Una trentena de finques de Taradell, Malla, Tona i Hostalets de Balenyà configuren la primera reserva d’ocells rapinyaires nocturns de Catalunya. Ha nascut de la mà del Grup de Naturalistes d’Osona i una trentena de propietaris de finques i masovers disposats a millorar la gestió de les poblacions de rapinyaires en aquest espai de gairebé 800 hectàrees.
Durant dos anys s’han efectuat diferents actuacions per afavorir la biodiversitat. Gràcies a això, mussols comuns i banyuts, xots o òlibes comencen a habitar amb més comoditat el sud de la Plana de Vic. Des del grup, Carles Martorell explica que hi ha hagut un “canvi de percepció” de pagesos i ramaders. “Molts s’han adonat que tenen un valor natural a protegir i conservar”, destaca.
Les poblacions de mussols comuns i banyuts, xots o òlibes havien disminuït notablement al sud de la comarca, una zona eminentment agrícola, i es trobaven en situació de vulnerabilitat.
En especial el mussol comú i l’òliba, sobretot pels casos d’atropellaments i electrocucions i també perquè ingerien rosegadors enverinats amb raticides. El portaveu dels Naturalistes d’Osona, Carles Martorell, explica que és important recuperar aquestes espècies perquè afavoreixen la biodiversitat i formen part del patrimoni natural del territori.
Les actuacions que han dut a terme durant aquests dos primers anys de durada del projecte es concreten en tres estratègies bàsiques, explica Marina Comas, biòloga del Grup de Naturalistes d’Osona. Concretament busquen potenciar les preses de les quals s’alimenten les aus, facilitar llocs de cria perquè puguin reproduir-se i minimitzar els impactes negatius de l’activitat humana.
En aquest sentit, les actuacions que s’han fet van des de millorar les zones dels marges dels camps -on s’han plantat plantes arbustives i arbòries-, la instal·lació de caixes niu o teules niu perquè es puguin reproduir o la millora de les basses d’aigua perquè si una au hi cau en pugui sortir.
Una de les finques que forma part de la reserva és el Mas el Colomer de Taradell. La seva propietària, Montse Lleopart, explica que ells sempre han tingut la “sensibilitat” d’intentar preservar l’espai, però estan molt satisfets amb l’assessorament del Grup de Naturalistes d’Osona.
“Ells ens han explicat les espècies que vivien a cada zona de la finca i ens han recomanat on col·locar les casetes niu o les caixes de reproducció. Lleopart explica que a la finca hi viuen algunes òlibes, mussols comuns i xots, “però encara en voldríem molts més, els que vulguin venir seran benvinguts”.
La finca de Lleopart properament començarà una prova pilot per erradicar els raticides que, de retruc, enverinen els rapinyaires. “En el nostre cas com que no hi ha cap granja a la finca les rates no són un problema greu, però és veritat que sempre n’hi ha i hi posem raticides per exterminar-les”, explica la propietària. Tot i això, en breu passaran a provar un altre raticida que no és tan agressiu, “compatible amb les aus rapinyaires”.
Una teula niu que interessa a arquitectes i propietaris
Una de les iniciatives que ha tingut més repercussió és la creació d’una teula niu per a la cria del mussol comú. Es tracta d’un model de teula que han ideat els naturalistes que s’integra a la teulada de la casa de pagès, del graner o del paller.
“Està funcionant molt bé”, explica el portaveu. Martorell afegeix que ha generat molt d’interès “perquè veuen que funciona”. “Interessa a arquitectes i paletes que fan restauracions per a cases de pagès, perquè quan canviaven la teulada, el mussol perdia aquests forats naturals de les cases antigues i no podia fer el niu”, assenyala. D’aquesta manera, amb les noves teules, ara el mussol comú pot seguir ocupant les teulades.
Aquest disseny original dels naturalistes ja s’ha importat a altres comarques com el Maresme, la Garrotxa o l’Empordà. I fins i tot des de països del centre d’Europa s’han interessat per la seva implantació.
Pèrdua de vinculació del pagès amb el territori
“Quan anem a veure pagesos, ens hem adonat que s’ha perdut la cultura tradicional de la gent de pagès, que quan es parlava d’una òliba o un mussol tothom els sabia diferenciar”, lamenta Martorell. Ara això sovint no passa, “s’ha perdut la vinculació que hi havia entre la gent de pagès i els camps agrícoles”, i per aquesta raó el projecte també és important “per fer pedagogia”.
“Els expliquem quins rapinyaires nocturns tenen a la seva finca, abans la gent coneixia els seus cants, i també és interessant poder recuperar aquesta cultura tradicional de pagès”, afegeix.
La primera reserva de rapinyaires nocturns ja està creant escola. I es vol replicar el projecte al Baix Penedès, la Garrotxa i el nord d’Osona. “Estem esperançats perquè hi ha molta gent interessada en replicar el projecte i esperem que aquesta taca de conservació de mica en mica s’estengui arreu del territori”, assenyala Martorell.
{{ comment.text }}