple Llavorsí, on, per exemple, “els veïns tenen determinats quilowatts a l’hora gratuïts”. Volen que “d’una vegada per totes reverteixi a la gent del municipi on hi ha la central”. Mena assegura que “és un negoci que funciona, estratègic i rendible” i comenta que del darrer any que tenen dades la central de Can Trinxet va ingressar “més de 270.000 euros per l’explotació”. Mena afegeix que les despeses de manteniment i de gestió “són mínimes”. Aquesta minicentral produeix 890 quilowatts de potència que “no seria suficient per a tot el municipi” però sumant-hi les de Can Guixà i la de les Illes –la concessió de les dues darreres finalitza el 2061– arriben fins als 2.250 kW, que es podria aproximar al que consumiria el municipi. Tot i així, “no vol dir que amb tot el que es produeix aquí puguem ser autosuficients perquè és un sistema complex”. Des del consistori consideren que la gestió municipal “és la més interessant, no només pel benefici que suposa pels veïns i la legitimitat que té el poble després de tants anys d’explotació privada de recuperar un recurs comú”. Aquest fet, comenta Mena, garantiria també que es complís la normativa. A Can Trinxet, que actualment la gestiona l’empresa Edificacions Ben, SA, no els consta que s’hagi incomplert, però sí a Can Guixà, on els han posat una multa de més de 170.000 euros per derivar més del doble del cabal concessionat. A més, afegeixen, es tracta d’una font d’energia renovable i lliure d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. A Osona i el Ripollès hi ha més de 100 minicentrals Segons diuen des de l’ACA, quan finalitza “s’ha d’extingir la concessió i s’ha de revertir en favor de l’ACA” i partir d’aquí i un cop feta la reversió “s’ha de treure a concurs públic la seva explotació”. Per tant, d’entrada l’Ajuntament s’hauria de presentar en aquest concurs i optar-hi. La normativa ha variat al llarg dels anys. A finals del segle XIX, de quan daten les concessions de les minicentrals de Sant Quirze, l’Estat espanyol permetia la creació d’aquestes infraestructures per aprofitar l’aigua dels rius atorgant concessions “a perpetuïtat” als qui les construïssin. Més endavant, el 1921 l’Estat va aprovar una reial ordre per la qual modificava l’anterior llei d’aigües i s’establia un termini màxim de 65 anys, que després van ser 75 per les noves concessions. El 1986, quan havien de començar a revertir les primeres centrals, es va aprovar una nova llei que establia per a totes les que tenien perpetuïtat un nou termini d’explotació per 75 anys, per això moltes acabaran el 2061, sense retre cap compensació a l’administració. És el cas de la majoria de les més de 100 minicentrals d’aquest tipus que hi ha a Osona i el Ripollès. El municipi que en té més, segons l’ACA, és Ripoll, amb 22, seguit de Campdevànol, amb 10, i Sant Joan i Sant Vicenç, que en tenen 7. Una modificació dels 40 fa que ara ja caduqui El termini d’explotació de Can Trinxet expira el 2024 gràcies que una modificació de la concessió original, que era a perpetuïtat, va derivar en la seva nul·litat i una nova concessió l’any 1940. Segons la legislació del moment, es va establir un termini de 75 anys a partir de la finalització de les obres, el 1949, com consta al document de les imatges.

Sant Quirze vol municipalitzar les minicentrals hidroelèctriques per revertir els beneficis al poble

Un cotxe s’estampa contra una marquesina a Sant Joan de les Abadesses

Una ‘performance’ per conscienciar sobre les violències masclistes

“A la consulta interna d’ERC vaig votar “no” a la investidura d’Illa”

L’evolució dels estudis d’Infermeria a Vic, en un llibre

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

Aliança Catalana es constitueix a Osona amb les municipals de 2027 a l'objectiu

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter

Resolta l’avaria de senyalització a l'R3 entre Sant Martí de Centelles i la Garriga

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona