A això, s’hi suma un altre fenomen conegut, la sobremedicació d’aquestes infeccions, que ha comportat un augment preocupant de les resistències als antibiòtics. El resultat és que, moltes vegades, tot i la medicació, la infecció persisteix fins que no es troba l’antibiòtic adequat.
L’anatomia explica en gran part la diferència en la incidència d’infeccions. A la vulva, el canal de la uretra és molt més curt que al penis, cosa que facilita l’arribada de bacteris a la bufeta. A més, els canvis hormonals propis de la menopausa poden alterar l’equilibri de la flora i la salut de la pell dels genitals, fent que el terreny sigui encara més favorable per a l’aparició d’infeccions.
Per tot això, avui us porto algunes explicacions i petits trucs per intentar prevenir o millorar el quadre de les infeccions d’orina. Ara bé, és important ser clares: si la infecció està avançada, es repeteix molt sovint o es complica, probablement caldrà anar al CAP i seguir el tractament mèdic que correspongui. La prevenció és una aliada, però no substitueix l’atenció sanitària quan cal.
Dins el meu cap, la infecció d’orina me la imagino com un petit conte. Hi ha tot de bacteris malvats que viuen tranquil·lament al voltant de l’anus i que, de mica en mica, volen expandir el seu imperi cap a la zona genital. No són especialment ràpids, però són persistents. Avancen a poc a poc pel perineu (la zona entre l’anus i l’entrada de la vagina) fins arribar a un dels seus grans objectius: la uretra, el forat per on fem pipí. En aquest camí es troben amb tota mena de reptes. De vegades, rius potentíssims d’orina els fan retrocedir. D’altres, un gest tan simple com netejar-nos de davant cap a darrere els impedeix continuar avançant. Però també hi ha moments en què, en lloc d’obstacles, es troben facilitadors. I és aquí on podem posar-hi consciència.
La lubricació, per exemple, pot convertir-se en un autèntic tobogan perquè els bacteris es desplacin amb molta més facilitat i rapidesa. Per això, després de mantenir relacions eròtiques, és especialment interessant fer un pipí letal que ajudi a arrossegar-los abans que s’instal·lin. Un altre moment clau és la dutxa. La tovallola, en el seu entramat de fils, pot transportar bacteris de la zona del darrere cap a la del davant amb una facilitat sorprenent. Una opció senzilla és tenir dues tovalloles, fins i tot de colors diferents, una per a cada zona.
També ajuda molt als bacteris quan la meteorologia de la zona és humida, estancada i amb poca transpiració. Compreses, salvaslips, calces de licra, roba molt ajustada o l’absència de ventilació creen un ambient ideal perquè creixin. Aquí la proposta és clara: roba interior de cotó, si pot ser sense blanquejants ni tints, de color de cotó (blanc cru); cal evitar l’ús continuat de compreses, especialment les que tenen colònies, i per acabar que a la vulva li toqui l’aire! Encara que sigui amb pijama posat, però en algun moment del dia hauríem d’anar sense calces. A la pell li anirà molt bé i tindrem una vulva més sana i contenta.
Per tancar, val la pena recordar-ho: no podem controlar-ho tot i, per molt bé que ho fem, de vegades toca. Potser alguna d’aquestes indicacions us pot ajudar. Però, sobretot, celebreu qualsevol millora, feu-me el cas que vulgueu i cuideu el cos que us sosté. Tant vosaltres com ell us mereixeu el millor.
