Els carrers del Baix Vila els van veure créixer. Des que hi corrien amb calça curta ha plogut molt, però tots dos recorden haver coincidit als passadissos de La Salle –són nascuts amb un any de diferència– i també actuant als Pastorets. “Ui, aquí Manlleu no té mèrit. De Pastorets n’ha fet tothom”, assegura Jordi Casellas. Síndic de greuges sortint, deixa pas a Josep M. Anglada, exregidor que ara torna a l’administració pública per defensar els drets dels ciutadans. La proposta li va fer l’alcalde, Àlex Garrido, igual que Pere Prat a Casellas, i tant l’un com l’altre, amb molta modèstia, apunten al mateix motiu: “Estem jubilats. Això vol dir que tenim temps per dedicar-nos-hi”.
Amb el nomenament d’Anglada, que es va fer efectiu al ple d’aquest octubre, Casellas s’acomiada d’un càrrec que ha ostentat els últims cinc anys, invertint-hi sobretot els dilluns. “Era el dia que acostumava a rebre les visites, així durant la setmana podia fer les gestions que pertoqués”. Tot i que en marxa satisfet, també confessa que hi ha casos que li reca no haver resolt, com el d’uns veïns que es queixaven de fresses: l’Ajuntament va fer audiometries a casa seva, però mai va arribar a detectar-les i ells, per contra, “estaven realment angoixats. No vam trobar-hi explicació més enllà de la possibilitat que tinguessin acúfens, però la qüestió és que no ho vam solucionar”.
Els alcaldes els van fer la proposta: Garrido a Anglada i Pere Prat a Casellas
Empleat de la banca des que va tornar del servei militar obligatori i una de les cares de l’extingida Caixa Manlleu, el relleva com a síndic Josep M. Anglada, electricista de professió i militant polític per convicció: “Amb 16 anys vaig entrar a la JOC, un moviment obrer cristià, i vaig agafar consciència del valor de formar part d’un grup que pugui millorar les coses”. Després vindrien les joventuts comunistes i més tard el PSUC, un partit al qual encara milita avui. “I això que es va replantejar per entrar a ICV i ara forma part de la confluència dels Comuns i Podemos”, apunta.
Anglada té un somriure afable i és el que posa a l’hora d’explicar que surt a caminar cada setmana amb amics que va fer al consistori: Pere Prat, exalcalde d’ERC, i els exregidors Pere Riera (ERC), Josep Suriñach (CiU) i Miquel Vilalta (PP), una colla com a mínim plural a l’hora d’asseure’s a taula per fer un bon esmorzar i analitzar el Manlleu del segle XXI. “Segur que tindràs moltes idees d’actuacions d’ofici”, pronostica un Casellas murri.
Es coneixen des de petits. Van coincidir a La Salle, però no al mateix curs
Les seves, recollides al ple d’aquest octubre abans d’acomiadar-se del càrrec, no són menors: mirar de pal·liar la contaminació de l’aire, un problema greu a Manlleu a causa de la seva orografia, o la supressió de barreres arquitectòniques: “Fa temps que hi treballo, i ara que soc avi m’he adonat encara més de com de difícil és moure’s amb un cotxet. Cal que totes les voreres tinguin petites rampes per baixar a nivell de carrer. No hi ha dret que la gent amb cadira de rodes es vegi obligada a anar per la calçada”.
De la figura del síndic en destaquen la necessitat d’apropar el ciutadà a l’Ajuntament, perquè l’administració no sempre li proporciona les respostes que necessita: “Nosaltres hi som per tornar-lo a escoltar amb atenció i mirar si el seu cas es pot reconduir”. Amb la premissa que es tracta d’un càrrec que actua en benefici de tots els manlleuencs i manlleuenques, subratllen per què és important que el consistori els aprovés amb majoria absoluta: tenir els grups de l’oposició en contra seria “començar amb un handicap”, però tampoc volen que els seus casos siguin una arma contra l’equip de govern.
Anglada havia estat regidor per ICV entre 1995 i 2003 i de 2011 a 2015
Tot i acomiadar-se de la sindicatura de greuges, Casellas continuarà formant part del patronat de l’Hospital Sant Jaume i també vol dedicar temps als quatre nets i a l’esport. El despatx a l’emblemàtic edifici de Can Puget el canviarà per estones d’anar a nedar o, ara que ve l’hivern, l’afició per l’esquí.
Abans d’acabar la conversa amb EL 9 NOU, tots dos es regalen una encaixada de mans que ja quedarà immortalitzada per sempre més en aquesta pàgina. Els nens de La Salle han crescut, però encara recorden quin paper feien als Pastorets: els dimonis i fúries de l’infern són els nous síndics de greuges.
