No hi ha hagut les dues cireretes de l’any passat, quan en el mateix entorn excavat es van localitzar una espasa –la segona que apareixia en la història del jaciment– i una figura de bronze d’influència celta, però la recerca permet continuar aprofundint en el coneixement i costums de la comunitat que va habitar l’entorn del Camp de les Lloses de Tona en l’etapa tardorepublicana, a l’inici de la romanització d’aquest territori iber, en aquest cas cenyida entre els anys 125 i 75 abans de la nostra era.
“Hem trobat les restes més habituals, no sempre pot ser tot fantàstic”, apuntava dijous l’arqueòloga Montse Duran, que juntament amb Núria Cabanyes han dirigit les excavacions d’enguany, sota la coordinació d’Imma Mestres i Jordi Principal.
En concret, han aparegut restes de diferents tipus de ceràmica (d’importació, de producció local i d’indígena); alguna peça numismàtica (bàsicament dos divisors, una moneda ibèrica, però molt deteriorats); restes de fauna (com cabres, ovelles, vaques o porcs), i material metal·lúrgic divers, en especial de plom, fet que referma l’evolució que anava prenent la tecnologia del metall en aquest enclavament, dedicat a assortir material per a la construcció de la via romana de Mani Sergi.
“Aquí hi va viure una comunitat molt híbrida. Si bé era una vicus militar, dedicada a donar aquest suport logístic, també hi havia unitats socials civils al seu entorn”, recordava Mestres.
La zona excavada s’ha continuat centrant en els espais “exteriors” de l’anomenat edifici K –una de les 12 o 13 cases que hi ha perimetrades al jaciment–. L’espai podia incloure carrers, vials o patis comuns. “Hem de pensar que eren societats molt mediterrànies i, per tant, feien el 80% de la vida fora de casa”, apuntava Mestres.
En concret s’hi ha detectat dues etapes constructives “molt ben definides”, detallava Cabanyes, tot i que totes dues amb models constructius similars. Tot fa pensar que entre una etapa i l’altra s’esdevingué un fet destructiu, “possiblement una riuada o inundació”, fet que s’explicaria per la ubicació de l’enclavament: a peus de la muntanya del castell.
Avui, per als arqueòlegs, això va ser una sort: no va haver-hi temps de treure objectes, tot va quedar colgat i ara, més de 2.000 anys després, n’està sorgint material d’un gran valor.
En la campanya d’aquest any, que es va allargar 15 dies i va culminar divendres, hi van col·laborar una quinzena d’alumnes de la UAB i la UB i diversos voluntaris. Els treballs formaven part d’un projecte quadriennal de recerca (2022-25), titulat Roma a l’Ausetània: el període republicà, amb Toni Ñaco, de la UdG, com a investigador principal.
“Tot això està molt viu; queda molt per anar fent”, deixava anar Mestres. Per la tardor hi ha prevista una nova intervenció al Camp de les Lloses.
