L’Energètica, l’empresa pública de la Generalitat, ha complert un any gestionant la central hidroelèctrica de Can Ttrinxet, a Sant Quirze de Besora. El 31 de juliol del 2024 es va convertir en la primera central recuperada d’un operador privat després de finalitzar la concessió.
En aquest primer any d’explotació, la central ha generat un gigavat-hora d’energia renovable. Aquesta xifra equival al consum aproximat de 250 llars, lleugerament inferior a les previsions inicials.
La sequera ha estat la principal causa de la menor producció. Fins al mes de març, el riu Ter portava molt poc cabal i pràcticament no es podia turbinar. La situació es va revertir amb les pluges de la primavera, que van permetre posar la central a ple rendiment.
El mercat elèctric també ha condicionat els resultats. Bona part de l’energia es va produir quan el preu de la llum era més baix, cosa que ha reduït els ingressos previstos.
L’electricitat generada s’ha destinat principalment a serveis públics. Una part ha alimentat les depuradores de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), titular de la central. La resta ha servit per cobrir el consum d’instituts de secundària i edificis del Departament de Justícia, un dels principals clients de L’Energètica.
L’ACA té previst invertir 246.600 euros en millores a la central. Entre les actuacions programades hi ha la instal·lació d’una passarel·la al canal d’entrada, el desbrossament i manteniment de la infraestructura i la substitució de la comporta principal. També es repararan fuites a la turbina de menor potència i s’instal·larà un sistema de control remot per optimitzar-ne el funcionament.
Un dels projectes més destacats serà la construcció d’un connector fluvial o escala de peixos. L’objectiu és millorar la continuïtat ecològica del riu i compatibilitzar la producció energètica amb la preservació ambiental.
Amb la central de Can Trinxet, la Generalitat reforça el seu compromís amb la generació d’energia verda i de proximitat. Tot i les dificultats inicials per la sequera i els preus baixos del mercat, el balanç del primer any es considera positiu i obre la porta a consolidar aquest model de gestió pública de les hidroelèctriques.
