“Benvinguts a Ràdio Salarich, avui us parlarem dels tsunamis i els terratrèmols”. Ho deia en Marc, un dels alumnes de 5è i 6è del projecte “Radio Salarich, del més gran fins al més xic!”, que enregistraven aquest dilluns el seu programa. El grup havia escollit aquesta temàtica, però els altres tres han treballat les xarxes socials, la via làctia i els refugiats. La ràdio funciona des de fa quatre anys, però aquest curs des del centre s’ha iniciat l’aprenentatge basat en projectes que fa un canvi en la mirada educativa. Els alumnes es reparteixen en sis grups dins d’un mateix cicle i en lloc del grup classe de 25 treballen en grups de 17. Els projectes canvien cada sis setmanes i tots tenen una temàtica transversal. Aquesta setmana finalitzava la primera tanda i per tant la primera del projecte de ràdio. Dilluns uns enregistraven el treball i d’altres mentrestant i en silenci, per no interferir en el programa, en feien l’avaluació. Després els ensenyaven a treballar amb l’editor per afegir-hi músiques i un cop acabat poder pujar-ho a la pàgina web de l’escola. A més, a través d’una subvenció de l’Obra Social La Caixa també enregistren els programes en vídeo.
Els mestres Carles Casacuberta i Adam Torres, responsables del projecte, explicaven que durant les setmanes prèvies a l’enregistrament els alumnes han triat la temàtica. Fins l’any passat se’ls proposava fer notícies sobre l’escola, la ciutat, de cultura o esportives. Ara la temàtica era lliure: “Com a docents no sabíem quin camí triarien”.
El grup de Derick Akumah, Jaume Solanes i Jana Huertas van escollir els refugiats, perquè “crèiem que ja en sabíem coses i buscaríem més informació de la que sabíem”. Un cop recopilada, en van fer una selecció i van crear els textos periodístics. Segons els mestres, amb el projecte es pretén treballar en la millora de la competència lingüística de l’alumnat. Així, treballen l’ortografia, el llenguatge específic periodístic a l’hora de fer els guions o l’expressió oral. Els alumnes expliquen que els han dit que han de vocalitzar o fer servir paraules planeres. Durant aquestes setmanes també han après aspectes relacionats amb la ràdio com qui la va inventar o que s’han d’apropar al micròfon “perquè se senti bé” la veu, una veu que “ens la sentim diferent”, quan s’escolten.
I els joves locutors arriben al final: “Fins aquí, la nostra notícia. Gràcies per la vostra atenció, esperem que us hagi agradat”, i tots junts diuen “adeu” als oients.
{{ comment.text }}