“Si el PSC m’hagués volgut condicionar, segurament ja seria a casa meva”

El seu predecessor en el càrrec Xavier Sala semblava que havia de ser l’alcalde de Camprodon del futur, però només va estar-hi un mandat. Vostè ha arribat per quedar-s’hi més temps? Queda molt mandat encara, un any i mig. De ganes no me’n falten, però tinc un equip de gent al darrere que és el que ha d’acabar prenent la decisió. Ara mateix toca continuar treballant pel poble i més endavant ja ens asseurem a parlar-ne. Crec molt en el meu equip i, per tant, no serà una decisió final de Xavier Guitart, sinó basada en les valoracions de tots plegats. Camprodon no respon a la premissa d’un poble socialista, però el PSC o una llista associada com la seva hi ha governat la major part de mandats d’ençà dels ajuntaments democràtics… El tarannà és el de defensar el poble. Ho tinc molt interioritzat, i la gent que ha passat per l’Ajuntament té també clar que la prioritat és treballar per Camprodon, la Vall, el Ripollès, la província i Catalunya. S’acaba veient que al poble el tema de partits queda molt diluït, som les persones i no els partits les que el fem. Hi ha gent que comenta que vostè tampoc sembla socialista. Li sap greu? No, no me’n sap. No és que sigui socialista o de cap partit concret, sinó que defenso les idees en què crec. Hi ha qui es pensa que en soc molt i qui es pensa que no en soc gens. Les meves idees poden estar més properes a un tipus de partit o a un altre, però són les que crec que cal defensar a través del que em transmeten els habitants de Camprodon. Iceta, Illa o la direcció gironina del PSC li han dit res quan ha aprovat mocions properes a l’independentisme? Mai ningú del PSC m’ha dit res, ni m’han condicionat res en nom del partit. Per tant, si fins ara no ho han fet, dubto que ho facin. Si s’hagués donat aquest cas segurament ja seria a casa meva. Les últimes eleccions van ser un cara a cara entre vostè i el candidat d’ERC. Ens hem d’acostumar que cada vegada hi hagi menys gent disposada a fer política municipal? És complicat fer política municipal i també política general. La tendència que observo és que cada cop més alcaldes aposten per lluitar pel territori des de l’arrel i apartant-se dels partits. És una feina poc agraïda perquè per una felicitació que reps, trobes molta gent que pensa que en realitat podries fer més. Em sembla que tothom hauria d’estar com a mínim a dins d’un consistori durant quatre anys. Veurien que no es tracta d’una tasca tan senzilla com alguns s’imaginen. Camprodon és un poble que viu sobretot del turisme, la segona residència i el comerç. L’efervescència de les compres per internet estan afectant també el teixit comercial del municipi? Soc un ferm defensor del producte de proximitat i quilòmetre zero. És el pensament que he defensat i seguirà sent la meva aposta. Internet ha fet mal, però el comerç té prou musculatura per tirar endavant, ressorgir, reinventar-se i donar servei als vilatans i turistes. Celebracions com la Fira de la Galeta és el mirall on han de reflectir-se les activitats lúdiques del futur per atraure encara més visitants? Sí. Però en dos anys i mig s’ha constatat la desestacionalització de Camprodon de cara al turisme. L’estiu s’allarga dos mesos més, hem unit la Puríssima amb Nadal, i els comerços poden treballar amb normalitat durant els caps de setmana de tot l’any. Això és un èxit molt gran, aconseguit amb productes nous i potenciant el dia a dia. El mercat de Nadal, la Fira de Muntanya i altres activitats que ens han funcionat fantàsticament bé, a més de la Fira de la Galeta, ens demostren que aquest és el camí idoni. Llanars ha hagut de contractar un caixer automàtic per donar servei bancari als seus habitants. Tal com ha replantejat el seu paper la banca, no caldria que institucions públiques superiors busquessin una alternativa al monopoli del diner que tenen les entitats tradicionals? El que ha hagut de fer Llanars té tot el meu suport. Les entitats financeres es deuen als seus socis i les seves juntes d’accionistes, i això passa per sobre del que pensem els vilatans. Tant de bo algú agafi el toro per les banyes i afronti una problemàtica que segur que no és única, per tal que els pobles no segueixin perdent el teixit de caixers. En aquest cas internet sí que ha fet molt mal. Ha provocat pèrdues de llocs de treball a les entitats i que moltes oficines hagin acabat tancant. Els veïns del carrer València tindran un carrer accessible i del segle XXI aviat? Tots els camprodonins, turistes i visitants tindran un carrer València aquest 2022 adequat a les seves necessitats, i també a les dels comerciants. L’exregidor Xavier Collboni va perdre la vida en un accident de muntanya que va recordar els fets del Balandrau del 2000. Què cal per evitar noves tragèdies a la Vall? Trobaré a faltar molt el Xavier, hi tenia una amistat que ens unia i quan parlo d’ell em costa expressar amb paraules el que sento. És una pèrdua molt important per Camprodon, i encara ara penso que no va fer res malament. Tots els ens, des d’ajuntaments fins a entitats esportives, estem fomentant la muntanya i els esports que hi estan relacionats. La covid encara ho ha reforçat més. Crec que cal demanar prudència i màxima cura, però tots sabem que la muntanya té riscos. Els bombers voluntaris són clau en aquesta mena de recerques. Ara mateix sembla que hi ha manca d’efectius. És un signe més d’una societat cada vegada menys altruista? No. El tema del parc de bombers té un component de jubilacions, i també que la Generalitat no ha cobert les places de bombers voluntaris. Jo no ho vincularia a l’altruisme de la gent, perquè si una cosa remarco sempre de Camprodon és l’associacionisme, i que cada vegada que demanem col·laboració per qualsevol cosa tenim una allau de voluntaris. Hem de reclamar més places de bombers, perquè de persones ja en sortiran. L’ideal és que en lloc de les deu places que hi ha avui dia en poguéssim tenir vint o trenta. Així cada vegada que tinguéssim un problema podríem sortir més ràpid i eficientment. Molts municipis de la comarca donen una imatge pèssima dels seus espais públics a causa de l’incivisme dels abocaments incontrolats a contenidors o l’excés de residus que es genera. Com es gestiona aquesta problemàtica a Camprodon? La gestió de residus la tenim delegada al Consell Comarcal, però tant la brigada municipal com l’empresa que se’n cuida són molt curosos. A la mínima que es detecta una problemàtica s’actua ràpidament. També hi ha abocaments incontrolats, però han anat minvant en el decurs dels anys per aquesta bona feina i la bona actuació dels vilatans. Sant Joan fa gairebé dues dècades que té recollida porta a porta. S’han plantejat la possibilitat d’adoptar aquest sistema? Quan vaig entrar a l’Ajuntament ja s’havia valorat. Crec que en llocs turístics com el nostre, el porta a porta no funciona ni és el model a seguir. Requereix que cada dia tiris una bossa concreta i es faci la recollida d’una forma més laboriosa. Això no treu que hi ha molta feina a fer, i que la gent ha d’entendre que cal reciclar bé. Falta pedagogia. Tanmateix, a Camprodon, amb tanta segona residència i tant turisme, no seria el millor mètode per adoptar. Fa uns mesos es van instal·lar bandes rugoses per evitar l’excés de velocitat a dins del poble. S’ha suavitzat? Sí, molt. Hi havia un problema molt greu de velocitat que s’ha resolt, fins al punt que veïns d’altres zones també demanen que se n’hi instal·lin. De fet, no descartem posar els pròxims mesos algunes bandes rugoses més. Què fa falta per compatibilitzar encara més l’oci nocturn i el descans dels veïns? Ara mateix l’oci nocturn està tocat arran de la pandèmia. És el gran perjudicat i, si em pregunta com compatibilitzar-ho, crec que abans ens hem de demanar si podrà tornar a obrir i en quines condicions. Massa preguntes a l’aire per plantejar-nos ara si fa falta més vigilància o càmeres de seguretat. Camprodon havia estat el poble de la comarca amb més ambient de nit fa unes dècades, i aleshores no semblava que el problema fos tan gran. Ara tenim la pell més fina? Tots hem sigut joves i Camprodon fa bastant més de quaranta anys que té oci nocturn. No sé si ara la gent té la pell més fina, però possiblement la premsa o els veïns es fan més ressò d’aquesta problemàtica. De fet és un sector que ha anat en decadència al municipi. Abans hi havia molts pubs i discoteques, ara en queden pocs. Alguns alcaldes es queixen del funcionament de la Mancomunitat de la Vall de Camprodon. Vostè com la valora? La Mancomunitat portava una sèrie d’anys sota mínims i fa dos anys i mig va tocar fons. Amb una sola tècnica i una mitja jornada en determinades èpoques de l’any, era molt complicat que tirés endavant. Ara lentament anirà agafant ritme, amb l’ajuda dels sis alcaldes de la Vall, i tornarà a ser el que va ser, un gran ens per defensar-nos i treballar pel bé de tots plegats. La Vall es creu majoritàriament el Ripollès o encara hi ha motius per voler una comarca pròpia o acostar-se encara més a la Garrotxa? El municipi de Camprodon té una part a l’Alta Garrotxa, i allunyar-nos no ho farem, perquè ens en sentim copartícips. Això no vol dir que no treballem pel Ripollès, del qual formem part i ens creiem. En moltes xerrades i reunions que faig, intento transmetre que som una de les comarques més petites de Catalunya, i que si no fem feina conjuntament entre Vall de Camprodon, Vall de Ribes i Baix Ripollès, moltes altres comarques ens passaran la mà per la cara. La història recent ens ha demostrat que si volem tirar endavant cadascun dels territoris pel nostre cantó no aconseguirem res. Com a conseller comarcal, considera que aquest mandat, en què forma part de l’equip de govern, està sent profitós per a Camprodon? Crec que sí. Tot el que sigui donar visibilitat al poble, ser als ens i participar en el dia a dia és beneficiós. Cal ajudar, col·laborar i remar tots a l’una. Tant de bo totes les persones que formem part del Consell Comarcal anéssim en la mateixa direcció i sobreposar-nos al tema partidista. Estic molt content de la feina que estem fent i de formar-ne part, ens dona visibilitat i empenta. Estic convençut dels beneficis que n’hem aconseguit. Seria possible un govern de concentració al Consell, sumant ERC i CUP a l’equip actual? El meu punt de vista personal és que al Ripollès tenim 25.000 habitants, i qualsevol poble de l’àrea metropolitana ens supera demogràficament. Per tant, els partits haurien de quedar molt més arraconats. El govern de concentració seria un èxit per a la comarca.

“Si el PSC m’hagués volgut condicionar, segurament ja seria a casa meva”

“Tornaria a ser metge, ha estat la feina de la meva vida”

Osona humanitza les seves residències a través del joc

Alerta Solidària exigeix a l’Audiència Nacional l’arxivament “immediat” de la causa contra els CDR

Declaren quatre veïns de Prats acusats d’un delicte d’odi contra una parada d’Aliança Catalana

LA PREGUNTA

Veu bé que la justícia europea hagi avalat la llei d’amnistia?

Dos nens moren ofegats al riu Ter, a Manlleu

Un incendi com cap altre

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

Controlat l'incendi forestal de Sant Quirze Safaja

Pascual ofereix als treballadors de Gurb l'opció d'anar a treballar a Aranda de Duero

El Racó d'en Pere, l’essència i el gust del menjar de tota la vida

Un mercat més buit i acalorat

Els estudiants excel·lents del 2026

Aquestes són les carreres amb la nota de tall més alta a Catalunya

Els treballadors de Pascual es tancaran aquesta nit a la planta de Gurb davant la "postura immobilista" de l'empresa