Nascut a Pruit el 1936 i ordenat sacerdot el 1959, mossèn Josep Casals Serrat ha deixat, després de 26 anys, el càrrec de rector al capdavant de la parròquia de Prats de Lluçanès i d’altres dels voltants, i serà substituït per mossèn Rémy Mvuyekure, que fins ara exercia com a vicari: “Marxo de Prats perquè crec que he arribat al final de les meves possibilitats de prestar aquest servei”.
En tot aquest temps els canvis han estat notables a diferents nivells, però sobretot remarca la reducció del nombre de mossèns, un dels motius que ha obligat a cada capellà a fer-se càrrec d’unes quantes parròquies, com és el cas del titular de Prats, que a més té adjudicades les de Santa Maria de Lluçà, Sant Pau de Pinós, Santa Maria de Salselles, Sant Martí d’Albars, Sant Martí de Merlès, Santa Creu de Jutglar, Santa Eulàlia de Pardines i Santa Eulàlia de Puig-oriol. Casals recorda que quan va arribar al poble comptava amb molts col·laboradors: “Mossèn David Compte el cap de setmana; mossèn Rafel Guixà a la residència; mossèn Josep Noguera a Santa Maria de Merlès, que també ajudava l’escola de les religioses i la parròquia, i mossèn Lluís Jané, que venia a ser un vicari. A més per la festa major, que convides els capellans veïns, n’havíem arribat a ser 13 de l’arxiprestat, això no fa pas tant temps, i ara en som 5”.
El que sí ressalta és la bona resposta que ha tingut de la gent del Lluçanès des del primer moment, una predisposició que segons ell encara continua avui amb un bon equip de persones que a títol individual contribueixen a tirar endavant les diverses tasques a realitzar, “només cal tenir present Lurdes, gairebé no has de dir res i ja estan disposades a entrar en joc”. I és que considera que un dels reptes futurs, davant la manca de sacerdots, serà que les parròquies hauran de decidir pel seu compte a qui donen responsabilitats “perquè s’haurà d’establir un altre tipus de relació entre el capellà i els fidels “.
Per mossèn Casals el concepte d’Església va més enllà d’una institució: “No és tant aquesta societat tipus empresa sinó que en primer lloc som les persones en la nostra realitat concreta, en la nostra manera de ser i en el lligam que establim amb les altres amb qui tractem, i a qui hauríem d’aportar sempre actituds positives”. En una societat cada vegada més plural considera que hi ha d’haver un gran respecte per les diferents creences i per poder-les manifestar obertament: “La llibertat religiosa és un dret. Crec que qualsevol lloc de culte em permet sentir-me identificat amb tot allò de positiu que hi ha en la vida de les persones que hi acudeixen, encara que no siguin de la meva religió”.
Mossèn Casals ha estat consiliari de les JOC (Joventuts Obreres Cristianes), director del Seminari de Vic i del SIC (Secretariat Interdiocesà de catequesi), arxiprest del Lluçanès, delegat diocesà dels Mitjans de Comunicació Social del Bisbat de Vic i director i cap de redacció del Full Diocesà, i no sabria triar en quin d’aquests vessants s’ha sentit més còmode: “Són facetes diferents que algú o altre ha de fer i tots tenen les seves compensacions“.
El seu final d’etapa al Lluçanès el va anunciar al full interparroquial i també a través de la seva pàgina del Facebook, que té un notable nombre de seguidors i on escriu diàriament. Una xarxa social on reflecteix el seu esperit inquiet “en què mires d’estar al dia del que passa”. I explica que va ser de mica en mica com va anar teixint “aquesta espècie de teranyina que ha tingut el seu creixement i on en el fons t’adreces a tu mateix “, una pàgina on desgrana moltes vivències, perquè “85 anys d’existència m’han permès viure esdeveniments apassionants, exclusius de la nostra època, com el Concili Vaticà II, que va ser un capgirament de la situació eclesial en el moment que es va produir”.
En relació amb el seu substitut, considera que deixa la parròquia en bones mans: “Mossèn Rémy comença amb bon peu perquè fa temps que és al Lluçanès. Coneix molta gent i l’accepten perquè el veuen complidor, respectuós i servicial”.
