Can Villaura de Ripoll, cent anys de cuina casolana

Mònica Pagès Anna Maria Espelt va néixer a Can Villaura. L’avi, Ramon Espelt, era de Sovelles, a les Llosses, i amb les seves germanes van llogar la masia de Can Villaura el 1925. A més de viure-hi, van obrir botiga i fonda. Mataven el porc cada setmana i venien tot el que produïen. Poc després, es va casar amb Pepeta Gallifa, de Sant Hipòlit de Voltregà. “L’àvia feia menjar per als treballadors de La Saphil, la fàbrica que estava a la colònia de Santa Maria de Ripoll”, explica l’Anna, la tercera generació al capdavant de l’establiment. “En aquells inicis, tothom s’asseia a la mateixa taula i menjava el mateix: cigrons estofats o vedella guisada.” En Ramon i la Pepeta van tenir tres fills: la Conxita i en Lluís i la Pepita, que eren bessons. La Pepeta va morir jove, quan tenia 50 anys, i en Ramon va continuar tenint el bar i la botiga. El pare de l’Anna, Lluís Espelt, també feia de taxista i el 1965 es va casar amb Josefina Rosillo, originària de Conca. En aquells anys, també tenien servei de barberia i perruqueria i centraleta de telèfon, que el 1970 va ser la primera de la parròquia. Esmorzars de forquilla Els Espelt van tenir quatre fills: la Montserrat –que va morir fa menys d’un any–, l’Imma, en Josep Lluís i l’Anna Maria. De grans, els quatre fills es van incorporar al negoci i el van convertir en restaurant. L’Imma es va posar a la cuina, que havia estat l’habitació dels avis, i els altres, al taulell i a servir les taules. “Seguim fent esmorzars de forquilla i dinars. Plats de tota la vida: llengua de vedella, estofat de xai amb patates, escudella i carn d’olla, arròs a la cassola, conill i bolets. Abans també fèiem sopars, però tot ha canviat. Des de la pandèmia, vam decidir de tancar diumenge i dilluns. Ara obrim de dimarts a dissabte”, diu l’Anna. “Quan l’Imma va plegar, va entrar de cuinera Olga Sala, que només tenia 21 anys i venia de La Franquesa, a les Llosses. Havia celebrat l’àpat de la comunió a Can Villaura i ara, quasi trenta anys després, ja és de la família.” L’esperit casolà L’Anna afirma que “és impossible créixer i mantenir-se. L’essència casolana es perd i el client ho nota. Tal com treballem ara, podem mantenir l’esperit casolà. El problema que tenim és que costa molt trobar gent que vulgui treballar i que estigui capacitada per a la restauració i sempre falla algú. Si la cuinera o jo ens posem malaltes, no podem obrir”. Remarca que “haver nascut aquí ha fet que sempre m’hagi obert molt a la gent. Els clients habituals, els tracto com de casa. Soc molt sentimental. Si algú que ha vingut molt desapareix sense dir res, em sap molt greu”. I ho demostra també amb les flors que sempre té al pati i que posen tot el color a aquest restaurant que ha vist passar cent anys per la carretera que uneix Ripoll amb Vic des de fa segles.

Can Villaura de Ripoll, cent anys de cuina casolana

Començar el dia al Taga

Ripoll recorda el mestre republicà Josep Bassaganya

Campelles demana ajuda al Parlament per agilitzar els tràmits per les ventades

“Que l’hospital ofereixi uns serveis de qualitat va vinculat a una governança tan professionalitzada com sigui possible”

LA PREGUNTA

El PP aconseguirà majoria absoluta a les eleccions d’Andalusia?

Illa, en un acte del sector carni: "No pot ser que hi hagi treballadors que no es puguin pagar un sostre"

Perseguint el lladre en família per Sant Joan de les Abadesses

Professors del Callís de Vic es mobilitzen per ajudar una família que es va quedar al carrer

Denunciat un escalador per obrir una nova via sense autorització al Collsacabra

“Hi ha malalties rares de les quals no es parla. La nostra, amb una cosa tan bàsica com menjar”

De les millors carns, els millors embotits

Atraquen violentament un home de 80 anys al seu garatge de Vic

Les primeres fotografies de Vic

"No era un pilot buscant el millor temps, sinó un tècnic pilotant"

Rescaten un gat atrapat a dins dels ventiladors d'un pàrquing a Vic