D’una mitjana de 370 euros, l’any 2012, als 523 amb què la comarca tancava l’exercici passat. El preu del lloguer al Moianès ha pujat un 40% durant l’última dècada, una conseqüència directa del poc habitatge disponible i la gran quantitat de gent que en busca. A Moià, la capital i el municipi que concentra més serveis, arrendar un pis val ara mateix 585 euros mensuals quan fa un any la mitjana era de 512 i el 2015 ni tan sols s’arribava a 400.
Aquests números igualen els lloguers que es paguen a Vic (577 euros), superen els de Manresa (534) i certifiquen que el Moianès segueix la tendència general de Catalunya pel que fa l’encariment. Una realitat que palpen cada dia immobiliàries com Finca’t, de Moià.
Alba Creus explica que tenen persones en llista d’espera “des de fa mesos, fins i tot anys”: “Surt tan poca cosa que, quan hi ha opció, els propietaris acaben triant els perfils que consideren més idonis fixant-se en criteris com els ingressos. Això ho posa molt difícil a gent en condicions teòricament menys favorables que va quedant sempre a la cua.”
Per exemplificar com de mancada va la comarca en qüestió de lloguer, destaca el cas d’un edifici de Moià amb 33 pisos que no van tenir temps d’anunciar ni a través d’internet: “Era una promoció que va quedar a mitges amb la crisi immobiliària. En reprendre les obres ja hi havia llista i de seguida va quedar tot llogat. Encara ens ve gent demanat per aquest bloc o per pisos a qualsevol banda, vaja.”
Al fons de la problemàtica hi ha una construcció més que minsa al Moianès, però també una comarca amb una quantitat important de pisos buits. Tants com mil. Així ho recull un estudi del Consell Comarcal que distingeix entre diverses casuístiques: des de cases d’estiueig que ja interessa mantenir perquè, segons la consellera sortint d’Habitatge, Sonsoles Letang, “no parlem de pisos turístics, sinó que hi passen temporades veïns molt arrelats al Moianès”; fins a uns 500 immobles que complirien tots els requisits per entrar a la borsa de lloguer assequible que gestiona l’oficina local d’habitatge.
El gran escull són, en aquests casos, les reticències dels propietaris: “Hi ha gent a qui la paraula lloguer no li fa gràcia i assequible, menys. Com que durant la pandèmia també van créixer les ocupacions il·legals, ens trobem qui diu que prefereix tenir els pisos tancats i estalviar-se problemes.”
Per contrarestar aquestes reserves, es bonifica el 80% de l’IBI a qui incorpora un habitatge a la borsa de lloguer assequible i se li paga la cèdula d’habitabilitat i d’eficiència energètica i una part de despeses, com ara les revisions de la caldera. Letang admet, amb tot, que els esforços no acaben de calar i, de 500 habitatges candidats, “només en tenim desenes”.
Xavier Bach, que li ha agafat el relleu al capdavant de l’àrea aquest mandat, hi afegeix que des de l’oficina també es tramiten ajuts a la rehabilitació i a l’eficiència energètica, dues línies que han de ser estratègiques: “La guerra d’Ucraïna ens ha demostrat com el context mundial influeix de seguida en els preus dels materials, els carburants, l’energia, els aliments… I tenim clar que rehabilitar habitatges vol dir estalvi; treballar-hi és un dels grans compromisos del Consell Comarcal.”
Una altra via ja estudiada passa per l’edificació d’habitatge públic. El Moianès disposa d’una diagnosi del sòl urbà residencial candidat a acollir-ne arreu de la comarca i Consell i ajuntaments tenen també identificats espais que es podrien arreglar per acabar convertint en apartaments cooperatius, per a joves, destinats a gent gran… És l’exemple de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil de Moià. L’edifici pertany a l’Ajuntament, està en bones condicions i, segons Bach, “malgrat que els passos i calendaris estan per definir, n’hem començat a parlar amb l’Incasol”.
D’habitatge d’emergència, com a sortida temporal ràpida després d’un desnonament o per a casos de violència de gènere, al Moianès només n’hi hi un. El Consell Comarcal el va comprar a la Sareb. “Són temes sempre molt complexos”, apunta Letang, “i els ajuntaments necessitem el suport d’altres organismes que ens acompanyin”.
Justament amb la idea de treballar en xarxa, aquest mandat està previst crear la taula d’habitatge del Moianès, un espai que congregarà tots els actors que operen en aquest àmbit amb l’objectiu de decidir conjuntament com i cap on avançar.
