Han passat nou mesos des de l’entrada en vigor de la normativa europea que obliga els ajuntaments a fer recollida selectiva de tèxtil com passa amb altres fraccions i l’aplicació ha posat al límit les petites empreses socials que gestionen aquest residu.
Recullen molta més roba que abans perquè ara als contenidors hi va a parar també tota la que no està en bon estat, i de molta no n’acaben podent treure cap rendiment i han d’acabar pagant per portar-ho a l’abocador. Per això, demanen als ajuntaments, amb qui fins ara tenien convenis per instal·lar contenidors de recollida de manera gratuïta, que assumeixin el cost de la gestió.
“La gran majoria de les empreses que ens dediquem a recollir i tractar el tèxtil som empreses socials d’inserció i tant a Catalunya com a Europa ens trobem que cada dia que sortim a recollir perdem diners. Això és insostenible en el temps i a França ja hi ha hagut protestes i a Alemanya fins i tot alguna empresa ha tancat.
És una situació de desesperació”, confessa la gerent de l’associació Tapís, Mireia Ribas. L’empresa va néixer el 1984 per incorporar joves en risc d’exclusió social al món laboral i fa més de 20 anys que es dedica a la gestió del tèxtil.
Actualment té entre Osona i el Lluçanès 125 punts de recollida, sobretot contenidors però també portes a les façanes de les seves seus, i recull unes 500 tones cada any. “Fins ara fèiem les paus perquè la roba estava en bon estat i era aprofitable en les diferents línies de rendibilitat que tenim, cosa que ens permetia costejar les despeses i creàvem llocs de feina, que és la nostra missió.
També complíem la legislació amb la fórmula del conveni amb els ajuntaments, però ara ens obliguen a fer licitacions públiques”, continua Ribas, i aquí, assegura, és on han topat amb les reticències d’alguns ajuntaments.
La setmana passada els van exposar la problemàtica en una reunió on també va participar l’Agència de Residus de Catalunya, i tot i que en general van detectar bona predisposició també hi ha consistoris amb estructures econòmiques més petites a qui preocupa haver d’augmentar la despesa o la taxa al ciutadà.
El primer d’intervenir a la sessió va ser el vicepresident de la Mancomunitat La Plana, Xavier Rierola, que assegura que el canvi l’ha de liderar l’Agència de Residus de Catalunya. “Coneixem bé el problema perquè ha baixat el preu del tèxtil, però ens trobem que els números que ens diuen són quatre vegades més cars que els de la mitjana de tot Catalunya i ens surt més a compte tirar-ho al rebuig que tractar-ho”, diu el responsable de l’àrea de Medi Ambient de la Mancomunitat.
“És un problema molt greu que tenim i gens fàcil de resoldre, perquè com més bé ho fem més pagarem i això només passa amb aquesta fracció”, alerta Rierola, que afegeix que “els ajuntaments també hem de mirar per la nostra economia”.
Des de Manlleu, un dels municipis d’Osona on es fa més recollida de tèxtil, la regidora de Medi Ambient, Montse Riu, comenta que “en som plenament conscients i és absolutament raonable”. Per això aquest 2025 ja van preveure una partida per fer-hi front i l’any vinent l’ampliaran.
Així mateix han demanat suport tècnic a la Diputació de Barcelona per a la redacció dels plecs de la licitació del servei i ja han fet la primera reunió. En la mateixa línia, la regidora de Medi Ambient de Vic, Ester Coma, assegura que “se’ls ha d’ajudar d’alguna manera i hi estem treballant per engegar la licitació com amb la resta de serveis de recollida dels altres residus”.
Qui també fa recollida de tèxtil amb inserció laboral a Osona i el Ripollès és Càritas, a través de la Fundació Formació i Treball. El seu director a Vic, Ramon Martínez, però, explica que a diferència de Tapís ells ho estan vivint com “una oportunitat, ja que la llei ens beneficia perquè obliga els ajuntaments a reciclar el tèxtil”. Tant és així que estan instal·lant contenidors nous i també compten obrir alguna botiga més gràcies al fet de disposar d’una estructura més grossa.
Tapís, per la seva banda, espera que la situació millori en els propers anys amb l’entrada en vigor d’un impost sota el principi de Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP), com ja fan altres països, que obligui els fabricants a fer-se càrrec de la gestió dels productes al final de la seva vida útil. Mentre està en fase de proves, però, alerten que ells estan “sobrevivint i que estan sent mesos dramàtics”. La prova és que a alguns municipis comença a haver-hi contenidors desbordats perquè no tenen recursos per sortir a fer la recollida.
