“Cobràvem poc, però rèiem molt”

Es van retrobar fa dos anys quan l’Ajuntament de Taradell i Som Dones van fer un homenatge a les dones treballadores del tèxtil a Taradell. Feia més de 40 anys que no es veien totes juntes i des de llavors “ja portem quatre trobades més”. Cinc, comptant la que es va proposar des d’EL 9 NOU aquest dimecres amb motiu de l’exposició “Fils d’història. Les dones del tèxtil a Taradell”, que es va inaugurar aquest dijous al vespre a Can Costa i que es podrà veure fins al 24 de març. Carme Bassas, Carme Solà, Dolors Tarrats, Rosa Tarrats i Carme Coma, de Taradell; Pilar Comerma i Isabel Coma, de Seva; Maria Àngels Seuba, de Sant Miquel de Balenyà, i Mercè Bigas i Rosa Bigas, de Santa Eugènia, van coincidir treballant a la fàbrica El Tint de Taradell a la dècada dels 70. https://www.youtube.com/watch?v=qguRcL6MznI La majoria eren nuadores i ordidores (feines encarregades aleshores a dones) i en alguns casos havien començat a fer bitlles. Al principi feien horaris diferents. Unes hi anaven al matí, altres feien el torn de tarda, però l’atzar va fer que acabessin coincidint. “Totes estàvem a preparació i per això ens vam conèixer amb les ordidores. Les nuadores ens anàvem movent de lloc i si calia donàvem un cop de mà.” Algunes ja feia anys que hi treballaven, com Carme Coma, la Carmelita, que per elles va ser com “una mare”. Segons expliquen, “ens veia més ella a nosaltres que els nostres pares, ja que ens passàvem moltes hores a la fàbrica”. De totes aquestes hores en comú en va sorgir una amistat que avui en dia encara perdura. “Ajudar i escoltar” són dues paraules que els venen a la memòria quan se’ls demana pel record d’aquells anys: “Ens ho explicàvem tot i ens ajudàvem molt, no només per temes de la fàbrica –que també ho feien–, sinó per temes personals, érem com una família”, expliquen. Mercè Bigas, Imma Mas, Carme Coma, Enriqueta Sors, Carme Bassas i Carme Solà netejant ploms a El Tint, l’any 1973 / AFT Carme Solà I és que per exemple “hi érem per les alegries i per les penes, i és que també vam passar disgustos, i els disgustos d’una eren els disgustos de totes”, recorden, i destaquen el suport mutu que es van tenir en moments complicats. Però també de bons: “Ens vam casar quasi totes el mateix any i la canalla es porten molt poc”. I no passaven per alt les celebracions dels sants. Això sí, per una banda les nuadores i per l’altra les ordidores: “Això ho fèiem per separat”. Explicar-se els problemes i donar-se un cop de mà, parlar dels amors i els desamors era habitual, dels seus i també dels que passaven a la fàbrica, i a vegades calia fins i tot deixar un llit per dormir a casa si una companya de fora de Taradell pel mal temps o pel motiu que fos no podia tornar a casa. Per algunes era la primera feina i “ens va costar adaptar-nos, érem molt joves”, però sobretot destaquen que “ens ho vam passar molt bé”. I fins i tot s’agafen amb bon humor quan expliquen que “la gran diferència que hi havia en aquella època entre els homes i les dones eren els sous: “No cobràvem gaire, però rèiem molt”. Expliquen per exemple que “hi havia homes que teixien igual que una teixidora i cobraven més essent companys de feina i el teler no era tan net, perquè nosaltres quan anàvem a nuar ho vèiem, i hi havia molta diferència”. D’anècdotes d’aquells temps en recorden moltes. Per exemple, la Carmelita explica que quan va començar “a la quadra dels rics perquè guanyaven més” li van dir: “Avui veuràs a passar tots els homes de la fàbrica”. I és que quan començava una noia nova, hi havia una desfilada d’homes per veure qui havia entrat a treballar. Elles són algunes dels molts testimonis que s’han entrevistat per poder realitzar l’exposició “Fils d’història. Les dones del tèxtil a Taradell”, que s’ha realitzat amb l’objectiu de reconèixer i donar veu a les dones que havien treballat a les fàbriques tèxtils de Taradell, tot revelant històries que a vegades no han estat mai explicades. També s’han volgut valorar les feines que feien les dones a les fàbriques, i tot el que havien de fer per poder treballar: els camins a peu, les cures entre elles, etc. Paral·lelament, ha servit per donar a conèixer i recuperar els camins per arribar a Taradell des de Seva i Santa Eugènia de Berga. L’exposició es complementa amb diferents materials de les cinc principals fàbriques que hi havia a Taradell al segle XX: Comercial Sert, SA (El Tint), Manufacturas Serra i Balet, SA (El Vapor), Ca l’Iglesies, Can Costa i Canal i Autonell. L’exposició està organitzada per la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Taradell, la Biblioteca Municipal Antoni Pladevall i Font, Som Dones, l’Arxiu Fotogràfic i el Grup de Recerca Local, i s’ha comptat amb el suport tècnic del Museu del Ter.

“Cobràvem poc, però rèiem molt”

“Mai m’he sentit infravalorada”

“Rebo majoritàriament currículums de dones”

Només una de cada cinc empreses d’Osona està dirigida per dones

‘Tertúlia d’amigues’, teatre per al 8M

LA PREGUNTA

Creu que seran positius els aranzels anunciats per Donald Trump?

Aliança Catalana es constitueix a Osona amb les municipals de 2027 a l'objectiu

“Em va apallissar davant del nostre fill”

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona

L'avaria d'un autocar ha obligat a tallar l'eix de Bracons sentit Olot