El plasma salva vides

Els records de la seva infància estan plens d’hospitals i bates blanques de metges i infermeres. La rodenca Alba Begara era una nena que de petita sempre estava malalta. Encadenava infeccions i va haver d’estar ingressada dues vegades. El diagnòstic va tardar anys a arribar i va acabar sent una immunodeficiència primària combinada amb dèficit de Jack 3. Es tracta d’una de les més de 200 malalties congènites minoritàries en les quals els pacients tenen problemes amb la fabricació de defenses. Poder ser tractada un cop al mes amb plasma –el component líquid de la sang, on hi ha els glòbuls vermells, els blancs i les plaquetes– li va permetre durant molt temps fer vida normal i un cop va saber exactament què tenia es va poder sotmetre a un trasplantament de medul·la òssia, que és el que finalment la va curar. “Fins que no vaig començar els tractaments molts dies no podia anar a classe perquè tenia pneumònia o otitis”, explica. Per “carregar piles” havia d’anar a l’Hospital de la Vall d’Hebron, on li posaven les defenses per via endovenosa durant sis hores. “Jo no era molt conscient del que em passava però sí que ho veia pels meus pares i patia per ells. Va ser quan em vaig anar fent gran que en vaig anar sent conscient”, confessa. Els seus pares, Francesc Begara i Conxi Valera, asseguren que “ha set un procés llarg, dur i incert perquè el tractament va molt bé però té data de caducitat i en el nostre cas eren 28 dies”. La malaltia de l’Alba va fer plantejar a la família durant un temps l’opció de “tenir un fill a la carta per poder-li fer un trasplantament ja que els pares no érem prou compatibles, però mentre no teníem diagnòstic definitiu no ens asseguraven que servís”. Al final van optar per esperar i quan van saber el tipus d’immunodeficiència va arribar-los la notícia que hi havia tres possibles donants del Brasil i el més compatible va ser l’escollit. “Fins que no passin uns anys més no es pot dir que la malaltia està curada, però ja no necessito tractaments de plasma”, comenta la jove. Alba Begara té ara 21 anys i celebra poder ajudar a difondre les immunodeficiències primàries i el seu tractament a través d’EL 9 NOU, on ja havia explicat el seu cas de petita. “És molt important que la gent conegui la donació de plasma perquè encara és molt desconeguda”, lamenta. https://youtu.be/hjAuecYYmYE?si=8Wuf14zaM5-F_nW_ Com en el cas de la sang, de plasma en pot donar qualsevol persona que tingui bona salut d’entre 18 i 70 anys, pesi més de 50 quilos i en cas de ser dona no estigui embarassada. La diferència és que com que el plasma és pràcticament tot aigua la recuperació és molt més ràpida i se’n pot donar cada 15 dies. El procés dura entre 40 i 60 minuts i consisteix a extreure sang, separar-ne les cèl·lules sanguínies mitjançant un separador cel·lular, retenir el plasma i retornar la resta al donant per la mateixa via. D’aquesta part líquida de la sang se n’elaboren els anomenats hemoderivats, medicaments que es fan a partir de proteïnes extretes del plasma. És el cas de les immunoglobulines, que són les defenses que serveixen com a eina al sistema immunitari, de les quals s’ha doblat l’ús des del 2010. “El problema és que no es poden fer artificialment en un laboratori com altres medicaments i només es poden treure exclusivament de les donacions de plasma”, detalla la directora del programa per a l’autosuficiència en plasma a Catalunya, Roser Vallès. Amb algunes seqüeles dels primers anys de malaltia com una bronquièctasi, una obstrucció al pulmó, i artritis als genolls, Begara és a dia d’avui estudiant d’Infermeria a la UVic-UCC. “Des de petita m’ha agradat aquest món perquè veia les infermeres treballar i m’agradava la feina que feien”, assegura. Per això, un cop acabi els estudis ja té ganes de posar-se a exercir una “professió vocacional” que li permetrà “ajudar altres malalts”.

El plasma salva vides

Els hospitals d’Osona registren fins a 300 donants cadàver de teixits en els últims cinc anys

L’Hospital de Campdevànol retreu a Camprodon i Sant Joan que vulguin canviar d’àrea de salut

“Les infermeres ens hem d’especialitzar per treballar amb coneixement i competència”

Del dispensari al CAP del segle XXI

LA PREGUNTA

El conflicte entre el departament d’Educació i els mestres es resoldrà a curt termini?

Perseguint el lladre en família per Sant Joan de les Abadesses

“Hi ha malalties rares de les quals no es parla. La nostra, amb una cosa tan bàsica com menjar”

Professors del Callís de Vic es mobilitzen per ajudar una família que es va quedar al carrer

Can Colom, de quilòmetre 0 a botiga 5.0

Carré, de Torelló, a punt de presentar concurs de creditors

Les primeres fotografies de Vic

Rescaten un gat atrapat a dins dels ventiladors d'un pàrquing a Vic

Oriol Plana, de Sant Quirze, fabrica maquinària per a granges i indústria agro-ramadera

Començar el dia al Taga

"No era un pilot buscant el millor temps, sinó un tècnic pilotant"