Benvinguts al 2969

Aquest any, el local s’ha fet petit. “No ens pensàvem que seríem tants”, diuen. L’Aula del Mercat Municipal de Manlleu s’omplia dissabte al vespre per celebrar el cap d’any amazic, que en aquesta cultura nord-africana és ni més ni menys que el 2969. Es commemora el dia 13 de febrer, però a Manlleu s’ha hagut d’endarrerir uns quants dies.
Els amazics estan acostumats a explicar el perquè d’aquesta data tan avançada respecte al nostre compte. “Comencem a comptar a partir d’una victòria sobre el faraó d’Egipte”. L’any 935 abans de la nostra era, Sheshonq I, cabdill d’un poble amazic de l’actual Líbia, va conquerir Egipte i va fundar la XII dinastia egípcia. Moment d’esplendor per a un poble i una cultura que no n’ha tingut gaires, i que encara avui lluita per conservar una llengua i una identitat.
Al passadís, abans d’arribar al lloc del sopar, queda ben clar tot això. Una bandera amaziga, i també una petita galeria d’amazics il·lustres, osonencs amb arrels rifenyes que han destacat en diferents àmbits. Des de les escriptores com Laila Karrouch i Najat el Hachmi fins a esportistes com el boxador Mohamed el Idrissi o el futbolista Mohamed el Mokhtari, el filòleg i periodista Mohamed Bougarba o els músics i poetes Khalid Mokhtari o Hassan Boussiane, aquest últim membre del grup Inumazigh. “Gent que hem intentat donar a la cultura amaziga i a la catalana”, explica Boussiane mentre es va preparant el sopar. A la taula, pastes, fruits secs i aportacions diverses que van arribant. El sopar no és tancat en la comunitat d’origen amazic: tothom hi és benvingut i si, a més, hi porta algun plat millor.
No hi ha gaire sopars ni celebracions de cap d’any que comencin amb poesia, i aquesta n’és una. Comença recitant el mateix Hassan Bouziane. “Sempre hem fet poemes, donen vida a la llengua.” Sobretot si és un cas com aquest, el d’una llengua que històricament no ha tingut reconeixement oficial, ni una gramàtica per aprendre. Però que és “molt antiga”, com recorden ells mateixos. Hassan Bouziane tradueix els poemes al català. Algun dels textos parla d’unitat del poble amazic, d’un camí llarg, dels moments durs que han viscut… Remuntant-se 2.969 anys enrere, però, constaten que són resistents: el llatí dels romans o l’egipci de l’època dels faraons ja són morts, i l’amazic és viu i es parla.
Aziz Baha, de la Casa Amaziga de Catalunya, recorda que hi ha una identitat amaziga i catalana que ja no s’ha d’incloure dins dels paràmetres de la immigració. Són catalans que viuen aquí fa temps o que ja hi han nascut, i això “necessita un reconeixement”. Les complicitats són moltes. Al Rif, per exemple, també hi ha presos per motius polítics, pels quals es demana la llibertat, al mateix temps que les dels presos catalans en aquest tot just estrenat 2969.