Sempre que vacuna o fa una extracció de sang, la infermera Judit Planella demana si el pacient que té davant és esquerrà o dretà. “Si la mica d’incomoditat puc fer-la al braç que no fa servir tant, millor”, explica. Tot i això, massa sovint es dona per suposat que tothom fa servir la mà dreta i, malgrat que sigui la gran majoria, també n’hi ha que empren l’esquerra. Aquest diumenge 13 d’agost se celebra el Dia Mundial dels Esquerrans, que s’estima que representen al voltant d’un 10% de la població mundial. EL 9 NOU ha parlat amb quatre persones esquerranes que fan servir les mans per treballar i sobre com això els ha condicionat.
“A la feina m’he acostumat a anar a la inversa”, relata la infermera pediàtrica del CAP de Torelló i del consultori de Sant Vicenç. La posició amb la qual es col·loca és sempre el revés dels seus companys dretans. Des de sondar fins a punxar. En aquest últim cas, per exemple, les taules amb el material estan ubicades a la dreta perquè l’esquerra funcioni com a auxiliar. “En el meu cas he de girar la taula o col·locar-me diferent per no passar l’agulla pel davant del pacient”.
Els clients de Rixi’s Perruqueria, a Vic, segurament no s’han donat compte que la seva mestressa Bet Coll talla els cabells amb la mà esquerra. “Un percentatge molt elevat no s’adona que ho he fet tota la vida”, explica, mentre remarca que no sap fer “pràcticament res amb la dreta”. Diuen que a l’hora de tallar o treballar cabells, sempre costa més un costat que l’altre. “A mi m’és fàcil dominar el cantó esquerre que a un dretà li costarà més, i viceversa”. A l’hora de treballar amb la seva companya –dretana– cadascuna es posa a una banda per no fer-se nosa.
El més complicat de ser esquerrana per a la perruquera va ser “a l’hora d’aprendre”: “Costa trobar algú que t’ensenyi amb l’esquerra”. Curiosament, l’any passat va anar a fer un curs a Barcelona on van coincidir una professora i quatre alumnes esquerranes. “Va anar perfecte perquè ens vam entendre de meravella”, explica Coll, remarcant que no li havia passat “mai de la vida”.
Qui també fa de mentora esquerrana a joves infermeres –també esquerranes– és Planella. “Veuen la llum quan s’adonen que no han de fer les coses com els les ensenyen, sinó que han de col·locar-se d’una altra manera i no és tan complicat”, relata. De fet, quan ella era estudiant, pràcticament no hi havia cadires amb braç per a esquerrans. “N’hi havia una per a moltes aules i sempre l’havia de demanar”, afegeix.
Com a molts infants, a Ferran Morales, pintor de professió, van obligar-lo a escriure amb la dreta durant l’etapa escolar. “Era impossible, no hi havia manera, feia una lletra horrible”, recorda. De fet, quan escrivia havia de girar el full del revés –en direcció contrària a la mà esquerra– per no anar tacant el paper. Ara bé, quan havia de prendre apunts i, per tant, anar ràpid escrivint havia de fer servir l’esquerra. Malgrat aquesta obligació dretana, ara és una mica ambidextre. “A la feina de pintor no m’ha afectat en res. He pintat sempre amb l’esquerra”, explica, i si fa falta també pot arribar a fer-ho amb les dues mans. “És un avantatge”.
Qui també és esquerrà i considera que no li ha condicionat a la feina és Xevi Solé, cuiner de la carnisseria xarcuteria Can Mariano de Vic. Cada dia s’encarrega de fer un menú –amb quatre primers i segons–, però també fa de xarcuter quan toca. “A l’hora de tallar carn no em suposa cap problema perquè els ganivets que tenim són tant per a dretans com esquerrans”, detalla. Amb altres utensilis, com la talladora d’embotits s’hi ha adaptat, encara que està dissenyada perquè la mà dreta acompanyi l’aliment a esdevenir rodanxa, que després recull l’esquerra.
Un dels estris per excel·lència que més costa de fer anar als esquerrans són les tisores, que tenen el tall pensat per als dretans. Solé apunta que “és l’únic utensili” que fa servir amb la dreta. També és el cas de la infermera Judit Planella o el pintor Ferran Morales. En aquest darrer cas, no sap fer-ho de cap altra manera que no sigui amb la dreta i les adaptades per a esquerrans no li han anat mai bé. Per a la perruquera Bet Coll és una eina de treball bàsica i en el seu cas sí que fa servir l’esquerra per tallar, però amb tisores de dretana. “Des d’un bon principi vaig començar amb aquestes i quan vaig provar les d’esquerrana no vaig saber fer-ho”, apunta.
A les tisores, s’hi sumen altres objectes, accessoris o aprenentatges. Des d’aprendre a cosir, fins anar en bici o conduir el cotxe, on el fre de mà és, per exemple, a la dreta. La mateixa mà esquerra i consideració que té la infermera a l’hora de demanar si un pacient és dretà o esquerrà, sembla que no l’ha tingut la humanitat en general amb als esquerrans. Sort de la seva capacitat d’adaptació.
