Dempeus. Aquesta és la resposta de l’Ajuntament de Vic a la sentència del jutjat contenciós número 15 de Barcelona que l’ha condemnat per exigir un nivell de català massa alt per a una plaça d’operari al cementiri i manteniment.
Concretament, ha declarat nul·les les bases del concurs públic per accedir al lloc de treball de la Xarxa de Serveis Urbans que li demanava un nivell B2.
Tal com consta a la sentència a la qual ha tingut accés EL 9 NOU, el jutge considera que aquest nivell genera “una barrera d’accés amb un efecte excloent” i, per això, diu que el consistori ha de tornar a convocar l’oposició requerint un nivell bàsic A2.
“Recorrerem fins a última instància per fer justícia”, deia dijous al matí l’alcalde de Vic, Albert Castells, als mitjans de comunicació, lamentant que la sentència “respon a l’ofensiva judicial de l’Estat contra les llengües diferents al castellà”.
Reiterava, doncs, que la decisió del jutge és “un atac a la llengua i a l’Ajuntament”, mentre defensava que el català és i ha estat “el pal de paller de la cohesió social i la convivència”.
Més enllà d’això, insistia en el fet que “qualsevol vigatà o vigatana ha de poder adreçar-se a la seva administració en català: és un dret”.
“Com el garantirem si no demanem a les persones que venen a treballar a l’Ajuntament que puguin tenir una conversa fluida, puguin omplir un formulari o puguin entendre’s amb el seu comandament? Com ho garantirem si un funcionari no té aquests mínims?”, es preguntava, mentre remarcava que era una qüestió de “sentit comú” i titllava la sentència d’“absurda”.
En aquesta línia assegurava que “aquesta persona estarà discriminada a tots els països del món on vagi a treballar a l’administració on hi hagi una llengua diferent a la seva”.
“Per què no posem el focus en els milions de catalanoparlants que veiem vulnerats els nostres drets lingüístics quan ens adrecem a les administracions?”, reflexionava Castells, qui ho simplificava: “És tan senzill com adoptar i conèixer la llengua vehicular a la ciutat on vol anar a treballar”.
Castells va atendre els mitjans agomboiat d’altres representants del govern que, tal com asseguraven, també havien rebut el suport d’entitats com l’AMI, l’ANC, Òmnium Cultural o Plataforma per la Llengua.
Fins i tot, l’expresident Carles Puigdemont i al capdavant de Junts criticava des de Brussel·les que “a còpia de sentències es va retornant al règim monolingüe que va imposar Franco, amb la lleugera diferència que ara l’ús del català és tolerat i tens un cert dret a fer-lo servir, però mai en igualtat de condicions amb el castellà”.
“En cas de conflicte, un jutge sempre resoldrà en contra teva”, concloïa.
UN RECURS DE CONVIVENCIA CÍVICA
Qui va presentar el recurs als jutjats va ser l’advocat i president de Convivencia Cívica, Ángel Escolano.
Es tracta d’una entitat creada el 1998 com a reacció contrària a la Llei de Política Lingüística de Catalunya d’aquell mateix any.
Afirmava a El Mundo que la sentència “reforça l’obligació dels ajuntaments d’exigir un nivell raonable i coherent amb les funcions del lloc de treball”.
“No té cap justificació fer un examen de gramàtica o literatura catalanes en una oposició per cobrir un lloc de peó paleta en un cementiri, llevat que el que es vulgui realment sigui evitar que ciutadans no catalanoparlants de la resta d’Espanya puguin optar a aquesta plaça”, deia.
A l’examen del nivell B2 del Consorci per a la Normalització Lingüística sí que hi ha gramàtica catalana, però en cap cas de literatura.
DEFENSAR LA LLENGUA, UNA APOSTA
Mentre a la sala de consellers, Castells i part del seu govern atenien la premsa, al balcó de l’Ajuntament hi continuava penjat el cartell “Defensar la llengua, estimar el país. A Vic, en català”.
La llengua catalana és una de les principals apostes del nou govern, que va crear expressament una regidoria de Llengua, encapçalada per Bet Piella.
Durant aquest mandat, s’ha impulsat el Pla d’Acció per la Llengua, que inclou diverses accions i activitats.
Fa quatre dies es va presentar la Lliga per la Llengua per fomentar l’ús del català entre els més joves a través de jocs i reptes lingüístics.
A part d’això, també s’ha constituït una taula amb entitats culturals i socials, i s’ha posat en marxa una bústia ciutadana per donar a conèixer els drets lingüístics dels ciutadans i vehicular les queixes i suggeriments en aquest àmbit.
Entre el nivell que exigeix el jutge i el de l’Ajuntament
L’A2 i el B2 de català corresponen a diferents estadis en l’aprenentatge d’una llengua. Tal com recull el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), amb l’A2 –el que demana el jutge– l’alumne “pot comprendre i utilitzar oralment i per escrit les frases i les expressions més usuals”.
Amb aquest ús bàsic de la llengua, pot presentar-se, parlar de la família, de la feina o anar a comprar, així com també escriure textos molt bàsics amb text molt limitat. Abans de l’A2 encara hi ha l’A1, un nivell molt més bàsic.
En canvi, el B2 –el nivell intermedi que exigeix l’Ajuntament– serveix per “respondre oralment i per escrit, de manera adequada i fluida en àmbits socials i professionals”. Segons el CPNL, l’alumne és capaç d’afrontar un ventall força ampli de situacions comunicatives, “especialment de l’àmbit professional”.
Amb aquest nivell, pot comprendre textos i converses de dificultat mitjana, com instruccions, fullets informatius o escrits divulgatius. Entre els nivells A2 i B2 hi ha el B1. I més amunt del B2, hi ha el C1 i el C2, sent aquest el nivell superior.
