“Endavant les atxes” i “Visca la terra lliure” van ser les frases més repetides d’Antoni Anguera, el Xato, en l’acte de comiat que se li va dedicar aquest dissabte als jardins de l’Esperança, a Gurb.
“Vigatà de naixement i gurbetà de sentiment”, deia l’alcalde de Gurb, Josep Casassas, en l’inici d’una cerimònia en la qual va exercir de conductor, sota una pantalla on no van parar de projectar fotos d’Anguera en tots les seves etapes de la vida i facetes (muntanya, fotografia, Núria, país, activisme, família…), amb dues estelades i dos quinqués encesos amb les flames “dels dos solsticis, el d’hivern i el d’estiu”, com apuntava Txevi Rovira, president de Tradicat. Com els solsticis, “la vida es forma de cicles. Avui no és el final del Xato, sinó que celebrem el que ens ha donat i el que vindrà”.
Tots els parlaments van apuntar en aquesta línia, més de celebració i herència. “Hi ha tantes coses per continuar gaudint de la teva omnipresència que per a nosaltres no és un comiat”, deia la presidenta de la Unió Excursionista Vic, Núria Macià.
“En aquesta excursió que ara comences trobaràs els amics que ens han anat deixant i de ben segur que esvalotaràs el galliner transmetent el teu optimisme”, deia Arnau Anguera, un dels fills de l’homenatjat, en nom de la família. Una família que ha crescut recentment amb el naixement de la neta Neret. “Mai vas perdre l’esperança de poder-la arribar a conèixer”, deia Casassas, tot recordant que la petita li “feia brillar els ulls i despertar aquella teva mirada de murri”.
“Mantindrem la flama viva perquè aquest país necessita més gent com tu”, acabava el relat d’Arnau Anguera, just abans d’explicar l’anècdota transmesa per l’alpinista navarrès Gregorio Ariz –present dissabte a Gurb– quan li va demanar al Xato una guia del Pirineu oriental. Anguera li va enviar i Ariz li va trucar per dir-li que estava escrita en català. “Jo t’ho soluciono”, li va respondre al Xato. “Al cap d’uns dies en Gregorio va rebre un altre paquet amb un diccionari català-castellà.”
El vessant d’activista el van recordar des de Tradicat, perquè Anguera va ser dels pioners, en ple franquisme, portant la Flama del Canigó al principat pel Coll d’Ares, però també des de l’ANC, on va ser un actiu, i Òmnium, que el va homenatjar a la Marxa dels Vigatans de 2022. “A la primera trobada amb ell vaig pensar: quina persona tan ferma i ben viscuda”, explicava Assumpció Martínez, presidenta d’Òmnium Osona.
Casassas va recordar com després de l’homenatge va demanar al també traspassat Tati Furriols que promogués una trobada del Xato amb Carles Puigdemont a Perpinyà. “Aquell viatge a amb el Tati i el Xato va ser una lliçó de vida”, recordava Casassas d’una expedició on també hi havia l’expresident d’Òmnium Osona Alfred Verdaguer.
Cristina Herrera, de l’ANC de Gurb, es dirigia a Anguera per dir-li que “eres i seràs a tot arreu i no has fet nosa enlloc”, just abans de lliurar a la vídua, Dolors Bigas, l’“última estelada que vam despenjar amb en Toni”.
Tampoc van faltar amics i companys d’aventures. N’anava sobrat, el Xato. Jaume Palau, de la colla montgronyera, amb la qual cada any feien una trobada, explicava l’origen del vincle de les famílies Palau i Anguera. La mare de Palau es va posar de part en una marxa de regularitat nocturna. “Des d’aleshores ha format part de la família.” Palau també recordava la faceta de fotògraf d’Anguera: “Segur que és l’home que més nusos de corbata ha fet a la vida”.
De l’Anguera fotògraf es va projectar un vídeo amb fotos del Club Tennis Vic i en va parlar una emocionada Cristina Masramon, amb qui han compartit una quinzena de llibres d’ençà de l’exposició “Carros, carruatges i carretons de la ciutat de Vic”, que van signar a quatre mans l’any 2006.
“No hi ha persones com en Toni: sincer, honest, positiu...”, deia Masramon, que explicava que “ens han quedat molts llibres per fer, però un el farem, Toni, amb la Dolors, l’Anna, l’Arnau, l’Elena, la Neret i la Montse”.
Fina Franch, del “grup de nuriencs”, assegurava que “són poques les persones que generen tan consens d’estima i de respecte com tu”, dirigint-se a l’homenatjat. Anguera “pujava a Núria cada dos per tres”, recordava l’alcalde. Va ser l’enllaç amb la Unió Excursionista per fer possible l’Olla de Núria, com recordava Xavier Roviró, que explicava que l’homenatge de dissabte es va fer tal com Anguera l’havia pensat, amb la música que tantes celebracions i balls havia amenitzat Tururut Bonaigua.
Roviró va llegir, a petició d’Anguera, l’article que havia publicat al butlletí de la Unió Excursionista i on reproduïa el pregó que va fer el Xato a l’Olla considerant la Mare de Déu de Núria “la millor corredora del món”, perquè primer va fugir muntanyes amunt per no ser cremada, el 1936, i posteriorment “va córrer cap a Barcelona” per fugir de Franco quan la volia coronar.
“Arribarà el dia que caminareu i també gaudireu”, va dir aquell dia Anguera als corredors. Perquè, com recordaven els seus companys de sortides, Anguera també destacava per “la seva constant observació de l’entorn. Era un caçador de llum”.
