Ni l’esquilada d’aquesta passada primavera ni la de l’any passat. Pius Montanyà no ha pogut col·locar –ni regalada– la llana que han generat les 800 ovelles del seu ramat aquests darrers dos anys. Són uns 4.000 quilos de llana que guarda a la seva finca de Seva esperant si algú la vol.
“No sabem què fer-ne. Ara és un residu que no podem portar ni a la deixalleria”, explica aquest ramader de la finca del Mas Montanyà. El seu ramat pastura per finques situades entre Aiguafreda, Seva i el Brull, per sota del Pla de la Calma.
L’actual no és una situació nova. “Fa molts anys que la llana no té sortida”, diu Montanyà. “Fa deu anys, vam arribar a tenir la llana de cinc anys acumulada. Ni regalada te la venien a buscar!”, recorda. Després, va trobar un contacte que sí que la volia i se l’hi emportava però “sense pagar res” al ramader. L’enviaven per ser tractada en una planta que hi ha a Castella. “Però ara ja fa dos anys que no la venen a buscar”, exposa.
Pius Montanyà considera que la iniciativa de l’Ajuntament de Tagamanent amb el suport de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i la Diputació pot ser positiva per als ramaders, especialment per als d’aquesta zona més propera.
“Seria ideal que ens tornessin a pagar la llana. Antigament, quan esquilaves, era un extra per al ramader que aconseguia un ingrés de més a més. Sempre anava molt bé. Ara és un sobrecost perquè has d’esquilar i no en treus res”, explica.
Montanyà creu que la nova instal·lació de Tagamanent no serà suficient per tractar tota la llana que es produeix. “És un projecte voluntariós però petit per la quantitat de llana que hi ha a Catalunya. Potser no donarà a l’abast ni per a la comarca”, indica.
L’esquilada de les ovelles s’acostuma a fer un cop a l’any i al mes de maig, abans de l’arribada de la calor de l’estiu. És el moment més adequat per fer-ho. “No la pots treure de cara al fred perquè les ovelles es trobarien desprotegides”, assegura aquest ramader de 70 anys que continua al peu del canó amb l’activitat tradicional de la seva família.
El ramat té assegurat el relleu generacional perquè un fill de Pius Montanyà vol seguir amb la pastura.
