Creix lleument el nombre de naixements a Osona i es desploma al Ripollès

La taxa de natalitat a Catalunya tendeix a la baixa ja des de fa diversos anys, més concretament des del 2008. Així ho indiquen les dades recollides per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que exposen que l’any 2024 van néixer 53.792 infants, 424 menys que el 2023. Tot i que el descens a la totalitat del territori català s’ha estabilitzat respecte de la davallada que es va registrar l’any passat –enguany ha baixat un 0,8%–, només a 17 de les 43 comarques hi ha augmentat la natalitat. Una d’aquestes és Osona, que després del mínim històric que va registrar el 2023 amb 1.198 nascuts, ara arriba fins als 1.226 nounats, 28 més que l’any anterior, el que representa un 2,3% per sobre. Tot i el creixement, però, Osona no s’escapa d’una baixa natalitat des de principis de segle. De fet, des del 2008, en què es van registrar 2.057 nounats, el nombre de nascuts a la comarca ha disminuït al voltant d’un 40%. “La baixa natalitat en general ens hauria de fer reflexionar en l’àmbit social i de polítiques públiques”, apunta Jordi Collet, doctor en Sociologia i catedràtic de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). En aquest sentit, al conjunt de Catalunya, l’indicador conjuntural de fecunditat (ICF) se situa als 1,08 fills per dona, un mínim històric que també tendeix a la baixa. Una xifra que, malgrat que es troba una mica per sobre en les comarques de la Catalunya Central (1,26), Collet assenyala com a “preocupant”, tot insistint en el problema que suposaria arribar als 1,05 fills per dona: “Segons l’índex de reposició, si es vol que una societat es mantingui com a població sense processos migratoris necessita 2,1 fills per dona, però cada cop ens n’allunyem més”. Així, amb la xifra actual, caldrien pràcticament el doble de naixements dels que hi ha. En relació amb aquesta dada, hi ha també l’edat mitjana de maternitat, que es manté en els 32,6 anys –la mateixa que el 2023–, un any més avançada que fa una dècada. Collet explica que és de les taxes més altes del món i que cal treballar-hi. “Que sigui tan tard té molt a veure amb els problemes d’habitatge i de precarietat”, assenyala el doctor en Sociologia. A més, afegeix que aquesta edat més tardana a l’hora de tenir el primer fill contribueix a generar problemes amb la fertilitat: “Estem començant a jugar als daus amb la biologia”. Això també provoca que cada cop existeixi una distància més ampla entre el nombre de fills volguts i els que s’acaben tenint. “La gent diu que voldria tenir entre dos i tres fills i, en canvi, normalment n’acaben tenint només un”, puntualitza Collet, de nou apuntant a una menor natalitat. En relació amb aquestes dades, i per contra del lleu augment registrat a Osona el 2024, el Ripollès passa a ser la segona comarca que més decreix en nombre de naixements, només després de l’Alta Ribagorça. Més concretament, l’any 2024 va registrar 131 nounats, 34 menys que el 2023, en què se’n van comptabilitzar 165 (-20,6%). “Des de fa 20 anys el Ripollès perd un 1% de població anual, la qual cosa és un indicador de risc”, exposa Collet. També assenyala que, des del Ripollès, s’ha notat un decreixement de les famílies neorurals provinents de l’àrea metropolitana que els anys posteriors a la pandèmia van decidir marxar a viure a zones més rurals: “Amb tot, és una comarca que no rep el que sí que arriba a altres llocs com Osona o els Vallesos, i que indica que cal donar més suport al món rural, perquè 131 naixements en un any és una xifra baixa”. Per la seva banda, al Lluçanès, en què també ha baixat la natalitat respecte de l’any anterior, les últimes dades apunten a 35 naixements, un menys que els que es van registrar el 2023.

Martí i Martina tornen a ser els noms més posats, 11 anys després

Martí i Martina han estat els noms més posats durant el 2024. Concretament, i tal com recull l’Idescat, hi ha hagut 14 nens i 11 nenes que s’han anomenat així. Dos noms que ja van coincidir al capdamunt del rànquing a la comarca l’any 2013, quan es van posar 27 i 25 vegades, respectivament. Pel que fa als noms de nen, darrere de Martí destaquen Jan (12), Aniol (11), Nil (11), Pau (11) i Pol (11), mentre que per a les nenes també s’han posat molt els noms de Jana (10), Arlet (9) i Ona (9). De fet, Ona va ser el nom de nena més posat l’any 2023 a Osona, mentre que el de nen, com el 2024, ja va ser Martí, que des del 2013 ha encapçalat el rànquing set vegades. Martí també és el nom de nen més posat en el global de Catalunya (352), acompanyat del nom femení de Sofia (432). Marc, que havia liderat la classificació del 1997 al 2021, i que ha anat baixant de posició durant els darrers anys, ara és el tercer nom de nen més posat (344), després de Biel (346). Pel que fa a les nenes, també destaquen Júlia (396), Martina (349) i Ona (321). El rànquing de l’Idescat, però, només anota els noms que s’han posat un mínim de quatre vegades, i per aquest motiu de l’any 2024 al Ripollès tan sols hi ha registrat el nom d’Arnau (4), que no apareixia al recompte des del 2013. Al Lluçanès, pel mateix motiu de no arribar al mínim requerit de noms repetits, no n’hi ha cap de recollit.