Iniciar el tall de la línia R3 el 12 d’octubre, en el primer dia d’un pont, va donar una visió poc fidedigna de les conseqüències que podria tenir la manca de circulació de trens entre les estacions de Figaró i Mollet Santa-Rosa. Dilluns, amb la tornada a la rutina en la mobilitat cap a la universitat o la feina, va començar a aflorar quina és la magnitud de les afectacions de mobilitat amb les noves circumstàncies, si bé algunes es van veure agreujades a causa de la pluja o les retencions a l’entrada de Barcelona per un accident a la Ronda de Dalt.
Per pal·liar les afectacions, Renfe disposa de busos substitutius entre les estacions de Centelles i Mollet-Santa Rosa i d’uns altres busos de reforç directe entre Centelles i la Garriga amb l’estació de Fabra i Puig, a Barcelona. Els retards en el transport per carretera, o els temps d’espera a les estacions de destí per agafar el tren, fan que molts passatgers hagin adaptat els seus horaris o hagin buscat alternatives de transport que els suposin una menor despesa de temps.
A Osona, les afectacions han coincidit amb un augment de la demanda dels busos directes de Renfe entre Centelles i Fabra i Puig, que aviat queden plens, i també en la línia E12 de bus entre Vic i Barcelona. L’E12, operada per Sagalés, va fer ús dilluns dels cinc autobusos de reforç anunciats pel Departament de Territori en les hores punta del matí.
La resta de dies, fins aquest dijous, no es van activar els vehicles de reforç perquè les diverses freqüències van poder assumir el nombre de passatgers, si bé amb algunes cues i persones que s’havien d’esperar a terra fins a l’arribada del següent autobús. Des de Sagalés afirmen que de moment els reforços estan sent suficients per cobrir la demanda, però que es tindrà en compte com avanci en els propers dies.
Els passatgers i operadors de transport s’estan adaptant a les conseqüències del tall, com també ho està fent Centelles, un dels punts neuràlgics de les mesures de suport al tall. Des del 12 d’octubre, el carrer dels Casals compta amb una bona filera d’autobusos que cobreixen el tram entre Centelles i Mollet Santa-Rosa. Aquest dilluns, el carrer dels Hostalets també va començar a omplir-se amb el servei complementari entre Centelles i l’estació de La Sagrera, a Barcelona, amb busos directes cada 30 minuts en les hores punta. Tot un cúmul de vehicles que arriben i marxen del municipi per l’avinguda Ildefons Cerdà en la seva connexió amb la C-17. L’alcalde de Centelles, Josep Paré, fa una valoració positiva de la situació: “És un entorn que queda molt proper a una zona comercial, una escola i altres equipaments i de moment estem tenint poques afectacions”. En aquest sentit, Paré afirma que estan veient “bona predisposició per part de Renfe a l’hora d’adaptar el servei amb el bus directe que han posat a les 6 del matí”.
Com que la demanda per pujar als busos de Renfe a Centelles ha anat en augment, des de l’Ajuntament habilitaran la setmana vinent un aparcament prop del tanatori perquè la gent que arriba al municipi amb el seu vehicle particular pugui aparcar-hi de forma més ràpida i amb menys afectació a la resta de carrers.
Jordina Martínez: “Si continuo movent-me en tren, arribo tard a la universitat”
Dilluns, Jordina Martínez va donar un vot de confiança al transport alternatiu per carretera que ofereix Renfe entre Mollet-Santa Rosa i Centelles. Era l’opció natural pel seu trajecte diari des de Castellar del Vallès (agafa el tren a Sabadell i fa transbord amb l’R3 a l’estació barcelonina de Torre Baró) cap a la Universitat de Vic, on estudia Comunicació Audiovisual. La connexió per carretera entre les estacions va funcionar, però el temps d’espera de l’últim comboi se li va fer etern: “Vaig trigar quatre hores i mitja a pujar fins a Vic perquè el tren va passar una hora tard per l’estació de Centelles”.
Els nombrosos transbords entre trens i busos (n’hauria de fer tres a cada viatge amb motiu del tall) la van portar dimecres a buscar una alternativa perquè les combinacions no li encaixaven: “Ja surto de casa a 2/4 de 7 del matí, és inviable haver-ho de fer més d’hora”, comenta Martínez. L’opció escollida va ser baixar fins a Barcelona per agafar l’autobús E12 a La Sagrera, per arribar a Vic “quan toca”.
La gratuïtat del tren amb l’abonament de Renfe per a viatgers recurrents era el principal avantatge del transport ferroviari per a Martínez, però no veu factible tornar-hi si li suposa arribar tard. Descartat el cotxe, per la despesa en benzina, seguirà traient partit a la targeta T-Jove que acaba d’estrenar.
Mar Graell: “El bus em deixa més lluny de la feina, però és més fiable”
Mar Graell cada dia posa rumb a Barcelona per treballar a l’administració pública. Abans hi anava amb tren, fins a Sants, però els retards continuats que vivia a diari a l’R3 li van fer avançar-se al tall de la línia i des de fa un mes i mig agafa l’autobús E12, de Vic fins a La Sagrera. “Surto de Vic a la mateixa hora, al voltant de les 7 del matí, però tinc més seguretat d’arribar a l’hora prevista a la feina”, afirma Graell.
De fet, agafar el bus en lloc del tren li ha suposat poc benefici en la durada prevista del trajecte, un parell d’hores, ja que haver de baixar a La Sagrera l’obliga a creuar Barcelona en metro de punta a punta. Tot i així, no es penedeix del canvi: “Si em puc estalviar incidències millor, perquè trobar-se problemes cada dia fa que la salut mental se’n ressenti”.
Amb l’inici del tall a l’R3, Graell ha notat un augment en la quantitat de persones que agafen el bus directe a Barcelona: “Hi ha més cues i a les hores punta la gent s’ho pren prou bé, perquè esperen poc que en surti el següent, però a les tardes, quan torno, qui es queda a terra s’ha d’esperar mitja hora”.
Quan se li pregunta si tornarà a l’R3 un cop acabin les obres de desdoblament, ho dubta. “Si no hi ha garanties no me’n veig capaç, el servei ha de millorar”, reclama.
Helena Solà: “Faré servir el cotxe per anar a buscar la millor alternativa”
Helena Solà baixa a Barcelona uns tres cops per setmana des de Sant Joan de les Abadesses, al Ripollès. Durant els últims deu anys, ha fet el trajecte amb tren des de Ripoll, una opció de transport que, malgrat els retards, sempre li ha estat còmoda “perquè et deixa al centre de Barcelona i pots aprofitar el viatge per avançar feina o llegir”. Des que van anunciar el tall pel desdoblament a l’R3, va veure, a desgrat, que hauria de buscar alternatives.
La primera opció que es va plantejar Solà va ser baixar amb cotxe fins a Barcelona, però dimarts s’hi va trobar moltes retencions: “A segons quines hores m’ho podria plantejar, però baixant en hora punta vaig trigar prop de dues hores i mitja a arribar-hi i és inviable”. L’endemà, va fer una barreja: anar a buscar el bus E12 a Vic per baixar fins a Barcelona i llavors tornar fins a Centelles amb l’autobús de reforç que Renfe ofereix en hores punta des de les estacions de Fabra i Puig, a Barcelona, fins a Centelles. Totes dues van ser prou satisfactòries. “Amb els carrils adreçats al bus es fa via en alguns trams de retencions i em va sorprendre veure la gran quantitat d’autobusos que arriben i surten de Centelles.”
Mentre durin les obres de desdoblament, baixarà amb cotxe fins a Vic o Centelles, segons el que més li convingui en cada moment. Després, tornarà a viatjar amb tren.
M. Carme Gil: “Encara que el trajecte siguin vuit minuts, haig de sortir més d’hora”
D’acord amb la graella d’horaris de Rodalies, un comboi dedica entre set i vuit minuts per anar de l’estació de Balenyà-Tona-Seva fins a la de Vic. Però segons M. Carme Gil, que fa cada dia el trajecte quatre vegades (dues d’anada i dues de tornada), poques vegades pot comptar a arribar a l’hora que diu al plafó. “Quan surts de l’estació trigues això, però has de sumar-hi que pot ser que vagi amb retard o s’hagi d’esperar uns minuts, aturat, que n’arribi un altre en direcció contrària”, afirma Gil, que s’ha trobat que l’afectació als horaris s’ha agreujat des del tall a la línia. Com que ja era previsora, al matí continua agafant el tren al voltant de 2/4 de 9, encara que la deixi a Vic més de mitja hora abans de l’entrada a la feina. “Amb el tall, tots els trens paren a Balenyà-Tona-Seva, quan abans no era així, però no em puc arriscar a agafar-ne un altre per por d’arribar tard”, protesta.
Les alternatives per anar de Sant Miquel de Balenyà a Vic són poques per a Gil. Per una banda, no disposa de carnet de cotxe i, per l’altra, el servei de bus que hi passa, a les 7.25 i a les 11.10 hores, és incompatible amb el seu horari. El tren continua sent la millor opció per a Gil i conviu amb els seus desavantatges: “Tinc unes companyes de tren que pugen des de Granollers i m’avisen quan es troben alguna incidència. Sort d’elles, a vegades”.
