Va ser prou efectiu el confinament de la primavera passada? A quines comunitats autònomes va tardar més a estabilitzar-se la mortalitat? Són dues de les preguntes que respon un estudi elaborat pel grup de recerca Methodology, Methods, Models and Outcomes of Health and Social Sciences (M3O) de la Universitat de Vic, que en coordinació amb quatre institucions brasileres ha analitzat les dades generals de contagis, defuncions i ingressos des que el govern espanyol va decretar l’estat d’alarma.
El retorn a les escoles, que ha estat al punt de mira durant tota la setmana, demostra fins a quin punt el coronavirus continua sacsejant la nostra vida. Viurem una tardor tan complicada com la primavera?
La situació actual no es pot comparar amb la de fa mig any, bàsicament perquè ara tenim molta més informació sobre la malaltia. Els hospitals estan ben preparats i també és clau que la ciutadania ha pres consciència sobre les mesures bàsiques d’autoprotecció que pot aplicar. Confiem que això es tradueixi en una tardor diferent de la primavera. És probable que quan arribi el fred es col·lapsin els serveis d’urgències, perquè per qualsevol constipat o refredat amb símptomes similars als del coronavirus s’haurà d’esperar el resultat de la prova PCR, però la gran diferència és que ara tenim capacitat de detectar el virus i que molta gent podrà tornar a casa sense arribar a ingressar en una planta de l’hospital.
Què explica que ara hi hagi menys defuncions malgrat que continuen aflorant casos de Covid-19?
Al març i l’abril es va contagiar molta gent de 70 anys cap amunt. Ara normalment s’està atenent persones més joves. Amb més salut i menys pluripatologies, els quadres mèdics no acostumen a complicar-se tant.
Això vol dir que la gent gran també es protegeix millor?
Tothom, tant la gran com la jove. La millor estratègia contra el virus és la prevenció. També s’ha de destacar que actualment les residències disposen de molts més mitjans. Heu de pensar que d’entrada moltes no tenien ni EPI, ni bones mascaretes ni proves PCR.
La taxa de mortalitat registrada a l’inici de la pandèmia era real, però? Està clar que durant aquests mesos la capacitat de detecció ha augmentat molt…
L’estudi i les comparacions que hem fet parteixen de les dades oficials del Ministeri, però sí que és evident que sempre quedarà el dubte de si moltes defuncions del principi van ser a causa de la Covid-19 o no.
Entre el març i l’abril la taxa de mortalitat més alta d’Espanya la va registrar la Comunitat de Madrid (118,89/100.000 habitants) i la més baixa, Ceuta (2,31/100.000 habitants). Hi ha una relació directa entre més població i més defuncions?
Com més habitants, més fàcil que la gent es contagiï. Ara bé, a Navarra, per exemple, la taxa de mortalitat va tardar 34 dies a estabilitzar-se, molt per sobre de la mitjana estatal de 18, i no és un territori amb una densitat de població gaire alta. Caldria fer autocrítica i analitzar què va fallar en comunitats autònomes com aquesta. Amb això no voldria que semblés que dic que gestionar una pandèmia és fàcil, perquè la mateixa OMS va donar notícies totalment contradictòries.
Tot i les mesures a gran escala, però, vostès destaquen que és clau la consciència ciutadana.
A la vida has de ser intel·ligent emocionalment, preocupar-te d’allò en què pots incidir. La majoria de la població no s’hauria de capficar per la vacuna, sinó assegurar-se que porta la mascareta bé, que es renta les mans sovint…
Segons recullen a l’estudi, Catalunya va ser la comunitat autònoma amb més ingressos a les UCI, però no va superar les dades de mortalitat d’altres territoris. Quina lectura n’hem de fer?
Que comptem amb una bona sanitat pública. I que els llits d’hospitalització i d’UCI es van multiplicar i dimensionar de manera adequada. A Vic, per exemple, vam triplicar els pacients que podíem atendre a cures intensives.
Els confinaments parcials seran habituals fins que s’universalitzi la vacuna?
Pensem que sí, recalcant que la vacuna tampoc serà una solució al 100% i que és vital no deixar de controlar en cap moment la transmissió del virus.
Al seu treball subratllen la importància de la presa de decisions precoç. S’ha fet bé a l’Estat espanyol?
Hauria estat millor imposar el confinament abans, una o dues setmanes, però s’ha actuat com tocava. Sí que destaquem que les mesures es podrien haver relaxat abans a La Gomera, Ceuta o Melilla, on la incidència del virus va ser menor. Això hi hauria reduït l’impacte econòmic de la pandèmia.
A banda de membre del grup de recerca M3O, vostè treballa com a tècnic de radiodiagnòstic a l’Hospital de Vic. Com descriuria la feina del març i l’abril?
Com un tren, no podies parar, fèiem plaques de tòrax constantment. Tots els sanitaris ens hem arremangat i treballat en equip: des dels metges i infermers fins als auxiliars, portalliteres, personal de neteja, el de laboratori o el servei de radiologia. Nosaltres en dos mesos vam realitzar les mateixes proves que en un any.
