Fer ràdio no sempre ha estat tan fàcil com ara. Per això quan algú explica com se les havia d’empescar anys enrere per muntar una emissora local i fer-la anar es fa difícil no dibuixar un somriure. Aquest dissabte, al Teatre Municipal de Manlleu, més d’una cinquantena de persones que havien passat pels micròfons de Ràdio Manlleu van poder compartir la complicitat d’haver-ne estat col·laboradors al llarg dels 40 anys d’existència de l’emissora.
L’acte va estar dirigit per Dionís Crusellas, veu habitual de les retransmissions esportives de futbol –va narrar més de 1.000 partits de l’AEC Manlleu– i hoquei patins de Ràdio Manlleu. Amb el ritme pausat d’un postpartit, en què cal fer una mirada al que ja s’ha viscut, Crusellas va anar repassant alguns moments de la història del mitjà de la mà de diversos convidats, que anaven pujant a l’escenari a explicar les seves vivències radiofòniques. Els primers a agafar els micròfons van ser Quim Muntada i Ramon Portet, que van exercir com a primer director i cap de programació, respectivament, de la ràdio, quan tot just es començaven a crear els primers equips de col·laboradors i es buscava el finançament per fer viable un mitjà que es registrava a Caixa Manlleu i Telefónica amb un NIF sospitós. “Vam agafar el de l’Ajuntament i vam canviar-li l’últim número per fer el nostre”, explicava divertit Muntada.
Les peripècies dels primers anys, quan s’intentava arribar més lluny augmentant la potència, també eren compartides en l’àmbit esportiu, amb les dificultats de connectar-se a les línies telefòniques dels camps de futbol. La música també hi va tenir un pes important amb el repàs d’alguns dels programes amb més tirada anys enrere a la ràdio, com el Disc sol·licitat, el Come Together o el Top, i amb l’actuació musical de Paula Valls i Roger Usart.
Per l’escenari també van passar Jordi Armenteras i Llucià Ferrer, que van començar la seva trajectòria professional a Ràdio Manlleu i ara són veus i cares reconeixibles a RAC1, Ràdio Flaixbac o TV3. Programes com El rincón del cante, els Manatís a terra o el Passa volant, que van marcar època, també van ser reconeguts. Tot plegat, entre somriures, com els que, al llarg d’aquests 40 anys, molts d’ells han tingut quan es posaven davant el micròfon.
{{ comment.text }}