El Congrés dels Diputats va aprovar dijous la llei contra la multireincidència. La proposta, impulsada per Junts, es tracta d’una reivindicació manifestada al llarg dels últims anys al món local, també des d’Osona. Alguns dels alcaldes de la comarca celebren que la norma tiri endavant per endurir principalment els càstigs davant dels delictes de furt de manera reiterada. La tramitació continuarà al Senat, on se’n preveu l’aprovació definitiva.
El Congrés dels Diputats va aprovar dijous la llei de reforma del Codi Penal per endurir el càstig a la multireincidència, és a dir, davant de les persones que cometen delictes lleus, principalment furts, de manera reiterada.
La iniciativa, proposada per Junts per Catalunya fa més d’un any –i que ara tira endavant amb els vots del PSOE, el PP, Vox i el PNB–, ha estat reclamada des del món local per diverses alcaldies.
Així, durant el debat, alcaldes catalans, entre els quals alguns d’Osona, es van desplaçar fins al Congrés per mostrar el seu suport a la proposta.
Va ser el cas de l’alcalde de Manlleu, Arnau Rovira (Junts), que celebra la modificació de la llei, després que representants del món municipal de Junts demanessin mesures per perseguir els delictes relacionats amb la multireincidència.
“Som uns quants alcaldes que vam aixecar el dit perquè no podia ser que la gent entrés per una porta als jutjats i en sortís per l’altra”, assenyala Rovira, tot remarcant que “és una iniciativa que neix als ajuntaments i del contacte amb la ciutadania”.
Resum dels principals canvis en la regulació dels delictes de furt i la multireincidència.
| 1 | Si una persona acumula tres delictes del mateix tipus, i com a mínim un és lleu, encara que el valor robat sigui inferior als 400 euros, el càstig es podrà ampliar a una pena de presó d’un a tres anys, en lloc de sancionar-se amb una multa. |
| 2 | S’introdueixen nous agreujants que poden elevar la pena de presó. Un d’aquests és la sostracció de telèfons mòbils o altres dispositius electrònics, ja que no només es té en compte el valor dels objectes, sinó que són susceptibles de contenir dades personals. Així mateix, el furt serà agreujat si l’autor ha estat condemnat almenys tres vegades per delictes menys greus o greus. |
| 3 | Els ajuntaments poden intervenir en els procediments penals en delictes relacionats amb la multireincidència. Així, poden personar-se com a acusació particular per imposar una pena, a més de la fiscalia o la víctima del furt. |
| 4 | En cas de multireincidència per furts també s’especifica la possibilitat de dictar una ordre cautelar d’allunyament per part del jutge en determinats espais, entre els quals un barri o un municipi, o cap a determinades persones. |
| 5 | Alhora es redefineix el concepte de la reincidència i s’estableix que les condemnes fermes dictades en altres estats membres de la Unió Europea també podran computar com a efectes de cometre delictes lleus de manera reiterada. |
Així mateix, apunta que la llei no només s’ha reivindicat des de Manlleu, sinó en el conjunt de la comarca: “Estic segur que és una qüestió que podem compartir molts alcaldes i de diferents colors”.
D’acord amb Rovira, l’alcalde de Vic, Albert Castells (Junts), també es postula a favor de la reforma: “És una gran notícia, ja que respon a una demanda de la majoria de la ciutadania per passar comptes amb els multireincidents que es passegen gairebé impunement pels nostres carrers”.
En aquest sentit, Castells afegeix que al municipi hi ha nou persones que han acumulat 106 detencions en dos anys, un fet que assenyala com a “totalment inadmissible”.
Per aquest motiu, amb les modificacions, valora positivament que els ajuntaments es puguin personar com a acusacions particulars, com fa també l’alcalde de Manlleu: “Això ens permet ser part de la solució”.
Un seguit de punts de vista amb els quals coincideix l’alcalde de Torelló, Marçal Ortuño (ERC), que va assistir al Congrés com a vicepresident de la Federació de Municipis de Catalunya.
“Des del municipalisme, és una llei llargament reivindicada”, apunta Ortuño.
Com Castells, assegura que “un dels problemes que existeixen és el de la impunitat”, i afegeix que la nova llei permet fer-hi un pas endavant “encara que no resolgui per complet la problemàtica”.
Així, Ortuño aplaudeix també l’acord d’ERC –partit que es va abstenir en la votació– amb el govern espanyol per augmentar la plantilla judicial a Catalunya.
“Entenc que al carrer la gent valora més el tema de prendre mesures contra la impunitat, però, a la pràctica, si això va acompanyat de l’acord per tenir més jutges perquè les penes s’apliquin de seguida, estarem avançant”, exposa Ortuño, que, tanmateix, celebra ambdues notícies.
Des d’Osona, també es mostra a favor de la reforma de la llei l’alcalde de Centelles i diputat al Congrés, Josep Paré (PSC), que ressalta alhora la preocupació per la qüestió des del món local: “Crec que hi ha municipis en situacions més flagrants, però al final molts alcaldes demanàvem que es legislés en aquesta línia”.
Pel que fa a les modificacions, Paré posa sobretot èmfasi en el fet que ara ja no prevalgui tant l’import dels objectes sostrets, sinó el que representen.
“Abans, si et robaven el mòbil, era un element que per la quantia econòmica podia generar controvèrsia, mentre que ara es té en compte la invasió de la intimitat. T’han robat el mòbil i no cal parlar de si té un preu o un altre”, destaca l’alcalde de Centelles.
A més, en relació amb la impunitat, Paré puntualitza que s’ha d’actuar per la seguretat dels veïns que poden ser objecte de les sostraccions: “Els delinqüents que han pensat que actuaven amb impunitat han de ser conscients que els hi posarem més difícil”.
Un cop superada la votació a la cambra baixa, la norma continuarà la seva tramitació al Senat, on es preveu que s’aprovi definitivament.
