Jaume Tordera va ser el cap de llista de JxCat a Viladrau l’any passat per segon cop. Després de nou anys i mig a l’Ajuntament, entre el 2015 i el 2019 al govern amb un pacte amb ERC, la setmana passada va renunciar com a regidor.
Per què plega ara?
Sempre deia que vuit anys i al carrer, que crec que és el que haurien de fer molts polítics, perquè llavors ja es pensen que quan arriben allà poden ser 8, 12, 16, i a mida que passa més temps et creus més important i més intel·ligent que tothom i fas el que et dona la gana. Sempre he dit que si vols ser un bon polític al cap de vuit anys has de dimitir, hagis fet la feina que hagis fet. Amb vuit anys ja pots haver demostrat la feina que pots fer. He fet un any i mig més i ja me’n vaig excusar.
Com és que es va tornar a presentar? Ja feia els vuit anys.
Del grup ningú va voler agafar aquesta responsabilitat, ningú es volia posar a davant. Vaig dir que entrava, miraríem com anava i si a mitja legislatura havia de plegar, plegaria.
En les últimes eleccions van perdre un regidor. ERC es va endur els mèrits del govern anterior a les urnes?
Nosaltres els vam donar el suport, perquè com que ha havíem tingut alguna controvèrsia amb l’Alternativa (L’A) calia fer un gir de 360 graus, perquè quan hi ha sempre els mateixos, com deia abans, ja et creus que ets el que ho saps fer tot. El 2015 vam treure 13 vots menys que ERC i el que tenia més vots era L’A. Vam fer la feina que ens tocava, vam fer el canvi. Vam arribar a pactar amb ERC. A l’altra banda ningú volia deixar la cadira. Ens vam asseure i ens vam entendre i vam dir que els donàvem l’alcaldia els quatre anys amb la condició que es complís el nostre programa.
Però a final de mandat no es van entendre massa.
Ella [l’exalcaldessa Margarida Feliu, d’ERC] venia amb nosaltres al principi perquè deia que era nova, però això va durar dos anys. Al tercer ella ja no sabíem on anava i això és un problema. De mica en mica es va anar deteriorant, però havíem donat la paraula per quatre anys amb tot el que hi pogués haver, que era una vàlua molt important.
Després de les eleccions no es van entendre, però van deixar investir Margarida Feliu (SV-ERC) com a força més votada.
Primer vam donar un marge de sis mesos a SV-ERC, ja sabíem la seva forma d’actuar, que crèiem que no convenia al poble.
En van passar tres.
Llavors vam entrar una moció per posar unes plaques solars i ERC no ho admetia… va ser un ple que va durar molt perquè no volien que ho votéssim. S’havia entrat i s’havia de votar i vam guanyar nosaltres.
I al cap de pocs dies van entrar la moció de censura.
Va ser quan amb aquest jovent, els d’Independents de Viladrau (IV), que venen de L’A, ens vam començar a poder entendre. Quan vam sortir d’aquell ple estaven una mica decebuts. Després vam dir de fer una moció. Jo si s’havia de fer cap problema, però havia d’estar-hi d’acord el grup. Tots hi vam estar d’acord. Aquells dies la comunicació entre l’alcaldessa anterior i jo va ser nul·la, no n’hi va haver fins dos dies abans de la votació i li vaig dir que no era hora de parlar-ho.
La moció de censura qui la va impulsar, JxCat o IV?
Van ser els Independents, però amb el nostre suport. I hi ha projectes amb els quals els continuaré donant suport. Si treballes pel poble no esperes pas cap agraïment ni cap cop a l’esquena, a mi això no m’interessa, no en tinc cap necessitat.
D’entrada s’havien donat sis mesos. Al primer mes des d’IV i JxCat ja van vetar que ERC i Feliu, que sonava com a possible presidenta, fossin a la Mancomunitat.
Vam tenir una reunió amb l’alcaldessa anterior el dia abans de la investidura i va parlar que ella estaria un 50% a l’Ajuntament i un 50% a la feina que havia fet anteriorment per cotitzar més per a la jubilació i ho vaig entendre. I en demanar-li com ho faria a l’Ajuntament ella em va dir que volia que tornés com a tinent d’alcalde. Li vaig dir que els anys anteriors no m’havien servit de res, que sempre ella era la veu cantant. Després vaig tenir una trucada sorpresa en què em van dir que estigués alerta, que aquella senyora es postulava per ser presidenta a la Mancomunitat, i els vaig dir que ella m’havia dit que era una altra cosa. Llavors van dir que tenia un altre as a la màniga, que si no entrava a la Mancomunitat aniria al Consell Comarcal.
Per això van optar per posar-se vostès com a representants?
Llavors li vaig dir que l’endemà seria l’alcaldessa perquè tenia més vots, però que el meu vot no el tindria, que me’l guardava per si algun dia l’havia de fer servir. Aquestes dues mentides van ser el detonant que va acabar de fer explotar això.
La moció de censura és una torna per part de JxCat pels pactes d’ERC que els van fer perdre alcaldies a Tona, Gurb o Sant Quirze?
Aquí no hi va haver res. Si ho hagués volgut fer i hagués anat per partit ja ho podia fer el primer dia.
Tot i propiciar el canvi, es va quedar a l’oposició.
Amb l’experiència que vam tenir amb els altres, hem d’entrar a governar? Estem a l’oposició, però podem decidir el que sigui raonable o no.
Això també ho podien haver fet abans.
Sí, però sabíem el tarannà de l’altra gent i no ens va convèncer perquè hi havia moltes falsedats entremig i aquest va ser el problema. Vam dir que no entràvem, però sempre tindrem la llibertat de poder entrar, ja ens hi volen, i potser Ricard Argenter, el número 2, hi entrarà. No ho sé, no l’obligaré pas.
A Viladrau la polèmica se centra en l’aigua.
És el més complicat que hi ha hagut aquí. Quan érem a l’oposició del 2011-15 se’ns va vendre que això seria com un magatzem de Liquats Vegetals. Un cop vam tenir la fàbrica feta vam entrar instància a l’Ajuntament sobre transport; on estan ubicats hi ha uns 70 o 80 camions diaris, en una carretera amb tres quilòmetres complicats amb molts revolts. Després dèiem el tema de l’aigua, de les pudors i el soroll i hi ha sigut. Es diu que hi ha un pou per treure 100.000 metres cúbics, no sé el que serà. L’ACA va donar el permís. Si fa falta és així perquè la producció ha anat a més, però hem perdut quatre anys per aquesta fàbrica. El tema que hem tingut entre l’aigua, anar a Medi Ambient, a l’ACA… mirar com s’havien de fer les carreteres i el projecte de la carretera de Mas Vidal fins allà ja hi és, un pas que vam fer nosaltres.
Els ha portat feina.
Això val 7 milions d’euros i també diem si hem de pagar unes conseqüències d’una carretera que l’hem hagut de fer per a aquests camions d’una gent que tenen uns beneficis dins l’aigua? Estem batallant que l’empresa col·labori directament a tot el que es pugui fer a Viladrau, perquè tenim uns carrers que fan pena no, el següent.
Però el tema de l’aigua, com s’ha de resoldre?
No volem que es foradi per tot arreu. Amb el tema que hi ha de les depuradores ara es fa la que hi ha directa de la fàbrica i amb això hi guanyarem.
El POUM es va treballar en el mandat passat quan vostè era regidor d’Urbanisme i no se n’ha parlat el darrer any.
Queden tres o quatre punts per retocar, com els aparcaments de camions. Tal com està ara penso que es podrà aprovar entre 9 i 12 mesos.
Vostè era del PDeCAT, s’hi manté fidel o anirà a JxCat?
Seguiré sempre amb el PDeCAT. Potser hi ha alguna persona que ha volgut agafar algun carisma que no li toca. Que es pot haver fet alguna cosa malament, sí. JxCat em sembla molt bé, i tenir un president que pot ser molt bo però el tenim allà. Hem de ser independents, sempre, hem de ser realistes amb el que prediquem de defensar l’empresa, el treballador…
Tanca l’etapa política definitivament?
No es pot dir mai que no hi tornaré. He pensat fer un adeu que és el que em tocava. Ajudaré sempre amb tot el que faci falta, i els Independents saben molt bé que em tindran sempre al seu costat.
