Aquest 2024 es commemora el 275è aniversari de la creació del Seminari Diocesà de Vic i el 75è de la inauguració de l’edifici actual. En el marc d’aquesta celebració, divendres passat es van inaugurar les obres de reforma integral de l’església i s’hi va celebrar una missa en què els seminaristes diocesans “van fer un pas més en el camí vers el sacerdoci”.
De tota manera, una celebració que en un altre context tenia motius per ser solemne i publicitada, especialment pel doble aniversari que celebra la institució, ha passat més desapercebuda per una circumstància sobrevinguda que ha afectat no només el Seminari de Vic, sinó altres institucions religioses i esglésies del mateix bisbat, de la resta de Catalunya i d’arreu del món: el taller on es va encarregar la decoració de la capella, el Centro Aletti, el dirigia un jesuïta eslovè, Rupnik, mosaista de reconegut prestigi internacional a qui es va arribar a definir com “el Miquel Àngel del segle XXI”, però que l’estiu de 2023 va ser expulsat de l’orde per les acusacions i denúncies d’abusos sexuals, psicològics i de poder davant de dones adultes, entre elles monges, principalment a Eslovènia i Itàlia.
Els fets s’haurien produït durant anys i es remunten fins als noranta del segle passat. Fa pocs dies, a començament de febrer, s’ha viscut un últim episodi amb l’anunci que el Vaticà el portarà a judici davant del Dicasteri de la Vida Consagrada, una institució que depèn directament de la Cúria Romana.
El papa Francesc va decidir trencar la prescripció de la causa ja fa mesos, arran de les queixes d’algunes de les víctimes de Rupnik, que van denunciar no haver-se sentit escoltades per l’Església. Quan ara fa un any va saltar l’escàndol en la seva dimensió més pública i mediàtica, van quedar interrompudes la major part de les seves intervencions.
I un nom que fins aleshores era considerat un referent com a artista d’obra sagrada, i especialment en la seva faceta de mosaista, va quedar proscrit. El 2022 el mateix Bisbat de Vic encara citava el seu nom a l’hora de fer balanç a les actuacions de manteniment i restauració que aquell any havia fet sobre el patrimoni.
Les pintures de Markus Rupnik al Seminari compartien referència al costat, per exemple, de la restauració de les pintures barroques del cambril dels Sants Màrtirs de la Pietat de Vic, la neteja dels paraments interiors i desinsectació dels bancs de l’església del monestir de Sant Joan de les Abadesses o la reparació de la façana de Santa Coloma de Centelles. Rupnik també va deixar empremta en un altre punt especialment emblemàtic del Bisbat de Vic, com són les capelles de l’església de la Cova de Sant Ignasi de Loiola, a Manresa. En el cas del Seminari Vic, l’actuació està pràcticament acabada i queda per pintar la zona del cor. L’església, dins del Seminari, està oberta al públic.
