Aquest dijous se celebren 20 anys dels Agents Cívics de Vic. Tu hi ets des del primer dia. Com has vist evolucionar aquest cos i la percepció ciutadana?
S’ha professionalitzat molt. Vam començar sent tres persones amb subvencions i pocs recursos. Amb els anys hem anat consolidant una estructura estable dins l’Ajuntament. Ara som personal d’estructura, funcionaris, i disposem de molts més recursos tècnics per desenvolupar la nostra feina.
Quines són les funcions dels agents cívics?
La nostra funció és explicar al carrer les normes que es decideixen a l’Ajuntament. Expliquem quins són els valors i les normatives de la ciutat d’una manera propera i entenedora per a la ciutadania.
Això implica feina de carrer, reunions o anar porta a porta?
Una mica de tot. Podem estar hores al costat d’un contenidor explicant com s’han de separar els residus, o anar picant porta per porta en una comunitat de veïns per explicar determinades qüestions. Fem tant feina de carrer com de proximitat amb els veïns.
La ciutadania respecta les normes de reciclatge o encara costa?
Costa. Arriba molta gent nova i hi ha força desconeixement. Per exemple, el sistema de recollida de Vic és diferent del d’altres municipis. També hi ha molta confusió amb els residus voluminosos. És una feina constant de pedagogia.
Una de les vostres principals lluites són els animals. Amb què us trobeu?
De tot. Hi ha persones que alimenten coloms o gats sense conèixer la gestió que ja existeix. També rebem moltes trucades relacionades amb animals salvatges. Hi ha moltes ganes de connectar amb la natura, però sovint falta informació sobre com actuar correctament.
Quan feu pedagogia, la gent és receptiva?
Els costa. Quan has d’explicar a algú que un colom no es morirà de gana perquè ja té recursos naturals per alimentar-se, no sempre és fàcil. Per això de vegades fem hores de seguiment i control per intentar corregir determinades conductes.
La vostra funció és només pedagògica o també pot arribar a ser sancionadora?
Nosaltres podem demanar la intervenció de la Guàrdia Urbana en casos concrets. Si una persona no reconeix cap mena de norma i la situació perjudica la convivència, hem arribat a demanar que es tramiti una sanció.
Ara disposeu també d’agents en horari nocturn. Quines tasques fan?
Comencen a treballar a mitja tarda i fan tasques de control i observació a parcs i places, suport als patis oberts de les escoles, seguiment d’animals de companyia, gestió de colònies de gats o actuacions relacionades amb els sorolls durant els mesos d’estiu.
Una de les actuacions més curioses ha estat espantar tudons amb canyes de pescar. Va funcionar?
Vam fer una prova pilot per veure si podíem desplaçar els tudons cap a zones més perifèriques de la ciutat. Vam aconseguir reduir-ne la presència durant un temps, però és una actuació que requeriria molts recursos per mantenir-la.
La ciutadania coneix prou bé els agents cívics?
Una part important sí, sobretot perquè ens identifiquen per la roba vermella. Però també hi ha molta gent que no sap exactament què és un agent cívic i ens associa simplement amb l’Ajuntament.
Actueu igual a tots els barris?
Intentem arribar a tota la ciutat, però sovint treballem en funció de les queixes i demandes que rebem. Els barris amb més densitat de població, com l’Estadi, el Remei, la plaça d’Osona o Caputxins, concentren més actuacions.
Disposeu d’un servei de WhatsApp?
Sí. Tenim tres telèfons de feina que estan operatius durant tota la jornada laboral. La ciutadania ens pot contactar directament i sovint orientem les persones o les derivem al servei municipal corresponent.
Tens la sensació que la ciutadania demana cada vegada més respostes punitives davant els problemes de convivència?
La percepció d’inseguretat està molt relacionada amb la delinqüència, i això correspon als cossos policials. Nosaltres treballem en un altre nivell. La gent espera de nosaltres que ajudem a resoldre els petits conflictes quotidians, i n’hi ha moltíssims cada dia.
La diversitat cultural de Vic està reflectida dins del cos d’agents cívics?
Actualment no tenim agents que provinguin d’altres països, però utilitzem tots els recursos possibles per comunicar-nos: gestos, traductors, familiars que fan d’intermediaris… La nostra experiència és que les persones nouvingudes acostumen a mostrar molta predisposició a entendre les normes i adaptar-s’hi.
Quin balanç fas d’aquests 20 anys?
La ciutat ens coneix, sap què fem i ens identifica com una eina útil per resoldre els petits conflictes de convivència. La feina de proximitat continua sent necessària i seguim treballant perquè Vic sigui una ciutat més cívica i amable.
