El dia que Carme Tió va enviar la postal, EL 9 NOU publicava, a la portada, que un dels reclusos que s’havien amotinat a la Model era de Tona; o que un llamp havia matat 14 vaques, quatre vedelles i un toro a Ogassa. Pere Girbau era llavors l’alcalde de Vic; Joan Usart, el president del Consell Comarcal, i George Bush, pare, el dels EUA. Aquell 1990 es va fundar la UPF, Pep Guardiola debutava amb el Barça i Lituània es va independitzar de l’URSS. També va ser l’any que van néixer Irene Solà o Ricky Rubio, i que van morir Manuel de Pedrolo o Xavier Cugat. Doncs sí, el temps passa volant
Un vol de Londres a Barcelona dura poc més de dues hores, a les quals s’hi pot sumar l’hora llarga per anar des de l’aeroport fins a Vic. Quatre horetes en total
En cotxe, passant per l’eurotúnel que uneix Folkestone amb Calais, caldrien unes 15 hores, sense parades, per recórrer els 1.300 quilòmetres i escaig que separen la capital d’Osona amb la d’Anglaterra
Si algú es plantegés la bestiesa de fer-ho a peu hi hauria d’invertir entre 10 i 11 mesos, a uns 40 quilòmetres per dia. El servei de correus, però, ha aconseguit superar tots els rècords de lentitud per cobrir aquesta distància. Una postal enviada el 28 de juliol de 1990 des de Londres va arribar a Vic aquest mes de setembre. Ha tardat poc més de 34 anys
Quan el passat 26 de setembre la vigatana Imma Magem va obrir la bústia hi havia, a dins, una única tramesa. “Quina postal més bruta”, va pensar en recollir-la. A l’acte va reconèixer la signatura, la de la seva bona amiga Carme Tió
La data, una mica borrosa, oferia alguns dubtes i de seguida li va trucar. “Quan la vas enviar, aquesta postal des de Londres?”, li va preguntar. I la resposta va ser categòrica: el juliol de 1990
Aquell estiu, Tió havia demanat una excedència a la feina per poder emprendre una estada llarga a l’Índia. Abans, però, va decidir fer un parèntesi a Londres amb l’objectiu d’aprendre anglès. Ho va fer a través d’un voluntariat per a una entitat anglesa que tenia cura de persones amb discapacitat.
Va marxar de Vic a mitjans de juliol d’aquell 1999, i de seguida va voler donar senyals de vida a les seves amistats osonenques. En aquella primera postal a Imma Magem li feia saber que havia arribat bé i li avançava una adreça, encara provisional, per si l’havia de respondre
Totes dues van continuar mantenint correspondència periòdica i, per tant, ni una ni l’altra van trobar a faltar mai aquella primera missiva
On va quedar encallada la postal és ara mateix una incògnita. La resposta hauria d’estar entre l’empresa Royal Mail, el servei postal del Regne Unit, i Correus. I això que l’adreça no oferia cap dubte.
Tió se’n va ben assegurar escrivint un Vic/“Osona”/Barcelona/Catalunya/ “Spain”. Ni així. Com a pista, al segell –de 20 penics i amb el perfil d’una joveníssima Isabel II– no hi figura mata-segells. La gran sort, que finalment la postal hagi arribat a destí, és que Magem no ha canviat de domicili en aquests 34 anys.
“Sort que el missatge no era important”, bromegen aquests dies comentant l’anècdota amb les amistats. De fet, des que la postal va ser enviada, el 1999, ha plogut molt –entre d’altres, Magem ja està jubilada i Tió ho farà l’any que ve–, però el que es manté inalterable és una amistat de pedra picada, forjada durant els anys que van compartir pistes de bàsquet. Primer, jugant juntes; després, amb Magem entrenant Tió; i finalment, compartint banqueta. “Greeting from London”, declarava l’anvers de la postal.
Hi ha salutacions (i amistats) que no caduquen mai.
