Pocs plens municipals aixequen tanta expectació i temors entre la ciutadania com els que es dediquen a la modificació d’ordenances, que se celebren habitualment entre els mesos d’octubre i novembre. És el moment idoni per posar al dia els tributs amb els quals les administracions locals omplen les arques per quadrar, tant com sigui possible, els ingressos a percebre amb les despeses previstes.
L’augment generalitzat de preus, que també afecta els consistoris, i la necessitat d’adaptar-se a normatives més restrictives han deixat els ajuntaments d’Osona i el Ripollès amb poques alternatives: poc o molt, tots s’han vist obligats a augmentar l’import d’alguns tributs, sobretot la taxa de recollida de residus i l’impost sobre béns immobles (IBI).
Durant els últims anys, la majoria dels consistoris van mantenir congelats bona part dels seus tributs i preus públics per evitar augmentar la pressió fiscal entre els contribuents en un context poc propici per a moltes famílies. Segons l’economista i professor en l’àmbit de la Fiscalitat de la Universitat de Barcelona Antoni Mora, “la pandèmia va deixar seqüeles importants en l’economia i es va relaxar la normativa fiscal per permetre que els ajuntaments s’endeutessin”. Ara, les administracions no poden generar dèficit en els seus comptes, i això està pressionant els consistoris, que s’estan movent en un context complex com el que viuen les famílies. “Des de l’any passat estem veient una forta inflació a més d’un augment dels tipus d’interès, el que provoca que el retorn del deute requereixi més esforç”, comenta Mora, qui creu que en aquest context és inevitable revisar les fonts d’ingressos municipals.
Revisar els impostos i les taxes ara, a l’inici del mandat, és una decisió econòmica, però també política. Encara que es justifiqui, se sap que és una mesura poc popular per als contribuents: “S’evita apujar els tributs abans de les eleccions i sempre se sol esperar a fer-ho després, quan es té tot el mandat per endavant, com és el cas”. En paral·lel, la revisió dels tributs sol ser una actuació necessària per fer una planificació més acurada de la legislatura i de quins projectes es podran incloure als pressupostos dels propers quatre anys.
Llei sobre residus
L’increment en la taxa de recollida de residus que estan aprovant la majoria de municipis es duu a terme per adaptar-se a la normativa europea i estatal vigent, que requereix que l’any 2025 les taxes locals per a la gestió de residus han d’implantar sistemes de pagament per generació i reflectir el cost real de tot el procés de recollida, transport i tractament de les escombraries. Això implica que els consistoris ja no poden assumir parcialment el cost del servei i que la totalitat de la despesa ha de recaure en els contribuents, sobretot en els que més generen. De fet, segons Mora, “és habitual considerar que les taxes i els preus públics han de tendir a intentar cobrir la prestació que s’ofereix, però no sempre es fa així”.
Les noves ordenances presenten ajustos en els imports de la taxa de residus que es podrien incrementar novament l’any vinent en aquells casos en què els consistoris hagin optat per fer una adaptació progressiva. Els municipis que ja disposen de sistemes de recollida com el porta a porta o els cubells amb xip o targeta ja han començat a aplicar una altra mesura recollida a la llei, com és l’existència d’una tarifa fixa i una altra de variable perquè cadascú pagui en funció dels residus que genera. “Com més informació tingui l’Ajuntament sobre la despesa real del servei i el que genera cada família, més bé es podrà ajustar la taxa”, esmenta Mora.
L’augment de l’IBI
L’IBI és el principal ingrés que perceben els ajuntaments per part de la ciutadania, el que el converteix en un bon recurs per equilibrar els càlculs, sempre que el valor cadastral es mantingui idèntic. “Com que és un impost, els ajuntaments poden triar els seus coeficients o tipus impositius, però sempre dins uns límits marcats per l’Estat”, afirma l’economista. En el cas de l’IBI als immobles urbans, la forquilla oscil·la entre el 0,4% i l’1,3%, que s’aplica sobre el valor cadastral. Quan es produeix una revisió del cadastre i augmenta la base imposable, els ajuntaments solen mantenir els tipus impositius o fins i tot abaixar-los, per evitar que els rebuts s’alcin, però en un context de poques revisions com l’existent els consistoris disposen amb l’IBI d’un as sota la màniga molt efectiu per obtenir més ingressos.
Fer pedagogia fiscal
“Quan l’Ajuntament assumeix una despesa, també la paguem entre tots.” És una de les idees que destaca Roma sobre la importància d’explicar als contribuents com funciona l’economia municipal i per entendre que la pressió fiscal en ocasions acaba sent inevitable. Per Roma, “és important que els ajuntaments expliquin bé els seus comptes i les decisions que prenen per tal de justificar les decisions preses”.
Què es preveu a Vic?
Les ordenances de Vic es discutiran dilluns vinent en el ple ordinari i seguirà aquesta tendència. “Farem una puja continguda perquè hem fet els deures els anys anteriors”, explica la regidora d’Hisenda, Núria Homs, remarcant que així es poden “continuar oferint serveis de primera a la ciutat”.
Els impostos que es veuen més afectats són l’IBI i la taxa de residus. D’una banda, l’IBI s’incrementarà un 3,5%, passarà del 0,682 al 0,707. “Continuem per sota comparativament amb altres municipis del voltant, com Manlleu, Torelló i Ripoll, o de similars característiques, com Igualada”, remarca Homs.
La taxa de residus, per l’altra, s’enfila un 7,5% i passa de 168,72 a 181,37 euros. Tal com destaca la regidora, “la nostra premissa i exigència sempre ha estat que s’ha de cobrir el cost del servei”. Això s’ha vist afectat per l’increment de preus per la gestió de residus –encomanada al Consell Comarcal d’Osona– o per la normativa europea.
Per tirar endavant la proposta, el govern de Junts i Ara Vic ha arribat a un acord amb el PSC. Tot i això, remarca que generalment la majoria dels grups són conscients que hi ha una pujada generalitzada. Es mantindran les bonificacions per a col·lectius específics.
