El 44% de les fonts analitzades a Osona i el Lluçanès superen el límit de 50 mg/l de nitrats fixat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i, per tant, no són aptes per al consum humà. Així ho indiquen els resultats del mostreig anual que fa el Grup de Defensa del Ter (GDT) en més de 170 fonts de 54 municipis.
Segons el GDT, el percentatge de fonts contaminades ha augmentat respecte de l’any passat, quan era del 40%. De les 172 fonts mostrejades aquest 2026, només nou no han rajat, una xifra que representa el 5% del total i que contrasta amb els anys de sequera, quan gairebé la meitat havien deixat de rajar.
Tot i això, el GDT alerta que la qualitat de l’aigua no millora per culpa de l’alta concentració dels nitrats.
Segons les anàlisis, la mitjana de nitrats a les fonts contaminades ha passat de 131,9 mg/l l’any 2021 a 144,6 mg/l aquest 2026, un increment que, segons l’entitat, evidencia que els aqüífers continuen degradant-se.
Les fonts amb concentracions més elevades es troben principalment a la Plana de Vic i al Voltreganès. La més contaminada és la font de la Gana, a Calldetenes, amb 508,7 mg/l de nitrats, més de deu vegades per sobre del límit de potabilitat. La segueixen la font de Gallisans, a Santa Cecília de Voltregà, amb 487,8 mg/l, i la font de Santa Cecília, al mateix municipi, amb 410,7 mg/l.
La sequera s’acaba, però la contaminació de l’aigua persisteix
La membre del Grup de Defensa del Ter Dolors Catalán explica que enguany hi havia expectatives de veure si les pluges abundants podien reduir la contaminació. “Pensàvem que potser l’aigua hauria diluït els nitrats dels aqüífers, però el que ha passat és just el contrari: la pluja ha arrossegat els nitrats que estaven atrapats als camps i els ha portat cap als aqüífers”, assenyala.
Catalán recorda que les fonts són un indicador de l’estat de les reserves subterrànies i lamenta que la contaminació persisteixi: “El 44% de fonts contaminades és la mateixa proporció que el 2021, però ara la concentració de nitrats és més alta”.
Segons l’entitat, la principal causa d’aquesta contaminació és l’excés de purins generats per la ramaderia intensiva porcina. “El purí se’ns ha venut com un adob, però tal com l’estem utilitzant és un contaminant”, afirma Catalán.
En la seva opinió, els purins s’acumulen als camps en quantitats superiors a les que poden absorbir els cultius i, quan plou, acaben infiltrant-se als aqüífers.
El GDT també alerta que la pressió de la indústria porcina sobre els recursos hídrics és molt elevada, i denuncia que el model actual no assumeix els costos ambientals que genera: “Quan els aqüífers es contaminen, els municipis han de portar aigua del Ter i potabilitzar-la, i això ho paguem entre tots”.
Exigeixen un canvi de model productiu
En aquest sentit, el membre del GDT Jesús Soler critica que la ramaderia porcina intensiva funcioni com una indústria sense les mateixes exigències ambientals que altres sectors. “S’ha passat d’una ramaderia lligada a la terra, que tancava el cicle dels nutrients, a una indústria que engreixa milers de porcs i genera una quantitat de residus que el territori no pot absorbir”, afirma.
Segons Soler, aquesta situació provoca un excés de nitrats als camps que acaba contaminant els aqüífers.
Davant d’aquest escenari, l’entitat reclama reduir la cabana porcina a les zones més vulnerables i impulsar un canvi de model productiu. “Hi ha massa porcs pel territori i per l’aigua que tenim”, sosté Catalán, que considera que les solucions tecnològiques aplicades fins ara no han resolt el problema.
