El 7 de febrer va fer cinc anys que Josep Freixas no consumeix ni una gota d’alcohol. “Sé que és una malaltia de per vida i sé que mai podré beure més, haig de fer bondat però visc al dia a dia.” Fa poc més de dos anys que ha començat a escriure i la passada tardor va sortir a la llum Ara soc jo qui mana, “un relat de la meva vida vinculada amb l’addicció a l’alcohol compaginada amb històries i records de la seva infantesa, adolescència i de la vida adulta”.
Aquest llibre, tal com diu ell mateix, “ha estat la millor teràpia que he fet i m’ha ajudat a veure per escrit les destrosses, els disbarats que havia fet”. I és que té clar que “a causa de l’alcohol i de l’addicció a unes pastilles que em prenia per fer-me passar el mono ho vaig perdre tot”: dos cotxes, una empresa, una casa… “i vaig quedar endeutat. Ha estat molt dur. Però a banda del tema material, també hi ha l’immaterial. Per exemple, he perdut la meva parella, i és que l’alcohol i les pastilles passaven per davant de tot”. L’esport també l’ha ajudat molt.
Freixas va estar tres mesos tancat en un centre i pràcticament fins que ha sortit el llibre “poca gent sabia de la meva addicció. Ho vam portar d’amagat, tant la meva parella com jo vam ser molt discrets, la meva família no ho sabia. Per exemple, en una celebració, quan la festa es començava a animar marxava perquè sabia que a casa podia continuar. Ningú em va veure per terra o sobrepassat”.
Freixas en el llibre també reflexiona sobre la mentida: “Mentia per tot. Una persona que beu té la capacitat de mentir. Jo m’inventava sopars i acabava a l’esplanada de Sant Marc fotent-me una ampolla de vi tot sol”.
Per Freixas, el llibre, que ja s’ha presentat a la Biblioteca Antoni Pladevall i Font de Taradell i al Casino de Vic, vol que sigui també una ajuda per a persones que es troben en una situació com la que ell es va trobar, “tot i que si no es volen deixar ajudar, és difícil”.
