D’una convocatòria anònima de fa cinc setmanes a la plaça Fra Bernadí n’ha sorgit una plataforma que exigeix més seguretat i civisme a Manlleu. Tal com ha anat recollint EL 9 NOU, es queixen dels robatoris en botigues i habitatges, les ocupacions il·legals, el vandalisme… Amb la manifestació del diumenge 7 de novembre i els quinze dies que han passat des de llavors van recopilant firmes de suport a les seves propostes, un seguit de mesures que compten tant amb defensors com detractors que les consideren racistes i xenòfobes.
S’esperaven que la plataforma i la concentració agafessin tanta volada?
Ens hauria agradat que a la concentració hi hagués menys gent. Això hauria volgut dir que érem nosaltres que anàvem equivocats, i que en realitat a Manlleu no hi ha preocupació. Ara sabem que la inquietud és real. Estem recollint signatures i molts municipis, molts, s’han posat en contacte amb la plataforma per engegar moviments semblants.
Quins?
Manresa, Ripoll, Sant Quirze… La preocupació per la inseguretat i l’incivisme és generalitzada. Volem aportar solucions amb una empenta des de Manlleu, però també se’ns fa una mica gros convertir-nos en referents. Fins al dia de la concentració ni tan sols teníem perfils a les xarxes socials. Ara hem activat un correu electrònic i un compte d’Instagram, però recalco que no som a Twitter ni Facebook.
Ho diu per desmarcar-se explícitament de perfils des d’on es repiula l’extrema dreta?
Grups d’extrema dreta aprofiten l’avinentesa i es fan passar per nosaltres, utilitzant les nostres imatges, cares, cartells… La plataforma no està vinculada a cap partit polític. Hem dit des del principi que això no va de condició, gènere, raça ni religió, sinó d’actuar contra la inseguretat.
Els sap greu que els posin en aquest sac?
Sí, ens dol. Som gent molt variada, una representació del poble, i ens trobem pressions per totes bandes. Se’ns està etiquetant de moltes coses: un partit de dretes encobert, que volem presentar-nos a les eleccions… El temps ho posarà tot a lloc i demostrarà que no.
Veient les opinions a favor i en contra, canviarien alguna proposta del manifest?
No som polítics ni juristes, no sabem si el redactat és l’adequat, però el que proposem ho hem pensat i consensuat 14 o 15 persones. Al final només demanem aplicar el sentit comú. No trobem lícit que algú que delinqueix de manera reincident torni a ser al carrer abans que la policia hagi acabat d’omplir la documentació per enviar al jutjat.
Entre les mesures hi ha que l’Ajuntament no empadroni persones en situació irregular. Això implicaria vulnerar drets fonamentals.
Insisteixo que nosaltres senzillament hem preparat una bateria de propostes per entregar al consistori. No som experts en legislació. En el cas de l’empadronament, no defensem que s’expulsi ningú del país, sinó que a qui ho necessiti se li facilitin les eines per regularitzar la seva situació. Ens costa d’entendre que l’accés al padró es banalitzi quan per pintar la façana d’una casa, per exemple, cal demanar permís fins i tot pel color.
Però no entenen que propostes com aquesta encenguin les alarmes dels grups d’esquerres?
Estem oberts a escoltar a tothom, també qui té un discurs crític, però els únics missatges que hem rebut a través del correu són de suport o d’entitats com l’associació de botiguers, que demanen més il·luminació i més patrulles a l’hora de tancar i sortir amb la caixa. La crítica és molt fàcil, i més amb la gratuïtat de les xarxes socials, però també estaria bé que ens arribessin idees. Com a plataforma hem atès gent plorant, espantada i que demana ajuda. Això demostra que la feina que hem entomat és necessària. S’estigui d’acord o no amb les mesures, al poble hi ha una preocupació real.
Fins a quin punt estan oberts a canviar les mesures?
Som conscients que ens ha mancat experiència, potser modificaríem algun punt del manifest, o el redactaríem millor, per això tenim un correu obert. En comptes de queixes, volem que la gent participi amb propostes, ens és igual si venen de dretes o d’esquerres. L’objectiu és millorar Manlleu.
Quines creuen que es podrien revisar?
Cal deixar clar que no ens neguem a les ajudes socials. Al contrari, són molt necessàries, però trobem un contrasentit que se’n beneficiï gent que després delinqueix dia sí dia també, sembla que es riguin del sistema.
Recolliran signatures fins dilluns. Quin és el següent pas?
Tenim prevista una trobada amb el consistori. Els exposarem els punts.
Quina resposta preveuen?
Volem que entomin les propostes i mirin com es poden materialitzar, tot i que també coneixem les limitacions amb què es troba l’Ajuntament. Fins ara ha passat el mateix que en una casa: tens una feina pendent per la qual no trobes mai l’estona. Cuines, neteges, vas a comprar… i aquesta sempre la vas posposant. A Manlleu, i a molts municipis, la problemàtica de la inseguretat s’ha tingut poc en compte fins que ha agafat un volum que ja no es pot gestionar només amb mesures preventives. Tant de bo n’hi hagués prou amb intervencions socials i a l’escola, però necessitem alguna cosa més.
No poden ser actuacions en paral·lel?
Sí, és clar. No ens neguem que serveis socials faci el que calgui, no estem en contra de res que afavoreixi i millori Manlleu. Actualment, però, un educador social segurament no té capacitat d’incidir en grups de delinqüents que cada setmana roben a tres o quatre botigues. Fan falta més accions. En seguretat tenim moltes mancances, igual que en civisme: cotxes a altes velocitats, motors molt sorollosos, pintades, gent amb patinet i sense casc pel mig del carrer…
L’equip de govern destacava la setmana passada que han entrat a la presó tres delinqüents reincidents, i que això es nota als carrers. És veritat?
Últimament sí que percebem un canvi, més patrullatge tant de la Policia Local com dels Mossos. És un pas endavant. Tot i els robatoris o el fet que a Manlleu s’han muntat alarmes a punta pala, des del consistori d’entrada es negava el problema. Ara ja s’han reunit amb representants d’Interior, el cap dels Mossos… Reconèixer la situació és el primer pas per canviar-la. També s’ha de dir que l’Ajuntament es basa en l’estadística de denúncies, però trobaríem moltíssima gent que quan en va a posar una ha de marxar i tornar una altra estona perquè els efectius són al carrer, treballant a fora. Això pot provocar que l’estadística no s’adigui a la realitat.
Malgrat insistir que no tenen objectius polítics, estan assumint el paper que pertocaria a l’administració?
Evidentment. Aquesta bateria de propostes, de fet, l’entregarem al consistori i són ells els que han de tirar endavant, amb el nostre suport i el de les signatures que hem recollit. No som de cap partit ni estem en contra de cap, l’únic que volem és traslladar una inquietud real del poble. Hi és i tothom la sap, però per pudor i represàlies molta gent no s’atreveix a exterioritzar-la.
Liderar aquesta lluita fa por?
De fer aquest pas jo n’he parlat amb la família, perquè tinc clar que tard o d’hora em trobaré el cotxe ratllat o alguna altra conseqüència. Tot i això, som conscients de la decisió que hem pres. La nostra inquietud dona veu a moltíssima gent que no es veu amb cor de fer el mateix. Diverses botigues s’han negat a sortir als mitjans de comunicació tot i haver estat víctimes de robatoris, hi ha gent que té poder adquisitiu i es planteja anar-se’n a un altre lloc… No pot ser. Hi perdem molt cada cop que marxa una persona amb un o dos negocis al municipi, que compra aquí, que gasta als bars i restaurants…
On han d’arribar perquè aquesta lluita acabi compensant?
Des d’un principi teníem clar que el manifest i les propostes són una declaració d’intencions. Ara els polítics han de fer la seva feina. Si petits canvis com l’increment de patrullatge es consoliden ja haurem aconseguit alguna cosa, però hi serem per insistir, pressionar i recordar la preocupació de la gent.
