Els alcaldes d’Osona volen més agilitat judicial contra les ocupacions il·legals

Entre els alcaldes i alcaldesses d’Osona i el Lluçanès hi ha neguit per les ocupacions il·legals en habitatges de persones físiques, és a dir, particulars. Així va quedar palès dimecres passat en la sessió del Consell d’Alcaldes i Alcaldesses. Tal com exposava la presidenta i alcaldessa de Taradell, Mercè Cabanas (ERC), “fins fa uns dos anys s’ocupaven habitatges propietat de bancs o fons voltor; últimament, però, ens estem trobant que s’estan ocupant o venent claus de propietats de persones físiques”. Com fa la dita per mostra, un botó, l’alcaldessa també va exposar que la setmana anterior “van intentar ocupar tres cases a Taradell”. “Si no hi ha una actuació immediata de Mossos d’Esquadra, s’acaba en ocupacions a llarg termini, malgrat que les denúncies es portin al jutjat”, apuntava Cabanas. Per evitar aquest “neguit generalitzat” i seguint l’estela de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, el Consell d’Alcaldes va instar el Consell Comarcal d’Osona a reunir-se amb el jutge degà de Vic per acordar un protocol que permeti actuar de manera ràpida en ocupacions il·legals d’habitatges de particulars i poder-lo recuperar com a màxim en vuit dies. “Sabem que l’habitatge és un dret, però també el de la propietat privada. Hem d’intentar treballar-hi perquè la ciutadania no se senti indefensa”, concloïa. El president del Consell Comarcal, Gerard Sancho (Junts), recollia el guant. “Estem oberts i a disposició dels municipis”, deia Sancho, remarcant que s’ha d’intentar “donar solucions en la nostra justa mesura”. Tal com admetia Cabanas, la proposta que es va posar sobre la taula no és una solució global per les ocupacions, però representa “un primer pas”. Mesures contundents davant la reincidència Des de Manlleu, l’alcalde, Arnau Rovira (Junts), aprovava la proposta i confirmava que “la preocupació és més gran quan l’habitatge és d’un privat”. Rovira ho va aprofitar per exposar la problemàtica de la multireincidència i la necessitat d’oposar-s’hi com a alcaldes “de manera frontal”. “No pot ser que detinguem 30 o 60 vegades el mateix individu, el portem davant del jutge i torni a quedar en llibertat. Fa la sensació que no fem res”, lamentava Rovira. També van sorgir les dificultats de municipis petits per dotar-se i poder mantenir vigilants i policies locals. Entre tots es van emplaçar a debatre sobre tots aquests aspectes de seguretat en un proper consell. Des de la direcció del Consell Comarcal, Sancho exposava que s’està treballant en la possible creació d’una taula de seguretat comarcal, i que ja s’ha visitat el Consell Comarcal del Maresme per conèixer el funcionament d’una borsa de vigilants locals, amb la intenció d’estudiar la seva aplicació aquí. Formació en habitatge per als pobles petits El conseller d’Habitatge, Txevi Rovira, va exposar que des de l’àrea que comanda han preparat una formació en políti-ques d’habitatge per a municipis petits, de menys de 5.000 habitants. Entre els reptes a què han de fer front, tal com explicava Rovira, hi ha ampliar l’oferta, mobilitzar habi-tatges buits, corresponsabilitzar la propietat, frenar el despoblament, definir estratègies, adquirir nous immobles o potenciar el cooperativisme. Segons el conseller delegat, és “una bona oportunitat” per als ajuntaments d’aquestes dimensions que no acostumen a tenir tècnics que s’hi poden dedicar exclusivament i que, per tant, tant els hi costa de poder fer. “Els propietaris particulars són els més perjudicats i vulnerables” Un dels primers consells que dona l’advocat Nàsser Aoukhiyad als clients que han comprat o heretat un habitat-ge és dotar-la de mesures de seguretat, com alarmes, i que estiguin en contacte amb els veïns. Tot plegat per evitar que els hi ocupin il·legalment. Tal com explica el vicedegà del Col·legi d’Advocats de Vic, es tracta d’un problema recurrent en què “els més perjudicats són les persones físiques, com gent gran o famílies amb segon habitatge”. “La majoria d’afectats no solen ser grans tenidors”, diu l’advocat mentre remarca que “els particulars són els més vulnerables”. “La immediatesa és clau” en les ocupacions, tant si és primera com segona residència. Si el propietari o el veí avisa la policia que s’està produint es pot procedir a fer fora l’individu. Si passa més temps, perquè no es detecta ràpid, ja és més complicat. “Avisar la policia és recomanable”, apunta, però “si els agents tenen indicis que hi porten dies vivint-hi, res hi poden fer”. En aquest sentit, remarca que “un agent no se la jugarà a entrar sense una ordre perquè és una violació de domicili”. Si la immediatesa no juga a favor del propietari del pis, es pot desllorigar la situació per la via civil o a la penal. A la civil, hi ha dos procediments. D’una banda, l’anomenat “desnonament exprés”, en què el particular pot presentar la corresponent demanda amb un advocat i procurador. Un cop el jutjat l’admet a tràmit, l’ocupant o ocupants tenen cinc dies per aportar algun document legal que acrediti que estan allà lícitament. En cas que no n’hi hagi, “el jutge hauria de dictar una interlocutòria acordant el desnonament dels ocupants”, explica el lletrat, remarcant que aquesta no es pot recórrer. En aquest procediment, tal com puntualitza Aoukhiyad, només s’hi poden acollir propietaris d’habitatges –ni de locals comercials, trasters o aparcaments– i ha de ser una persona física, una entitat sense ànim de lucre o que es tracti d’un habitatge social d’una administració pública. L’altre procediment per la via civil és el “desnonament per precari”, en el qual es presenta una demanda, es va a judici –on ambdues parts han de tenir procuradors i advocats–, es dicta sentència i s’acaba fixant un dia i una hora per executar el desnonament. Un procediment que s’allarga més que l’exprés. Finalment, la tercera via és la penal, mitjançant la corresponent denúncia i tramitació del procediment per delicte d’usurpació d’habitatge, que preveu una multa d’entre tres i sis mesos de presó. “És poc aconsellable perquè és més garantista per a la persona encausada i és molt més lenta”, apunta. A tot això, tant a la via penal com a la civil, el vicedegà subratlla que hi ha un altre debat: “La falta de mit-jans dels jutjats”. “Una cosa que legalment hauria de ser fàcil i ràpida, a la pràctica no ho és. Malauradament no són dies, sinó mesos”, afegeix. El paper dels serveis socials El vicedegà del col·legi de Vic veu amb bons ulls la mesura que proposa el Consell d’Alcaldes que demana un protocol perquè el jutjat actuï ràpid en ocupacions il·legals de particulars. Ara bé, també remarca que a vegades els serveis socials d’alguns ajuntaments posen “bastons a les rodes” i acaben perjudicant els petits propietaris a l’hora de desnonar. Tal com detalla, s’ha trobat casos en què el particular té una sentència per executar però no la pot fer efectiva perquè els informes de vulnerabilitat que els mateixos serveis socials envien als jutjats ho paralitzen. “Et pots trobar entre tres o quatre suspensions i això és molt frustrant perquè no parlem de fons voltor ni d’entitats financeres, sinó de particulars”. En aquest sentit, remarca que “a vegades els demandants són gent més vulnerable que el mateix ocupant”, ja que, per exemple, depenen de l’ingrés d’un lloguer per viure. “Entenem que fa falta habitatge públic. Ningú vol menors ni gent vulnerable al carrer, però això no ho ha de suportar un particular, sinó l’administració”, conclou.“La falta d’habitatge públic no la pot suportar un particular”

Els alcaldes d’Osona volen més agilitat judicial contra les ocupacions il·legals

El conflicte a l’Orient Mitjà sacseja tot el món

Relleu a la presidència d’un CHV amb noves infraestructures a l’horitzó

Alerta pels cabals dels rius Ter a Sant Joan de les Abadesses i Ges a Torelló, que han assolit el llindar de perill

Campdevànol activa la segona fase de la reforma del cementiri municipal

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la posició del govern espanyol sobre la guerra a l’Iran?

Mor una dona en caure des d'un vuitè pis a Vic

Troben sense vida al Collsacabra un home que estava en recerca des del matí

El proper dissabte tanca el Mercadona de Torelló

Una parella de Tona queda atrapada a Tailàndia després que la connexió via Qatar es cancel·lés pel conflicte al Golf

Detingut per una agressió sexual a Sant Joan de les Abadesses

Es fa passar per un treballador del banc i roba 25.000 euros a dues persones grans de Barcelona

Detenen el lladre d'una bicicleta a Vic gràcies al GPS

La N-260 continua tallada fins dilluns "com a mínim" per l'esllavissada a Sant Joan

Apaguen un foc al jardí d'una casa de Tona

Sis restaurants recomanats per la Guia Michelin a Osona i el Ripollès