Busquen joves d’entre 18 i 35 anys de les Guilleries i Savassona per fer un estudi sobre la identitat rural d’aquesta zona, que comprèn municipis majoritàriament d’Osona, com Sant Julià de Vilatorta o Tavèrnoles, fins a la Selva, com Sant Hilari Sacalm.
L’estudi “Identitat rural. Joventut, arrelament i renovació territorial de les Guilleries i Savassona” té per objectiu conèixer els trets específics de la identitat dels joves de la zona, identificar i comprendre els motius pels quals s’hi queden o hi venen i hi desenvolupen el seu projecte de vida. La finalitat de tot plegat és oferir propostes de dinamització i desenvolupament territorial a les administracions.
Així aquestes podran aplicar unes polítiques determinades amb les especificitats del territori per frenar el despoblament i facilitar el repoblament rural.
Els encarregats de comandar-ho són Guillem Riba, investigador en el camp de la Innovació i l’Educació Rurals del Grup de Recerca Educativa de la UVic-UCC (GREUV), i la doctora Laura Domingo. La iniciativa compta amb el suport inicial de l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm i l’Espai Natural Guilleries-Savassona.
L’estudi cerca tant joves originaris de la zona com de nouvinguts que hagin escollit el territori per dur-hi a terme el seu projecte de vida. Tal com explica Riba, volen esbrinar “què és ser ara de les Guilleries i Savassona”.
De fet, tal com remarca, interessen sobretot els autòctons, ja que són els portadors del patrimoni sociocultural, però també els neorurals, o sigui, aquelles persones que han migrat de les àrees urbanes a zones rurals.
“Actualment, hi ha un conflicte potencial de convivència i de xoc de marcs culturals diferents entre les zones rurals, urbanes i de transició.” En aquest sentit, destaca que és necessari incloure aquestes persones a l’estudi perquè “estan repoblant zones”.
Aquesta identitat s’està bastint a través d’entrevistes en profunditat que ja s’han començat a fer a joves de la zona, però se’n busquen més. També està previst fer diferents grups de discussió formats per escoles, terratinents i entitats locals per “enriquir la visió de les entrevistes i recollir la veu de perfils i sectors estratègics en el desenvolupament rural”.
L’estudi està vinculat a la tesi doctoral de Riba, en la qual s’hi estudiava “la identitat rural com a factor d’arrelament de la població d’aquest tipus d’àrees, especialment de joves originaris que han emigrat a la ciutat i tornat a un poble o a pagès, i conseqüentment el pes potencial de la identitat i l’educació rural com a estimuladores de desenvolupament i dinamització territorial”. El projecte va continuar creixent amb els premis de la Càtedra de l’Aigua fins a aquest estudi.
Una de les conclusions que preveu Riba i ja va recollir en la seva tesi és el panruralisme. “És un tarannà, una idiosincràsia, un tipus de relacionar-se que dona molta importància a uns valors com la família, les tradicions i el vincle amb l’entorn natural”, explica. En aquest sentit, remarca que “són una sèrie de trets compartits que permeten parlar d’un marc que inclou gent rural d’arreu”. Per exemple, “si poses a conviure una persona escocesa i una catalana en una ciutat tendeixen a ajuntar-se, encara que siguin cultures lingüístiques diferents”.
Tot i això, amb els joves de les Guilleries i Savassona “hi haurà unes especificitats”. “Podria ser, com a exemple aleatori, que el bosc, la fusta o l’aigua siguin molt presents en aquests joves”, exemplifica. L’investigador calcula que d’aquí a un any es pugui presentar un informe amb uns resultats sobre quina és aquesta identitat.
