Alerta a l’oasi del català

Aquest novembre s’han fet públiques les dades territorialitzades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població 2023. A les Comarques Centrals, d’on forma part Osona i el Lluçanès, és on es parla més català, és a dir, més de la meitat dels habitants tenen el català com a llengua habitual (un 59,6%). En aquesta mateixa línia s’hi situen altres zones com les Terres de l’Ebre (66,8%) i el Pirineu (56,4%). Aquests percentatges van molt relacionats amb el lloc de naixement dels parlants, i en la majoria d’aquests territoris són nascuts a Catalunya. De fet, a les Comarques Centrals més de la meitat tenen el català com a llengua d’identificació. Malgrat això, en gairebé tots els territoris l’ús del català fa marxa enrere. Per exemple, a l’àrea metropolitana de Barcelona no arriba al 25% la població que parla habitualment en català. I tant Osona com el Lluçanès no s’escapen d’aquest retrocés generalitzat. “Hi ha temes demogràfics clau”, subratlla Eva Tresserras, docent, investigadora i coordinadora de relacions internacionals de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la UVic. El 2000, tal com contextualitza Tresserras, tant a Catalunya com a Osona la majoria de migració extracomunitària provenia de països de l’Àfrica, “una població que no parlava ni català ni castellà”. En aterrar a comarques com Osona “necessitaven parlar el català per fer el seu dia a dia”, des de la feina fins a l’escola, que “té una política d’immersió potent de català com a llengua vehicular”. “Aquests joves avui treballen o estan a les universitats i parlen molt bé el català”, afegeix. A partir del 2015 aproximadament, tal com situa la docent, la majoria de persones que arriba a Osona i el Lluçanès són de Llatinoamèrica i tenen “el castellà com a llengua inicial i d’identificació”. El que passa, doncs, és que el català no es veu com a necessari i, a més a més, hi ha el gran prejudici de “la convergència automàtica”. “Com a catalana i bilingüe, canviar del català al castellà és un flac favor a la llengua”, alerta la investigadora. I això es nota, per exemple, als instituts. “Si avui parles amb centres de Secundària, et diran que és la primera vegada que als passadissos d’Osona s’hi sent parlar castellà. Això no havia passat mai perquè la llengua habitual era el català, ara comença a ser el castellà”, alerta. Tenint clar, doncs, que “un moviment comporta unes conseqüències i a nivell de llengua hi són”, “cal afrontar la nova realitat”. Com? D’una banda, Tresserras subratlla que calen polítiques de promoció de la llengua “per entendre que amb català pots fer-ho tot”. “Que som minoritaris ja ho sabem, el problema és que som minoritzats”, afegeix. També és una qüestió de responsabilitat social i individual. A aquesta nova realitat demogràfica s’hi sumen molts altres factors, des de la sentència del 25% a les aules fins a la manca d’influenciadors o de títols en català a Netflix. Sigui com sigui, Tresserras destaca que a l’enquesta no tot són punts negatius. Ara bé, sí que “són tocs de realitat i una alarma” que alerten que cal posar-se les piles. “Estan passant coses que abans no passaven a Osona i cal una implicació política, social i individual”, conclou. ? COMERÇ I ESCOLA, AL FOCUS DE VIC I MANLLEU Vic va ser pioner aquest mandat creant un Pla d’Acció per la Llengua amb diverses accions i activitats, com una lliga per fomentar el català (vegeu pàgina 13). La regidora de Llengua, Bet Piella, considera que, després de fer una ullada a l’enquesta, “el català gaudeix de bona salut”. Explica, de fet, que es diu que Osona és un “oasi lingüístic” perquè en comparació amb altres comarques l’ús social del català és més alt i natural en la vida quotidiana. Això és gràcies a aspectes com la transmissió familiar, una identitat lingüística forta o el pes del català en el món rural o el teixit associatiu. Ara bé, segons Piella, aquest oasi és “relatiu”, ja que hi ha canvis generacionals on el castellà té més presència entre els joves, creix la diversitat lingüística o la influència mediàtica catapulta el castellà o l’anglès. “Hi ha senyals d’alerta i hem de posar els mitjans per ser actius i no passius”, destaca. Vic ja va fer un estudi als comerços i aviat ho farà a les escoles de la ciutat per posar xifres als usos lingüístics de centres escolars. A Manlleu, per la seva banda, s’hi treballa de forma transversal. Així ho apunta la regidora de Promoció de la Llengua, Eva Font, destacant que “un dels problemes principals” és als comerços i a la restauració. Hi ha establiments que “no ho veuen útil o necessari”, i d’altres que “no saben la normativa”. Tot i no “estar malament”, “sí que cada vegada hi ha més queixes”. Font ha notat un canvi entre el passat mandat i l’actual: “Abans totes les cartes o rètols eren en català, i ara n’hi ha que no”. L’Ajuntament de Manlleu ha posat la banya en aquest àmbit i ho fa de la mà del Consorci per a la Normalització Lingüística. Pel que fa a les escoles, reconeix que als patis no només s’hi parla català, com abans. Això ho treballen a través de la comissió de llengua del Pla Educatiu d’Entorn. 117 noves paraules al diccionari El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) ha publicat les paraules que s’incorporaran a l’obra aquest any 2025. Concretament, es tracta de 117 articles nous i 258 modificacions i ampliacions. En total, doncs, 375 novetats. Els nous mots pertanyen a àmbits tan diversos com l’alimentació, l’esport, la psicologia o la meteorologia. Alguns d’aquests termes ja s’utilitzaven i són correctes malgrat no aparèixer al diccionari. Quant a modificacions s’ha ampliat el significat de sensibilitzar o clara. Algunes de les incorporacions al diccionari Aiguagimm. Activitat física consistent a fer exercicis gimnàstics dins l’aigua, generalment seguint el ritme d’una música.Autoajudaf. Mètode que una persona segueix per a millorar el seu benestar emocional o algun aspecte de la seva personalitat.Caputxinom. Cafè amb llet escumosa o nata batuda.Dana[de la sigla DANA, ‘depressió aïllada en nivells alts’] f. Gota freda.Fregonaf. Pal de fregar.Mangam. Gènere de còmic d’origen japonès que normalment es llegeix de dreta a esquerra i que es caracteritza per un estil cinematogràfic, personatges amb els ulls grossos i expressius i l’ús abundant d’onomatopeies. Saló del manga.Mozzarellaf. Formatge fresc d’origen italià, fet amb llet de búfala o de vaca, de pasta tendra, blanca i compacta i gust dolç.Multidisciplinari-àriaadj. Pluridisciplinari.Polvoróm. Pastís petit fet amb farina, llard o mantega, i sucre, que es desfà en pols quan es mossega.Procrastinarv. tra. Ajornar (la realització d’una tasca ineludible).Seitanm. Producte alimentari elaborat amb gluten de blat barrejat amb aigua i salsa de soia i condimentat amb espècies i algues, que pot ser emprat com a substitut de la carn pel seu elevat valor proteic.Xatejarv. intr. Comunicar-se amb algú a través d’un xat. De lletrejar a saber refranys Fomentar l’ús del català d’una manera lúdica a través de proves lingüístiques basades en jocs i reptes. Aquest és l’objectiu de la Lliga per la Llengua, el nou concurs que impulsa l’Ajuntament de Vic, en el marc del Pla d’Acció per la Llengua. Consta d’una primera fase de competició entre els alumnes de 4t d’ESO de tota la ciutat i d’una segona oberta a tota la ciutadania. Posteriorment, els millors d’aquestes dues competicions es veuran les cares a la gran final que es disputarà durant la festa major. Mentre que la fase popular s’encetarà a partir del 10 de febrer, els vencedors de la fase escolar ja es coneixen. https://youtu.be/MxtlsJigX34?si=zt5R_n9KDe3lYuDB Són el grup els Segadors, del col·legi Sant Miquel dels Sants, i els Ganàpies del Fedac Vic, que dimecres es van imposar a l’equip de l’institut Jaume Callís, tercer. Els van seguir els de l’Escorial i l’institut Nou de Vic, empatats al quart lloc, i els del Sagrat Cor i l’institut La Plana, que van tancar el rànquing. De fet, els dos grups que han arribat a la gran final de la iniciativa van obtenir els mateixos punts després de competir en quatre reptes. Van haver de desempatar en una última prova on els alumnes del Sant Miquel van ser més ràpids a reconèixer una cita del llibre Temps de fronteres, de Bernat Romaní. “Ha sigut divertit i entretingut. Hem après refranys i barbarismes”, destacava una de les guanyadores, Luana Cuevas. El seu company Pau Mascaró afegia que “ha estat una bona iniciativa per sortir de les aules i complementar el que fem a català”. Al llarg del matí, els representants de tots els centres de Secundària de la ciutat van haver de superar diverses proves lingüístiques. Van lletrejar paraules com excessiu, atemptat, comtessa, subhasta o bilingüe. També van pensar mots de camps semàntics com els esports, la platja o els idiomes. Van encertar refranys com A la plana de Vic nou mesos d’hivern i tres d’infern amb el sistema del joc del penjat. I van endevinar paraules de cançons catalanes. Aquestes proves són també les que els centres van fer primer a cada classe i després entre elles per acabar escollint qui competiria aquesta setmana. Només per arribar-hi, els participants s’emportaven un abonament per al Cabró Rock. “Hem intentat fer-ho de manera amena perquè la llengua ha de ser atractiva i s’ho han passat bé i han après coses”, assegurava la regidora de Cultura i Llengua, Bet Piella. Des de l’Ajuntament, que ara volen exportar el concurs a altres ciutats, acabaven insistint als joves que fossin conscients que “sou el futur i teniu una arma molt poderosa, la de no canviar de llengua”.

Alerta a l’oasi del català

Nou contenciós pel nivell de català que exigeix l’Ajuntament; ara, a Sant Agustí de Lluçanès

Osona, entre les comarques on es reforçaran els cursos de català

Manlleu crearà una taula per debatre i promoure el català

Vic recorrerà la sentència que considera massa alt el nivell de català per a una plaça d’operari

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Moren cinc joves en un incendi a un bloc de pisos de Manlleu

Aquell local d'adolescents

Trànsit recomana als conductors evitar la C-17 aquest matí

Els menors morts en l'incendi de Manlleu van quedar inconscients i no van poder fugir

Multitudinari comiat a Manlleu als adolescents morts en l'incendi

Manlleu homenatja els morts de l'incendi

Els Mossos atribueixen a una intoxicació per fum la mort dels joves de Manlleu

Una veïna del bloc de Manlleu afectat per l'incendi: "Per sort estic viva i ho puc explicar"

Especial El 9 Informatiu per l'incendi mortal de Manlleu

Bolca un camió a la C-17 a Tagamanent