La feina, la ciutat on has nascut, la família i els amics. Aquestes són les quatre coses més importants a la vida per al cardiòleg vigatà Antoni Bayés de Luna. Així ho va expressar dimarts just després de rebre la Medalla d’Or de la Ciutat de Vic a una Sala Ramon Montanyà, a L’Atlàntida, plena de gom a gom.
“És una distinció excepcional reservada per a persones excepcionals”, recordava l’alcalde de Vic, Albert Castells, durant el parlament que va encetar l’acte, mentre afegia que alhora és “un gest de gratitud col·lectiva per reconèixer el mèrit i la generositat”. L’alcalde també va subratllar que amb el guardó “Vic vol dir-li gràcies de tot cor, pel que ha fet i encara fa per la ciutat”. “Avui Vic li torna una petita part del molt que vostè li ha donat”, concloïa.
UNA EMINÈNCIA CIENTÍFICA
Resseguint les quatre coses més importants per a l’homenatjat, de la feina es va posar en relleu la seva contribució internacional al món de la cardiologia. Se’l va qualificar com una “eminència científica”, de tenir “una visió humanista de la ciència” o de ser un “motor en el desenvolupament de la cardiologia moderna”. Més enllà de la llarga trajectòria en centres de referència o l’extensa llista de publicacions, una de les fites més destacades va ser la concepció del Dia Mundial del Cor, que se celebra cada 29 de setembre i que va aconseguir instaurar quan era president de la Federació Mundial de Cardiologia (World Heart Federation). Des d’aquesta posició, va fer una aposta clara per la prevenció. També es va destacar el descobriment de la síndrome de Bayés, després d’anys i anys de recerca.
SEGUINT LES PASSES DE L’AVI BAYÉS
Estretament lligat a la feina, hi ha la família. Bayés de Luna va néixer el març del 1936 a Vic i des de ben petit va seguir la petja i la passió per la medicina. Ho va fer de la mà del seu avi, Candi Bayés Coch, a qui va acompanyar pels carrers i domicilis de la ciutat. Amb l’avi Bayés s’iniciava una nissaga que actualment ja acumula cinc generacions de metges. La medicina, doncs, és i continua sent un puntal de la família. De fet, la Medalla d’Or que va rebre Bayés de Luna dimarts no és l’única a la família. En el llistat (que es pot consultar a la pàgina 7) de les ara ja 18 persones també hi ha la que es va atorgar al seu avi Candi Bayés el 1948 i a la seva germana, la ninotaire Pilarin Bayés, el 2011.
VIC, EL BATEC DE LES ARRELS
Sobre Vic, durant l’acte també se’n va destacar la seva estima. “El seu centre, l’equilibri, el batec de les seves arrels”, deia la periodista Elisabet Carincé, que va conduir l’acte. Bayés hi va fer llar amb la seva esposa, Maria Clara Genís, i els seus cinc fills. Malgrat voltar arreu del món, mai va deixar d’atendre al consultori de la plaça de la Catedral. Se’l va qualificar com un “ambaixador de la ciutat”. També es va recalcar com va contribuir a la recuperació dels estudis universitaris a Vic o a la creació de la Facultat de Medicina de la UVic.
HONEST, TENAÇ I SERVICIAL
Col·legues de professió, amics i familiars van formar part de l’acte a través del documental Antoni Bayés. Amb Vic al cor, elaborat per la UVic-UCC. Dos dels seus fills, Toni i Clàudia Bayés Genís, van definir-lo com un home “tenaç, persistent, honest, servicial, sempre bolcat als altres, infatigable, inquiet…”, mentre que la seva esposa, Maria Clara Genís, en destacava la seva intel·ligència, el seu do de gents o les ganes incessants d’investigar. “Amb aquest reconeixement Vic celebra no només un nom il·lustre, sinó una vida dedicada al coneixement, a la salut i al servei dels altres”, afegia el doctor Valentí Fuster Carulla, director del centre cardiovascular de l’Hospital Mount Sinai de Nova York.
A l’acte va intervenir l’amic i també doctor Josep Arimany, que va qualificar la seva figura com “un dels cardiòlegs més importants del món, un cardiòleg universal, però també un català d’arrels profundes i un vigatà que porta la ciutat al cor i que mai ha deixat de vincular-s’hi”. “Avui celebrem més que una concessió, celebrem una trajectòria de vida, un compromís amb la ciència i amb les persones, i una estimació profunda de la ciutat de Vic”, acabava Arimany.
Bayés va recollir el premi molt emocionat (vegeu destacat) i acompanyat dels seus fills Toni i Clàudia. A dalt l’escenari, va abraçar l’alcalde Castells quan li va fer entrega de la 18a medalla, la va alçar i va mostrar-la al públic, a qui va saludar impressionat. La sala va respondre dempeus amb un fort aplaudiment al doctor Bayés, l’Antonio o l’Antoni. Un sentit homenatge al cardiòleg vigatà més universal.
“No hauria estat possible sense l’ajuda de molta gent”
Al doctor Antoni Bayés de Luna se li han fet molts reconeixements al llarg de la seva trajectòria, des de la Creu de Sant Jordi el 2003 fins al Premi de la Federació Mundial de Cardiologia o el Premi Jaume Primer a la investigació mèdica el 2007. Així mateix ho reconeixia emocionat el flamant homenatjat per la seva ciutat: “En moments de la meva vida, he rebut homenatges, però aquest és especial”. “Gràcies, ciutat de Vic; gràcies, Ajuntament, gràcies, ciutadans… per tot el que feu per mi”, deia Bayés, mentre subratllava que tota la seva trajectòria “no hauria estat possible sense l’ajuda de molta gent”. Ho va agrair doncs també a la seva família –l’esposa, Maria Clara Genís, i fills–, però també companys de feina, metges, infermeres i administratives que el van acompanyar. Tot el públic va acabar dempeus amb un fort aplaudiment de les més de 600 persones que van assistir a l’acte. “M’heu fet molt feliç”, acabava.
