Commoció i dol a Manlleu

La idea pot sonar familiar a moltes cases: a quarts de 9 del vespre, un pare truca al seu fill, adolescent, avisant-lo que va sent hora de tornar, mentre la mare d’un altre recorda al seu que pensi a portar pa. Els nois són amb els amics, com una de tantes tardes, i segurament contesten ràpid, en mode pilot automàtic i amb aquell profund convenciment adolescent que a vegades els pares importunen. Totes dues circumstàncies són reals, i il·lustren el que era la quotidianitat d’un dilluns al vespre de dues de les famílies que han perdut fills amb l’incendi en què aquesta setmana morien a Manlleu cinc nois d’entre 14 i 17 anys. Eren alumnes de l’institut Antoni Pous i Argila i l’institut del Ter i, com molts adolescents de la seva edat, acostumaven a trobar-se amb els amics per passar la tarda. En el seu cas, aquests mesos de més fred, a dalt de tot del número 66 del carrer Montseny, en uns trasters que s’havien convertit en el seu local. El típic lloc desordenat, i amb objectes necessàriament inconnexos, que existeix a molts pobles i que ha acompanyat generacions i generacions quan per edat –la socialització entre iguals característica de l’adolescència– la prioritat és compartir l’estona amb altres joves per parlar, mirar vídeos al mòbil, riure, experimentar… I sentir-se, en definitiva, una mica més lliures. I grans. La zona de trasters on quedaven, en un bloc de pisos de cinc plantes amb la porta sempre oberta (també avui), es divideix en dues ales diferents a partir del replà de l’escala. Les parets són de totxana i, com descrivien els Mossos dimarts, pràcticament no hi ha ni llum ni ventilació. Al lloc s’hi acumulen, a més a més, propietats dels veïns de l’edifici, una amalgama d’andròmines i objectes com cadires, mantes, matalassos o estufes. Segons la reconstrucció que s’ha anat coneixent els últims dies, el foc es va originar en un dels trasters. Alguna cosa es va encendre –els Mossos no han comunicat quina, tot i que diversos mitjans apunten a un matalàs– i les golfes es van omplir molt ràpid de fum. Quan van arribar els Bombers i la Policia Local, uns cinc minuts després que hagués saltat l’avís al 112, aquest mateix fum ja envaïa les plantes superiors. A la cinquena, la visibilitat era gairebé nul·la i a les golfes, incloent-hi els trasters, pitjor. Mentre que la Policia Local es va centrar a picar portes dels pisos per assegurar que no hi quedés ningú, els Bombers van actuar a la zona del foc. L’incendi no va ser de magnitud, com ja apuntava l’arquitecte municipal l’endemà a primera hora del matí, en certificar que l’edifici no havia patit danys estructurals. La inspecció dels Mossos arribava a la mateixa conclusió. Segons va explicar una portaveu in situ dimarts al migdia, no hi havia indicis que el foc hagués assolit grans dimensions, sinó que el fum es va expandir molt de pressa per un espai de passadissos, distribució complexa i sense ventilació. Això hauria provocat la mort dels cinc adolescents, que ni tan sols eren al traster on va començar a cremar l’objecte origen de les flames. Els efectius sanitaris –11 ambulàncies, a més a més dels Bombers, que van accelerar al màxim la recerca de persones– no van poder fer res per salvar-los la vida. Una notícia que es va comunicar a les seves famílies a Can Puget, després d’hores d’esperar la jutgessa per a l’aixecament dels cadàvers i que fos innecessàriament llarga l’estona d’incertesa i preocupació pel que havia passat als seus fills. El dolor i commoció per la tragèdia es materialitzava dimarts a la tarda amb el minut de silenci a la plaça Fra Bernadí. Encapçalat pel president de la Generalitat, i plenament coincident amb el to greu del campanar, s’hi van congregar mig miler de persones. “Va ser maco veure gent de totes les edats i orígens. Amics, companys de classe, noies plorant… El moment va transmetre com ens sentim molts”, apunta Jaouad Bouallame, membre de la comunitat musulmana, “un gest de tota la ciutat en homenatge a ells i pensant en les seves famílies, que són les que queden i les que hauran de conviure amb saber que el seu fill no tornarà a casa”. Un altre epicentre del dol han estat els instituts. “Avui n’hem parlat molt, fins i tot amb els professors. Crec que ho necessitàvem”, explicaven dimarts un grup de noies de 15 anys. A la plaça hi va haver abraçades llargues, petons, gestos de consol… “I només volem dir que eren bones persones que es trobaven per passar l’estona, lo típic d’una tarda. No feien res dolent”, hi afegien les companyes d’institut. El succés ha coincidit amb l’inici del ramadà. Un ramadà que a Manlleu estarà inevitablement marcat pel record dels cinc nois i l’acompanyament a les seves famílies. Aquesta setmana, de fet, la plaça Sant Antoni –punt habitual de trobada de la comunitat– presenta una imatge inusual durant el dia. Els bars no obren fins que cau el sol, quan es trenca el dejuni, i les cadires buides i les persianes abaixades esbossen una escena continguda. No està lligada amb l’incendi, però acaba d’aguditzar la quietud a 70 metres del carrer Montseny.

Commoció i dol a Manlleu

“Em preocupa veure gent molt joves amb actituds LGTBI-fògiques”

Carles Sánchez assumeix la presidència del CB Vic

Marc Ciria, precandidat del Barça, a Torelló: “O blindem el club o el perdrem”

Tomben les al·legacions del pastor de Rocabruna ‘Toti’ Juanola, suplent en una mesa de les eleccions agràries

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Moren cinc joves en un incendi a un bloc de pisos de Manlleu

Els Grillats guanyen el seu desè Carnaval de Torelló

Aquell local d'adolescents

Trànsit recomana als conductors evitar la C-17 aquest matí

Manlleu homenatja els morts de l'incendi

Els Mossos atribueixen a una intoxicació per fum la mort dels joves de Manlleu

Especial El 9 Informatiu per l'incendi mortal de Manlleu

Bolca un camió a la C-17 a Tagamanent

Una veïna del bloc de Manlleu afectat per l'incendi: "Per sort estic viva i ho puc explicar"

Una nit llarga i trista a Manlleu