La salut mental és tan important com la salut física, però sovint no li donem l’atenció que mereix. El ritme accelerat del dia a dia, les responsabilitats i les pressions constants poden afectar el nostre benestar emocional sense que ens n’adonem. Cuidar la salut mental no vol dir fer grans canvis, sinó incorporar petits hàbits que ens ajudin a sentir-nos millor.
■ El primer pas per cuidar la salut mental és parar atenció a com ens sentim. Ignorar el cansament emocional, l’estrès o la tristesa no fa que desapareguin. Dedicar uns minuts a identificar les emocions i acceptar-les sense jutjar-nos ens ajuda a entendre què necessitem en cada moment.
■ Dormir bé i respectar els moments de pausa és essencial. El cansament acumulat afecta directament l’estat d’ànim i la capacitat de concentració. Aprendre a desconnectar, tant de la feina com de les pantalles, és una forma bàsica però molt efectiva de cuidar la ment.
■ Relacionar-nos amb persones que ens aporten calma, suport i confiança és fonamental. Compartir el que sentim, encara que sigui de manera senzilla, alleuja la càrrega emocional. Igualment important és saber posar límits quan una relació ens genera malestar constant.
■ El benestar físic i mental estan estretament relacionats. Moure el cos, menjar de manera equilibrada i passar temps a l’aire lliure tenen un impacte positiu en l’estat emocional. No cal fer grans esforços: petites accions constants ja marquen la diferència. Viure amb una pressió constant per fer-ho tot bé pot acabar afectant greument la salut mental. Acceptar que no podem arribar a tot, que equivocar-nos és part del procés i que no cal ser perfectes ens permet viure amb més calma i menys culpa.
■ Tenir moments de qualitat per a un mateix no és egoisme, és necessitat. Llegir, escoltar música, passejar o simplement no fer res són activitats que ajuden a reconnectar amb nosaltres mateixos i a recuperar energia mental. Cuidar la salut mental també implica reconèixer quan no podem sols.
■ Demanar ajuda a persones de confiança o a professionals no és un signe de debilitat, sinó de responsabilitat i valentia.
