Alcaldes d’Osona demanen a Interior més mossos i millorar la coordinació entre policies

A Osona hi ha quatre municipis amb policia local (Vic, Manlleu, Torelló i Tona) i una desena més amb vigilants o guardes municipals, entre els quals Centelles, Roda o Viladrau. Això permet als ajuntaments regular el trànsit amb motiu d’actes multitudinaris, gestionar la zona blava, posar pau en discussions o, si els agents són policies, un grau més, com ara muntar controls d’alcoholèmia o practicar detencions. El ventall d’actuacions és ampli, però els consistoris es troben que les necessitats dels veïns van sempre més enllà i hi ha situacions en què s’espera que parin el cop sense tenir realment les competències, ja que a qui correspon és als Mossos, els Agents Rurals, els Bombers... A això s’hi suma que els ajuntaments engeguen borses de treball, seleccionen agents, els formen a l’escola de policia... Però després hi ha una alta mobilitat arreu de Catalunya i aquest perfil professional s’acaba desplaçant en zones on, com a la costa, se’ls paga millor. Es tracta d’un conjunt de circumstàncies que generen maldecaps als municipis, motiu pel qual alcaldes d’Osona van demanar divendres al conseller d’Interior accelerar la nova llei de policies de Catalunya i avançar tant com sigui possible en la coordinació entre cossos de seguretat. Joan Ignasi Elena, que al matí havia visitat la comissaria de Mossos i els Bombers de Vic, va prendre nota de l’encàrrec explicant que la idea és arrencar la fase final de negociacions després de les eleccions municipals. La normativa no servirà per resoldre tots els cul-de-sac que han d’entomar els consistoris, però sí que “ha de fer convergir les policies locals en els elements que hi hagi un mínim de consens per, d’aquí un temps, avançar en integració” . La problemàtica l’havien posat sobre la taula l’alcalde de Torelló, Marçal Ortuño (ERC), i el de Manlleu, Àlex Garrido (ERC), que també va insistir en la necessitat de trobar sortida al repte “complex” que suposen els joves delinqüents multireincidents. A Manlleu en tenen detectat un grup de sis o set que cometen la majoria de delictes però, com que no consten entre els greus, no hi ha penes de presó i es va alimentant la sensació d’inseguretat a causa de robatoris, furts i vandalisme. Tal com ha dit altres vegades, Garrido va defensar que la solució no pot ser només policial –l’escola de noves oportunitats de la Fundació Albir va precisament en la línia de formar i donar feina a aquests nois–, però que en paral·lel cal un altre enfocament en termes de seguretat: “Es tracta de persones que coneix tothom i que generen molta sensació d’impunitat a ulls de la ciutadania. És frustrant. Quan tens tan clar qui són i com actuen, l’estratègia policial s’hauria de reinventar”. El conseller Elena va coincidir en el diagnòstic respecte al perfil –joves dins del “cercle viciós del delicte”– i l’estratègia d’una solució apuntalada amb mesures en diverses direccions: “Les societats més segures són les més igualitàries, aquelles on hi ha menys diferències socials, més protecció als col·lectius desfavorits... I també fa falta més policia”. En el cas de Catalunya, els dos objectius bàsics de l’actual govern de la Generalitat són tecnificar-la i dotar-la de més efectius. El cap d’Interior va recordar, en aquest sentit, que hi ha oberta una convocatòria anual de 850 nous agents. L’objectiu és arribar a 22.000 Mossos el 2030, i que això es tradueixi en “ser més grans per ser més propers i prendre el pols del que necessita la gent”. Encara que amb xifres més modestes, també han de créixer a mitjà termini les plantilles de Bombers i Agents Rurals. Plantacions de marihuana Després que França endurís el codi penal pel que fa al cultiu i la venda il·legal de marihuana, l’Estat espanyol se n’ha convertit en un pou. Les condicions climàtiques, l’aigua, l’elevat percentatge de massa forestal... permeten produir-la a un cost baix i sense gairebé risc de presó. L’alcalde de Vilanova de Sau, Joan Riera (Independents), va tornar a explicar divendres que a les Guilleries estan literalment colgats de plantacions, algunes d’immenses i fins i tot visibles a través de GoogleMaps. El seu Ajuntament les comunica directament a la comissaria de Vic, però considera que normalment no s’actua amb diligència. Elena va admetre que es tracta d’una problemàtica a l’alça arreu del país, i que cal més coordinació per frenar-la. Tot i això, Pere Ferrer, director dels Mossos, demanava paciència als consistoris, defensant que no sempre s’intervé ràpid perquè, amb la voluntat que els delinqüents acabin a la presó, “hem de fer investigació, treballar en xarxes i grups criminals que poden portar afegides tipologies delictives amb penalitats més altes”. Càmeres de videovigilància Després de l’onada de robatoris dels anys 2017 i 2018, Osona va ser una comarca pionera en la instal·lació de càmeres lectores de matrícula que permeten rastrejar cotxes sospitosos quan s’ha produït un robatori, o fins i tot fer saltar alarmes si se’n detecten de perillosos ja registrats a les bases policials. Segons Ferrer, els últims mesos, per exemple, les de Sant Julià i Folgueroles han permès tancar una investigació a cada municipi. Pobles com Taradell o Gurb, que és qui va demanar retorn sobre la utilitat de les càmeres, estan a punt de connectar-se a la xarxa. Recollir denúncies a Osona Sud L’alcalde de Centelles, Josep Paré (PSC), va demanar a Elena que el municipi tingui la possibilitat d’oferir mensualment, o amb una altra periodicitat, un servei de recollida de denúncies in situ, ja que això evitaria desplaçaments fins a la comissaria de Vic. El conseller va contestar que s’ha plantejat aquesta opció per a Osona Sud, però no va concretar ni lloc ni termini. Ferrer va ser més cautelós. Va dir que cal trobar l’equilibri entre dotar el territori d’oficines amb aquests recursos i el fet que si s’hi destinen efectius es perden en patrullatge al carrer: “Augmenta la seguretat al punt en concret, però en vuit hores els Mossos es passegen per molts llocs i els veu molta més gent”. Comiat a Joan Salamaña, cap dels Mossos d'Osona des de fa tres anys L’inspector Joan Salamaña, que ha estat al capdavant dels Mossos d’Esquadra d’Osona els últims tres anys, està fent oposicions d’intendent i és probable que deixi la comissaria de Vic en qüestió de mesos. Alcaldes i alcaldesses de la comarca el van acomiadar divendres. En un parlament breu, Salamaña va lloar Xavier Crespo, la persona que assumirà temporalment les seves funcions, i va agrair la col·laboració dels consistoris: “A Osona hi he viscut un creixement professional i personal molt gran. És una comarca fantàstica. Enamora”. També va destacar algunes de les carpetes que ha hagut de gestionar durant aquest temps, des de l’accident amb pólvora al campanar de Centelles, el dia que s’estrenava en el càrrec, fins a la pandèmia de la covid-19, els robatoris en habitatges o l’assalt a la comissaria de Vic, el febrer del 2021.

Alcaldes d’Osona demanen a Interior més mossos i millorar la coordinació entre policies

Bolca un remolc carregat amb quatre vaques a la C-17

“Amb les malalties hem de fer prevenció, no erradicació”

Detenen un conductor begut després de fugir d’un control pel Carnaval de Taradell

“Volem que ens escoltin abans de legislar”

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Moren cinc joves en un incendi a un bloc de pisos de Manlleu

Aquell local d'adolescents

Trànsit recomana als conductors evitar la C-17 aquest matí

Els menors morts en l'incendi de Manlleu van quedar inconscients i no van poder fugir

Multitudinari comiat a Manlleu als adolescents morts en l'incendi

Manlleu homenatja els morts de l'incendi

Els Mossos atribueixen a una intoxicació per fum la mort dels joves de Manlleu

Una veïna del bloc de Manlleu afectat per l'incendi: "Per sort estic viva i ho puc explicar"

Especial El 9 Informatiu per l'incendi mortal de Manlleu

Bolca un camió a la C-17 a Tagamanent