És la broma fàcil i, per als no creients, pura coincidència, però els Reis d’Orient van arribar la setmana passada a Catalunya acompanyats d’un canvi de temps. Tímid respecte al que s’havia anunciat d’entrada, amb registres d’aigua clarament per sota els esperats, però prou per millorar la qualitat de l’aire a la Plana de Vic.
Així, les dades de partícules en suspensió s’han moderat respecte als pics disparats del desembre, però els experts coincideixen que continuen sent massa altes. I la prova, que la comarca apareix dia rere dia en vermell als mapes –només al nivell del nord d’Itàlia o ciutats asiàtiques bressol clàssic de la contaminació– i amb adjectius a les aplicacions mòbils com qualitat de l’aire “molt desfavorable”, “nociva” o fins i tot “perjudicial”.
Posant-hi números, Vic es llevava aquest dijous amb valors 53 µm/m3 de partícules PM10 i Manlleu, de 72; en tots dos casos per sobre el límit de 50 que fixa la Unió Europea i que segons la mateixa institució no s’hauria de sobrepassar més de 35 vegades l’any. Un llindar generós respecte al de l’Organització Mundial de la Salut i que, amb tot, queda curt per a la Plana de Vic i els pics que s’hi reprodueixen cada hivern. La prova que el problema és de fons malgrat que s’accentuï o moderi en funció de la meteorologia.
‘BATALLA’ DE CONTAMINANTS
Una de les principals conclusions en analitzar el fenomen de la contaminació al centre i a les cotes baixes d’Osona és que s’ha de distingir entre la d’estiu i la d’hivern. En el primer cas, el protagonisme se l’emporta l’ozó troposfèric, un gas que es forma a partir de compostos orgànics volàtils i òxids de nitrogen procedents dels motors dels vehicles, la indústria i les centrals de cogeneració de l’àrea metropolitana de Barcelona. Els nivells més alts es donen a la primavera i a l’estiu perquè la calor i el sol els fan reaccionar.
A l’hivern, el problema ve del benzopirè (un altre gas contaminant relacionat amb la mala combustió de calderes) i de les partícules en suspensió microscòpiques, inapreciables a cop d’ull, però que suren a l’aire i entren al torrent sanguini de les persones en respirar.
EL CÒCTEL PERFECTE
Mentre que els valors elevats d’ozó es poden atribuir en part al trànsit a Barcelona i a la seva àrea d’influència, les partícules en suspensió són d’origen osonenc. Les generem nosaltres mateixos. I té molta lògica que es multipliquin amb l’arribada del fred, ja que deriven de la llenya i el pèl·let que es crema en calderes i llars de foc.
També de les xemeneies de les fàbriques, dels tubs d’escapament i, en plena sequera, de la pols que aixequen obres com les del polígon del Mas a Manlleu.
Excepte la darrera, cap són circumstàncies temporals, però es tornen més perilloses perquè coincideixen amb un increment dels episodis d’anticicló. Això respon als canvis de tendència meteorològica i, tal com explica Ana María Yanez, investigadora de l’IDAEA –l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua del Centre Superior d’Investigacions Científiques–, al fet que les partícules no es poden dissipar: “Parlem d’una plana, on ja de per si l’aire s’estanca i és més complicat que recirculi, però és que a això s’hi suma la inversió tèrmica i que a la capa de barreges, la més baixa de l’atmosfera, no hi queda espai per a la dispersió. Si a més a més no bufa vent, la contaminació es va acumulant”.
Es genera un còctel perfecte de factors. Una bomba de contaminació que es materialitza en una capa sobre la Plana de Vic i imatges com la que acompanya aquest article, tirada per Josep M. Costa des del Roc Gros a mig desembre.
Pel que fa a la influència de les granges de porcs i la indústria agroalimentària, cap investigador es mulla més allà d’admetre que l’amoníac afegeix més compostos a l’atmosfera i incrementa, per tant, el repte de la barreja i la dispersió. En aquest sentit, des del CSIC apunten també més a les emissions domèstiques arran de la calefacció que no pas a la indústria, ja que “la normativa l’obliga a anar-se renovant”.
EFECTES SOBRE LA SALUT
Per parlar amb propietat de les conseqüències locals de la contaminació a la Plana de Vic el primer pas és que es publiquin estudis centrats específicament en aquesta àrea geogràfica. Una assignatura pendent quant a les partícules en suspensió.
Des de la comarca veïna de la Garrotxa, tot i això, el pediatre Ferran Campillo, expert en salut mediambiental, descriu efectes en dues categories. Quan en poc temps es produeix una exposició a altes concentracions de partícules, augmenten les consultes relacionades amb patologia respiratòria i cardiovascular: “S’ha vist sobretot amb ictus, agreujaments d’asma o més bronquitis. També es parla d’un increment de les malalties infeccioses i, en l’àmbit reproductiu, puja la prevalença de parts prematurs o nadons que neixen amb baix pes”.
Pel que fa a conseqüències a llarg termini –fases d’exposició menys intensa però continuada–, es detecten “més malalties neurològiques en gent gran, com l’Alzheimer; i més risc d’ictus i càncer de pulmó”. Tot i que Campillo ni els avala ni els desmenteix, justament per falta de bibliografia, estudis recents també apunten que la contaminació atmosfèrica podria ser una de les causes de l’esclerosi múltiple, patologia amb 100 casos per cada 100.000 habitants a Osona quan la mitjana catalana és d’una cinquantena.
MÉS PUNTS DE MESURA
Manlleu s’ha convertit els últims anys en l’ase dels cops, però tal com repeteixen des del consistori i intueixen els científics, la problemàtica de les partícules en suspensió és generalitzada a la Plana de Vic fruit de l’orografia.
Que les mirades –i la mala fama– se les hagi emportat fins ara Manlleu té a veure amb el fet que la seva estació de mesurament és, al costat de la de Vic, l’única de la comarca on es monitoritza les partícules en suspensió. Això reforça la necessitat d’estendre els sensors a més municipis. I a banda d’ampliar la xarxa de vigilància, també caldria investigar en salut. “Els pics disparats normalment es donen en àrees rurals”, apunta Campillo, “com que són zones on viu menys gent, la població en risc és potencialment menor i, encara que n’hi hagi casos, són pocs. Tot plegat explica que ens falti coneixement i informació”.
QUÈ S’HI POT FER?
Tret que sigui per art de màgia, moure Vic, Manlleu, Gurb o Tona no és una opció, com tampoc variar-ne l’orografia ni les tendències meteorològiques. La solució ha de passar per reduir les emissions contaminants. Manlleu hi ha posat mà en hiverns passats prohibint les cremes de marges i rostolls, però ara que per la sequera tampoc se’n porten a terme la problemàtica persisteix.
Això demostra que cal redirigir els esforços i, com és habitual en aquests casos, actuar en múltiples fronts, des de reduir els desplaçaments en cotxe sovint molt buits fins a implantar les zones de baixes emissions, no perdre pistonada pel que fa als mètodes d’alerta o, en termes domèstics, renovar els sistemes de calefacció. Aquesta palanca és la que s’ha activat al nord d’Itàlia, on se subvenciona el canvi de calderes antigues per noves d’alta eficiència, o la transició cap a l’aerotèrmia i la geotèrmia. Campillo també planteja la possibilitat d’instal·lar filtres per garantir la qualitat de l’aire com a mínim a dins de casa.
UN PRIMER PLA D’ACTUACIÓ JA EL 2020
La preocupació per la qualitat de l’aire a Osona no és nova i, malgrat que a efectes pràctics no s’ha rebaixat ni revertit, el Consell Comarcal ja va presentar el 2020 un primer pla d’actuació en què, a banda de polítics, hi havien participat tècnics i entitats.
De les mesures que incloïa, algunes han avançat, com empènyer pel desdoblament de la línia de tren R3 o promoure els carrils bici i la mobilitat elèctrica. La contaminació atmosfèrica va ser també motiu de debat al ple de l’Ajuntament de Vic d’aquest dilluns a proposta d’una moció de Vic En Comú Podem.
{{ comment.text }}