Al Forn de l’Era de Rupit i Pruit, de feina no en falta. Tot el contrari. És un dels pobles més turístics d’Osona i després dels moments més àlgids de la Covid-19 el negoci va recuperant de mica en mica la normalitat. El que manca, tal com comenta Lurdes Marsal, propietària del forn, és mà d’obra.
Fa 35 anys que regenta el negoci familiar i reconeix que a la majoria de comerços que estan ubicats en zones rurals “sempre ens costa molt trobar gent per treballar”, en especial els caps de setmana. “La població està envellida, hi ha despoblament rural i el jovent marxa del poble”, comenta.
Alguns dels seus treballadors són joves de diferents indrets de la comarca que compaginen els estudis amb la feina al forn. Tant l’empresa com els adolescents saben que són treballs temporals. “Canviem sovint de treballadors. Són joves, volen sortir de festa i s’atipen de treballar cada cap de setmana”, explica Marsal. D’entrada, aquests canvis suposen despeses econòmiques pel que fa a les altes i baixes laborals, és complicat configurar els horaris, i per altra banda, en una feina en què “s’ha de tenir una mica de rodatge, quan tens la persona mínimament ensenyada et plega”. Paula Vilaregut té 18 anys, és de l’Esquirol i va començar a treballar a l’Era quan va deixar el Batxillerat, fa dos anys i mig. “No em volia quedar sense fer res i vaig veure que buscaven gent per al cap de setmana”, tot i que al cap de poc temps li van proposar l’horari d’entre setmana. Ara, com que estudia un grau superior de màrqueting i publicitat, “només tinc disponibilitat el cap de setmana”, explica. Malgrat que hi ha molt bona relació amb tots els companys, “m’agradaria trobar alguna cosa que estigui encarada amb el que jo estudio”, afegeix. En el seu cas, els amics de la seva colla també estan immersos en treballs temporals, i encara que no es vulgui treballar els caps de setmana pel fet de sortir de festa, “crec que es pot combinar tot”, diu.
Gemma Bas, de 24 anys, es troba en la mateixa situació que Vilaregut. És de Santa Cristina d’Aro, però aquest octubre va venir a viure a l’Esquirol, a casa de la seva parella, moment en què va començar a treballar al forn. Entre setmana estudia Magisteri i treballa en horari de cap de setmana. La seva intenció, però, “no és quedar-me aquí. Hi som per una temporada curta. A la que puguem, marxarem”, diu. Està convençuda que els joves volen treballar, “però costa trobar feina”. De fet, ella treballa des del 16 anys i ha passat per fàbriques, càrnies i supermercats.
Segons Marsal, el jovent d’avui en dia “és molt diferent”, ja que anys enrere “havia tingut gent vuit anys seguits, però ara és molt més difícil”, lamenta.
