Lidera la comissaria del Moianès des del primer dia. Com va arribar a aquest destí?
L’any 2018 treballava a Manresa, on tinc la plaça. Els meus comandaments em van demanar que organitzés i arranqués l’oficina de Moià, que s’obria a l’estiu. “Vull tornar a Manresa”, els vaig dir, i vam acordar un període de sis mesos. Va passar un any, i un altre, i ara ja hi porto sis anys i mig.
El camí per arribar a sotsinspectora no deu ser precisament de roses…
Vaig fer l’especialitat de trànsit. He estat destinada a la Bisbal d’Empordà, Manresa, Igualada –on vaig aprovar el nivell de caporal–, Vic i Martorell –on estava a Seguretat Ciutadana i vaig arribar a la categoria de sergent–. A Manresa hi vaig tornar com a cap de patrulles. A més de la tasca de comandament, des de fa set anys faig classes de seguretat ciutadana a l’Escola de Policia, que necessita professors en actiu i compaginar la feina amb la docència. És una cosa que m’encanta. Alguns mossos, quan han acabat el curs, m’han vingut a veure i a saludar aquí a Moià, on també he tingut un agent en provisional dels que havia tingut fent de professora.
Ara fa un any que es va aconseguir el servei ininterromput de Mossos al Moianès les 24 hores. Quina valoració en fa?
Molt positiva. El temps de reacció a un avís és molt més ràpid i ja no depenem que vinguin patrulles del Bages. La gent se sent més segura, perquè veu llums blaves a la nit. No hi ha tantes queixes en temes de civisme i de soroll perquè, quan no hi havia torn de nit, o bé no podíem pujar o quan ho fèiem algunes vegades ja havia passat l’incident. Quan vam obrir la comissaria, el juny del 2018, la gent ens deia “Us quedareu? Ja era hora”. Ens vam sentir ben acollits, i aquella voluntat de proximitat amb el ciutadà i el comerç s’ha reforçat. Ara ja saluden pel seu nom de pila alguns mossos que són a Moià des del primer dia.
Per poder cobrir tots els torns calia reforçar la plantilla. Ara són una comissaria amb una dotació suficient?
Des que vam començar al Moianès, hem triplicat els efectius. Aquest mes de novembre hem incorporat 18 mossos amb plaça fixa a Moià, fruit del darrer concurs. Som més de trenta per poder cobrir tots els torns i els quadrants de festa. És la dotació bàsica necessària, per població i pels incidents que hi ha.
Com és el Moianès, pel que fa a la seguretat i els incidents?
Una comarca molt tranquil·la. La taxa de criminalitat, per exemple, dona compte dels fets delictius per cada 1.000 habitants. A la Catalunya Central és de 46,8, les més baixes de Catalunya juntament amb la regió del Pirineu i Aran. I al Moianès és encara més baixa. En contrast, a la regió metropolitana de Barcelona puja fins al 126,3. Els incidents més freqüents són relatius al trànsit, i això cobreix un ventall d’actuacions que va des de vehicles avariats fins a accidents amb senglars. El darrer any, entre octubre del 2023 i setembre del 2024, va haver-hi un total de 720 incidents, que gairebé representa el 40% de totes les actuacions que fem. El trànsit, doncs, és el que ens ocupa més temps. En segon lloc hi ha tot allò relacionat amb seguretat ciutadana: quan truca algú avisant de quelcom sospitós. Les de seguretat sumen un total de 470 actuacions l’any. Fem tasques de policia administrativa i assistencial, com prestar servei a persones que necessiten ajuda perquè, posem per cas, s’han deixat les claus a dins de casa. Cal tenir en compte que al Moianès només hi ha policia local a Moià i un vigilant a Calders, i les trucades al 112 ens les deriven a nosaltres. L’any passat vam fer un total de 1.832 actuacions a la comarca.
Al llarg d’aquests anys, quins han estat els incidents de més impacte?
El cas catana, el juliol de 2020, és el que més ens va afectar: era una operació de suport al SEM per a un ingrés psiquiàtric no volgut. Inesperadament, la persona ens va atacar amb una catana i va provocar ferides i amputacions a quatre dels nostres companys. D’aquests, un ja no és mosso i dos fan tasques que no estan a primera línia de carrer. Ens va colpir molt. D’una banda, per no haver tingut prou ubicada aquesta persona i, de l’altra, perquè t’adones que, tot i ser una comarca molt tranquil·la, sempre estem exposats que ens passi qualsevol cosa. La feina de policia és maca, però té risc.
I d’altres episodis?
Doncs la concentració d’accidents d’ultralleugers, ja que el juliol de 2022 va haver-hi una víctima mortal en un enlairament. L’abril de 2023, un accident aeri de dos ultralleugers va deixar quatre víctimes mortals i, encara, aquest mes d’octubre va haver-hi un tercer accident amb una persona ferida. Pel que fa a temes vinculats amb el patrimoni, el gener de 2023 vam detenir tres persones a Collsuspina per robatoris a l’interior de domicilis. Aquest mes de novembre, i això és molt recent, s’ha detingut una persona per robatoris a domicili a Calders i Moià, i és una investigació encara oberta. I en incidents de salut pública, el febrer d’aquest any va tenir lloc, en ple centre urbà de Moià, el decomís d’haixix més voluminós que s’ha fet mai a la Catalunya Central, i poques setmanes després vam detenir una altra persona a Monistrol de Calders per una plantació indoor de marihuana, que va requerir l’ús de drons i càmeres tèrmiques. De totes maneres, si parlem d’impacte, segur que la feina més dura és trucar a una casa per comunicar la mort d’un familiar en accident. Quan vaig estar a trànsit, com a comandament, ho havia de fer. Et trobes reaccions molt diferents i se’t queden imatges de la reacció familiar i dels accidents. Cal disposar de mecanismes d’autocura i gestió d’aquestes experiències, perquè poden perjudicar la teva feina. Però, incidents a banda, hi ha encara una altra característica que és gairebé única a Catalunya, de la comissaria de districte del Moianès, i és que patrullem conjuntament amb la Policia Local de Moià. Això permet organitzar serveis que per separat no podríem.
Què la va portar, a vostè, a ser policia?
Vocació i una mica de rebel·lia. A la meva família no hi ha havia hagut mai cap policia. Soc un bolet, en aquest sentit. Després d’estudiar Gestió Pública i Ciències Polítiques em vaig anar informant i vaig pensar que ser mosso era una bona forma de prestar serveis al ciutadà. A casa pràcticament ho van saber quan ja era a les portes de l’Escola de Policia.
De Ciències Polítiques a mosso. No es fa estrany?
Als Mossos hi ha perfils molt diversos i és possible que la societat no tingui aquesta imatge, encara, de pluralitat i de multiplicitat de funcions. Venim d’on venim, i encara perdura la idea del policia home, uniformat, que fa complir la llei i amb qui és millor tenir-hi poques paraules.
El fet de ser comandament i dona, li ha provocat alguna reacció de masclisme?
Mai amb la plantilla. He tingut alguna anècdota molt puntual, com ara anar amb un caporal home i que es dirigissin a ell en lloc de mi. Res que no sigui anecdòtic. A la comissaria de Moià, quan vam començar, la meitat d’aquella plantilla eren dones, força per sobre del percentatge de Catalunya.
Al Moianès hi ha casos de violència de gènere? Com evolucionen?
N’hi ha, com a tot arreu. Treballem de forma coordinada amb Serveis Socials del Consell Comarcal. Es veu clarament com els estius i en períodes llargs de festa pugen els casos, perquè hi ha més convivència en la parella. Malauradament, aquesta és una violència que ve de lluny. No podem contestar amb seguretat si actualment afloren més casos perquè hi ha una societat molt més conscienciada i que ho denuncia més o bé perquè repunta la violència.
Existeixen col·lectius socials i polítics que emeten una visió exclusivament repressora de la policia. Com ho viu?
Em sento dolguda, perquè penso que no valoren el que fem en conjunt, ni la diversitat de funcions que exercim, ja que arribem a fer mediació en les famílies. Això sí, estem per assegurar complir la llei, ens agradi o no. Ho fem el millor que sabem i respectant al màxim els drets de les persones involucrades. Fer fora d’una casa a algú, els desnonaments, no agrada a ningú.
Creu que sèries com Crims són positives, socialment?
Transmeten la dificultat que hi ha en les investigacions policials, i que som resolutius. Els casos que documenta Crims són propers, apareixen jutges, i ajuden a fer més pròxima la policia. En general és positiu. Ara bé, darrere hi ha una víctima, que té una família, com la té l’agressor. És un tema que cal tractar amb molta sensibilitat, i evitar força tipus d’imatges. La societat s’interessa molt pels successos, però en part és morbosa.
Hi ha col·laboració ciutadana al Moianès?
La població és proactiva i ens fa arribar molta informació. És per això que, com he dit, després del trànsit els incidents de seguretat són els més nombrosos. Hi ha força llocs, barris i urbanitzacions que tenen grups de WhatsApp i ens fan arribar informació i ens truquen. La gent està atenta. No fan de policies ni ho han de fer ni seguir a ningú, però ens avisen. Hem fet moltes reunions amb associacions de veïns i els demanem que no dubtin a informar. Els robatoris a domicili són de les coses que creen més sensació d’inseguretat. La darrera detenció d’aquest mes de novembre, vinculada amb una casa de Calders i Moià, formava part d’una banda que actuava a tot Catalunya, i a fora. Estem en vies de resoldre més casos del Moianès i també de practicar més detencions.
Aquesta etapa a la comarca, per com en parla, sembla que encara s’allargarà?
No hi visc, però m’hi sento molt identificada. De vegades pujo per la festa major i assisteixo a actes culturals. El Moianès m’agrada. Hi ha cops que també he pensat sumar-me a alguna de les excursions que s’hi organitzen. Encara penso en projectes de futur aquí.
