Al Consorci Hospitalari de Vic (CHV) hi ha 32 càrrecs de comandament que piloten els serveis mèdics, quirúrgics i de suport, com el laboratori, farmàcia o la unitat de diagnòstic per la imatge. Es tracta de professionals que, a banda de passar consulta i atendre directament o indirecta pacients, coordinen la diversitat de patologies que tracta el CHV. Un organigrama que inclou històrics, com el pneumòleg Joan Serra; metges que han tornat després d’un temps a l’estranger –el cas de Hassanein Ali Assaf, d’Oftalmologia, o Pedro Martínez, d’Otorrinolaringologia–, i incorporacions recents, entre les quals la cardiòloga Sílvia Montserrat, que paral·lelament exerceix a l’Hospital Clínic de Barcelona.
Coincidint amb la jubilació de caps de servei veterans i el canvi de gerència materialitzat el setembre de 2021, quan Sara Majón va agafar el testimoni a Pere Soley, els últims cinc anys s’han renovat 23 dels 32 comandaments, gairebé tres quartes parts. Això es deu a la lògica del relleu generacional, però segons Rosa Maria Morral, la directora assistencial del CHV, també al desplegament d’un nou pla estratègic –vigent fins al 2026– que ha obrat de “revulsiu i ha impulsat tota l’organització”: “El Consorci està fent un canvi d’orientació, amb nous projectes, un augment de la complexitat o el tornar a ser referència de la població del Ripollès”.
S’adscriu igualment en aquest marc la suma sota el seu paraigua de la Fundació Hospital de la Santa Creu. I és que Manjón i el seu equip dirigeixen des de fa gairebé dos anys totes dues institucions, una operació madurada amb la Generalitat de Catalunya a fi de gestionar els principals centres sanitaris d’Osona –deixant a part l’atenció primària– amb una mateixa mirada.
A l’entendre de Morral, l’amalgama de perfils de comandament al CHV és actualment “equilibrada”, en el sentit que hi ha sèniors “que aporten experiència, serenor i coneixement del territori i la mateixa institució”, nous fitxatges que s’hi incorporen “amb frescor” i “professionals del planter”, especialistes que “han crescut dins la casa” i ara assumeixen responsabilitats de coordinació.
També és interessant de destacar el pes de les dones. Fins al punt que representen més de la meitat dels caps mèdics actuals. La directora assistencial ho atribueix al fet que el 75% dels alumnes a les facultats de medicina són dones, però també al compromís del CHV d’afavorir polítiques de conciliació: “Les noves generacions tenen valors i necessitats diferents de les anteriors i, entre moltes, a part de desenvolupar-se a la feina, hi ha compaginar-la amb la vida personal”.
En l’atracció de professionals no osonencs hi juga, per la seva banda, els fluxos que crea l’anomenada xarxa C-17 –vincles amb l’Hospital de Campdevànol o el Clínic de Barcelona– i que Vic sigui campus universitari i seu de l’Institut de Recerca i Innovació en Ciències de la Vida i la Salut a la Catalunya Central. Dos caramels, aquests últims, que ofereixen a la plantilla del CHV combinar l’atenció de pacients amb docència i investigació. “Són característiques diferencials per a un hospital de la nostra mida”, assegura Morral.
Amb les incorporacions i renovacions dels últims cinc anys, el CHV té coberts ara mateix tots els comandaments mèdics. En ballarà només un. I és que les pròximes setmanes es jubila Eduard Kanterewicz, cap de Reumatologia.
