Alba Begara, de 18 anys i de Roda de Ter, des dels 2 anys que té una malaltia minoritària, una immunodeficiència primària (IDP). Aquesta situació feia que el seu cos no generés defenses per curar-se. “Jo agafava moltes infeccions, per a mi un refredat comú era com una pneumònia”, explica Begara. No va ser fins als 10 anys que després de moltes proves van saber que tenia una IDP combinada amb el dèficit de Jack 3. “Cada quatre setmanes havia d’anar a l’Hospital de la Vall d’Hebron per fer-me el tractament”, afegeix.
Al saber el tipus de malaltia, li van dir que li farien un trasplantament de medul·la. Amb l’ajuda de la Fundació Josep Carreras van buscar donants compatibles amb ella i es van encarregar de totes les gestions i despeses. “Em van demanar si tenia família al Brasil, ja que tres dels donants més compatibles eren d’allà”, comenta. La jove trasplantada explica que estava molt angoixada i sensible, ho va passar molt malament però a la vegada tenia ganes de fer-se el trasplantament. “Em vaig alegrar quan em van comunicar que tenia un donant compatible, però tenia por i no sabia el que m’esperava”, explica Begara.
Per preparar-la per al trasplantament li van fer quimioteràpia. No es podia creure que li poguessin caure els cabells, i això li va fer molt mal. “En aquell moment estava sola a l’habitació i de cop em toco els cabells i veig que el coixí i el terra estan plens dels meus cabells”, relata. Tot i això, ara que ho veu amb perspectiva, comenta que és el que menys l’hauria de preocupar.
El dia del trasplantament va ser el 26 de novembre de 2016. El primer que va fer en despertar-se després de l’operació va ser mirar cap amunt i veure que ja no tenia la bossa de la medul·la. “Això era una bona notícia”, recorda Begara. Ella va estar a l’hospital fins al 6 de gener que va ser quan els metges li van donar l’alta, “un regal de Reis”. La jove no sap qui és el donant, però li diria que li ha salvat la vida. “Jo estava molt malament, molt malalta i gràcies a ell m’he curat”, afegeix.
A banda de la immunodeficiència, des de ben petita té una malaltia pulmonar obstructiva crònica. Per això, és més propensa a agafar malalties com refredats o bronquitis. Ara amb la situació de la Covid-19 i l’ús de la mascareta comenta que li va bé, ja que d’alguna manera el seu pulmó no té tants factors externs que li puguin empitjorar la situació.
Des del trasplantament cada sis mesos va a fer-se revisions per saber si la medul·la continua sent compatible i “de moment sí que ho és”. En cas que la rebutgés li haurien de tornar a fer un altre trasplantament. “Ja no agafo tantes infeccions i les que agafo no són tan fortes com abans, em curo més ràpid. Gràcies al trasplantament m’he curat de la immunodeficiència primària”, afegeix Berga. La jove està cursant el segon any del Grau Mitjà d’Infermeria a l’Institut de Vic. “Des de petita he tingut vocació, sempre he vist aquest entorn i vull ajudar la gent com m’han ajudat a mi. I si en algun futur treballo amb persones que han de ser trasplantades, com jo, els diria que no pateixin, és una situació dura i molt complicada, però jo estaré allà per ajudar-los si tenen qualsevol preocupació”, conclou.
