La campanya forestal d’enguany arriba marcada per tres anys de sequera que han anat seguits d’una primavera de pluges dins la normalitat. Jaume Bartomeu, gerent de la Federació d’ADF d’Osona, valora les perspectives i riscos.
La situació és igual de preocupant o estem millor?
En termes generals la campanya es presenta d’inici millor que els últims tres anys. Això no treu que el risc en aquest moment i des de dijous a la comarca ja és d’Alfa 1, per tant va pujant, i pot ser un estiu complicat d’incendis. Tot i això, les pluges de la primavera han millorat molt l’estat dels boscos, hi ha humitat i està tot verd. La part negativa és que les precipitacions han provocat un desenvolupament de la vegetació molt important i tot el que és material fi s’acabarà assecant. Dependrem molt de les pluges que puguem tenir al llarg d’aquests dos mesos.
Segons dades de la Generalitat, a la comarca més de 5.000 hectàrees forestals van quedar tocades per la sequera. Continuen igualment afectades o les pluges les han recuperat?
No, l’afectació és aquesta de més de 5.000 hectàrees i continua així perquè a Osona la sequera va provocar molta mortaldat de pi roig. Això no es recupera. L’arbre ja és mort i el que cal és fer treballs de retirada. És molta superfície, són claps molt importants, tot i que estan localitzats a zones molt concretes. En cas d’un incendi aquest combustible acceleraria la intensitat i la propagació. És un problema perquè són moltes hectàrees, els costos de retirada són altíssims i s’haurà d’anar mirant quines actuacions fer. A més a més, abans del pi roig ja vam tenir l’eruga del boix, que va deixar un sotabosc molt afectat.
Per tant, aquest verd que estem veient als arbres és una mica enganyós?
No, perquè la humitat és a dins el bosc però el verd és en zones on hi ha hagut menys afectació, moltes rouredes i alzinars, que és el que ens predomina més a la nostra zona, però els pins secs al mig hi són.
Osona és de les comarques amb més superfície forestal de Catalunya, però durant la sequera només es van produir 53 incendis de petita dimensió que van acabar cremant unes nou hectàrees, mentre que comarques com el Bages, la Noguera i l’Alt Empordà van ser les més afectades. És fruit de la prevenció o com s’explica?
Dins la Catalunya Central som uns privilegiats per la vegetació que tenim, les humitats i la pluviometria. No podem comparar Osona amb el Bages. El que sí que hi podríem comparar són el Lluçanès o el sud d’Osona, que és on acostumem a tenir més incidències. Allà les entrades de vent de tarda, la vegetació i com les valls estan encarades fan que els incendis siguin més fàcils. Aquí tenim moltes ignicions o inicis, però el desenvolupament del foc no té tantes condicions per córrer i fer-se gros. Li costa més tirar.
Quines feines de prevenció queden pendents?
Les ADF no som un col·lectiu d’extinció, tot i que estem dins l’Infocat sota el comandament de Bombers. Som un col·lectiu orientat a la prevenció que, seguint el que diu la gent gran, treballem per apagar els focs a l’hivern. Hem de fer la feina perquè a l’estiu els focs no es facin grossos i tenir la xarxa de camins i els punts d’aigua preparats perquè els serveis d’extinció puguin actuar. Som propietaris forestals i pagesos, juntament amb voluntaris. Tenim els mitjans repartits per tota la comarca i disposem de coneixement de territori i proximitat. Per això, una de les tasques de l’estiu és poder intervenir immediatament quan surt una columna. També lluitem molt per evitar el despoblament rural: que a un lloc hi visqui gent és sinònim de tenir-lo cuidat.
