“A Costa de Marfil es diu que quan tens un assalariat, estàs alimentant cinc famílies”

Irene Giménez

Marc Medina i Serrahima, del Brull, viu a Costa de Marfil des de fa 11 anys, on dirigeix l’empresa Sidcao, dedicada a la transformació de cacau en origen. I és que aquest país africà és el major productor mundial de cacau i s’estima que hi ha 800.000 plantadors. Osona.com i EL 9 NOU l’entrevisten en el marc del Talent Convidat, un projecte de Creacció dedicat a difondre l’expertesa d’osonencs i osonenques que estan desenvolupant la carrera professional a l’estranger.

A què es dedica Sidcao?
Sidcao forma part del grup català Nederland, de la família Rius. Fa 11 anys van decidir establir-se a l’origen del cacau, a Costa de Marfil, el principal productor mundial d’aquest producte, produeix el 40% del cacau de tot el món. Transformem 10.000 tones de cacau fora de norma, és a dir, producte una mica degradat o que no arriba al gramatge necessari per ser exportat. A la nostra unitat, som experts a extreure’n la mantega.

Què el va fer decidir a marxar a Costa de Marfil?
En acabar els estudis d’Enginyeria Agrícola vaig entrar a treballar a ChocoVic com a cap de planta, vaig estar-hi tres anys, però la bona relació amb els propietaris va continuar. Després vaig treballar en temes de logística al Dakar i coneixia algunes parts de l’Àfrica. Paral·lelament, van engegar el negoci a Costa de Marfil, però hi havia alguna cosa que no acabava de funcionar. Un dia van contactar amb mi per proposar-me anar-hi durant un any per fer una diagnosi de què estava passant. En aquell moment, era freelance i vaig decidir aventurar-m’hi. La conclusió era que la unitat era productiva i viable, i la solució, comprar la part de l’altre soci. Però em van posar una condició: “T’has de quedar”. I ja fa 11 anys…

Ha arrelat al país, doncs.
Vaig arribar-hi solter, m’he acabat casant i tenim un nen. Aquest fet també m’ha ajudat a entendre el dia a dia aquí i la seva cultura, les persones amb qui treballo. De fet, una de les particularitats de Sidcao és que l’únic “expatriat” soc jo, tot el personal és local.

En què consisteix el procés de transformació de cacau que porten a terme?
La plantació de cacau a Costa de Marfil és molt radial, està feta per cooperatives i hi ha uns 800.000 plantadors. Hi ha dues collites, la principal i la intermèdia. Un cop el cacau ja ha madurat, es talla la pinya, s’obre, i a l’interior hi ha la fava amb la qual es fa una fermentació durant sis dies. Després d’aquest temps, s’ha d’assecar perquè arribi al 8% d’humitat. És en aquest punt quan ens l’entreguen i nosaltres la fem a trossets, la premsem i se’n fa una part sòlida i la mantega, un producte semielaborat que s’acaba de transformar a la unitat de Viladecans, ja sigui en productes alimentaris, per a farmàcies o cosmètics.

Quants treballadors té Sidcao?
Unes 70 treballadors, i 30 més d’indirectes. A Costa de Marfil es diu que quan tens un assalariat, estàs alimentant cinc famílies. L’estatut del treballador és idèntic al francès.

L’empresa també actua al territori a través d’un vessant social.
Els dos pilars de l’estat del benestar d’una societat són l’educació i la sanitat. Quan hi ha beneficis intentem retornar-los a la comunitat. Aquí falten moltes escoles, i juntament amb cooperatives amb qui treballem a l’interior del país ja hem participat en el projecte de construcció d’una escola o cases per als professors.

El cacau és un producte molt valuós a Costa de Marfil, representa un tant per cent important del PIB del país.
El cacau significa, aproximadament, un 15% del PIB de Costa de Marfil amb ingressos fiscals d’exportació de més del 40% i dona feina a moltes famílies. El món del cacau funciona a partir de contractes de futurs, a un any vista. El Consell del Cafè i el Cacau (CCC) ho regula i és qui determina que el 60% del preu de venda l’ha de rebre el plantador, el govern en recapta un 20% i l’import restant correspon a les despeses de logística. Aquest sistema dona estabilitat quan els preus estan establerts, però ara s’han disparat: el cacau sol oscil·lar entre 2 i 3 lliures/kg, però ara està a 6…

El relleu generacional és un problema per als productors de cacau del país?
Si els productors cobren un bon preu pel producte i generen riquesa, es quedaran a les plantacions. Que tinguin escoles i hospitals propers a les poblacions també hi ajudarà. Podríem fer un símil amb l’Osona de fa unes dècades, quan masovers dels pobles se sentien atrets per les ciutats i deixaven els terrenys perquè produïen poc. Això també passa aquí. Costa de Marfil és l’economia estable de l’Àfrica de l’oest, segurament és el país més ric, on es pot viure millor i atrau la immigració d’altres països del continent com Mali, Guinea Conakry, Burkina Faso o Níger. Aquestes són els que estan aprenent l’ofici dels nois que no es queden a les plantacions.

Quines condicions meteorològiques són òptimes per al conreu del cacau? Com afecta el canvi climàtic a les plantacions?
Costa de Marfil té un clima tropical. La teoria diu que la temperatura no baixa de 19 graus, tot i que jo no l’he vist fer-ho mai dels 25 graus. Aquí hi fa molta calor i sol, però a la vegada hi ha dues estacions de pluges i plou cada dia. Aquesta combinació fa que sigui molt fàcil la producció de qualsevol fruita o vegetal. Amb tot, sí que patim. Aquest any, per exemple, hem tingut un mes de pluges que no l’esperàvem i ens ha castigat les flors dels arbres. Controlem els mapes meteorològics: quan hi ha el fenomen del Niño a Amèrica del Sud sabem que a l’Àfrica de l’oest hi haurà sequera i, per tant, sabíem que aquest febrer ens trobaríem aquesta problemàtica.

Quins vincles té amb Osona?
La família és d’origen barceloní, però l’avi ja venia de petit al Brull, on va comprar una masia. Al principi hi passàvem els caps de setmana, l’estiu i les vacances, però més tard ens hi vam quedar a viure. A ningú se li escapa que el meu germà [Pere Medina] és l’alcalde del Brull i el president de la Mancomunitat La Plana, també vam crear un equip de futbol al poble… El lligam és total. Quan vaig signar el contracte per marxar a Costa de Marfil, vaig lluitar molt per tenir tres vols pagats l’any, tot i que en tinc quatre, per venir a la comarca.

El cacau i la xocolata també han arribat a la comarca de la mà de Lluc Crusellas. Es coneixen?
No ens coneixem, però he seguit la seva trajectòria. El títol de World Chocolate Masters el va aconseguir al Saló de la Xocolata de París, on nosaltres també anem. A més, va guanyar el premi amb l’elefant de xocolata, el símbol de Costa de Marfil, país que, per cert, ha guanyat la Copa Africana de Nacions de futbol!