L’elevat nombre d’esglésies que té Vic, la tradició catòlica i conseqüentment el nombre d’imatges que hi ha a l’interior van portar a anomenar-la la ciutat dels sants. Segons el Mapa Religiós de Catalunya de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat, a la ciutat hi ha un total de 43 centres de culte catòlic, que inclouen esglésies del bisbat i també poden haver-hi temples propietat d’ordes religiosos o altres entitats. L’alt nombre de centres de culte de la capital osonenca sumats als que hi ha a la resta de municipis osonencs –el segon és Gurb, amb 28, i el tercer l’Esquirol, amb 22– la situen al capdamunt del rànquing pel que fa als centres de culte d’aquesta confessió religiosa, per la qual cosa es podria definir també com la comarca dels sants. En total, el 2021 n’hi constaven 494, una xifra idèntica a la de l’any anterior però inferior al 2016. Segons la Direcció d’Afers Religiosos, el motiu s’explica perquè es va detectar que hi havia algunes dades duplicades que es van esmenar. També detallen que ara hi inclouen només els temples en què s’hi fa almenys una missa a l’any, i això també pot haver denotat canvis, en aquest cas que afecten el Ripollès, on del 2020 al 2021 n’hi consten dos menys, ubicats en terme de Camprodon.
Malgrat que Osona és la comarca amb més centres catòlics, en el global de totes les confessions les xifres la situen en el segon lloc, per darrere del Barcelonès, amb 715, davant dels 541 d’Osona. Segons el mapa, la tendència s’ha estabilitat a Osona i el Ripollès i també a la resta de Catalunya. Des de la Direcció d’Afers Religiosos, que depèn de la Conselleria de Justícia, detallen que sobretot pel que fa altres confessions, algunes van créixer molt vinculades a onades migratòries, sobretot entre els anys 90 i el 2010, i ara es mantenen en el temps. Per exemple, en el cas de l’Església evangèlica, des del 2004 s’han més que triplicat, són les que més han augmentat, passant de 9 a 32 a Osona. En els centres on es practica l’islam, s’ha passat de 5 el 2004 a 8 el 2020 i 2021 en el cas d’Osona i al Ripollès d’1 a 2. En tots dos casos vinculat a l’arribada de persones d’altres països on es practiquen aquestes religions. En el cas del budisme, del 2020 al 2021 s’han reduït a la meitat els temples, de 4 a 2 a Osona –ara n’hi ha un a Vic i un a Tavertet–, mentre que al Ripollès se n’ha obert un a Vallfogona i ja n’hi havia un altre a Camprodon.
Des d’Afers Religiosos també detallen, per exemple, que en el cas dels Testimonis de Jehovà, ja derivat de la crisi anterior, es va començar a reduir el nombre d’espais i comparteixen més locals les diferents comunitats, això es denota a Osona amb una disminució de 5 fins a 2 centres.
La situació econòmica i la vulnerabilitat o no de cada comunitat també fa que els sigui més o menys difícil adaptar-se a les normatives pel que fa a l’adequació dels locals. Això sí, en ser espais de concurrència pública han de complir uns mínims de seguretat i salubritat.
En el cas del Moianès, no consten dades d’abans del 2016 ja que no s’havia constituït com a comarca. Amb tot, segons el mapa, actualment hi ha 102 centres, 97 dels quals catòlics, mentre que el 2016 i 2017 n’eren 113 en total. La majoria són a Moià, també els d’altres confessions: dos evangelistes, un on es practica l’hinduisme, un de Testimonis de Jehovà i un de l’islam.
