Aquest dilluns reobre al trànsit el carrer Gran de Calldetenes, l’antiga travessa urbana convertida en via de prioritat per a vianants. Acaben, d’aquesta manera, gairebé 19 mesos d’obres –van començar el juliol de 2022– en què l’eix del poble ha canviat de fesomia i de funció.
Les obres han anat a càrrec de la Diputació. “Falten alguns petits detalls, sobretot administratius, i potser alguna petita intervenció en arbrat”, diu l’alcalde, Miquel Riera (Junts). Es mostra satisfet del resultat i de la manera com s’ha consolidat la reordenació del trànsit de pas, que permet pacificar el centre. També s’han fet nous els serveis, “que era una altra gran necessitat que hi havia”.
L’alcalde treu ferro a les crítiques de l’Associació de Comerciants: “Les obres sempre són un trasbals, però amb els serveis tècnics i l’empresa concessionària, a peu d’obra, hi hagut contacte permanent”, diu. Amb la reobertura del carrer s’apliquen, també, alguns canvis de sentit, “susceptibles de modificar segons com vagi”. Els diumenges, el carrer continuarà només per a vianants.
El president de l’Associació de Comerciants de Calldetenes, Simeó Parareda, es mostra crític amb la manera com l’Ajuntament i la Diputació han portat les obres i, sobretot, amb la “falta total d’empatia” que considera que hi hagut amb els comerços afectats. El carrer Gran i les seves interseccions són el principal eix comercial de Calldetenes “i tot aquest temps d’obres, sense trànsit i amb problemes d’accés també per als vianants fins i tot quan no s’hi treballava, ens ha perjudicat”.
Parareda diu que en més d’un cas hi ha hagut baixades de facturació del 50% i 60% “i una fruiteria ha decidit tancar”. S’han sentit “ignorats des del primer dia” per part de l’Ajuntament, malgrat que representen una setantena de comerços i serveis del poble.
A banda de la llarga durada de les obres, ja amb retard respecte al calendari previst, a última hora encara es va prorrogar l’obertura, anunciada inicialment per al dia 5 de febrer. “Els vam dir que si no s’obria d’una vegada, plegàvem”, recorda Parareda.
.
